Resultats de la cerca

Fou descobert el 1974 al Lawrence Berkeley Laboratory i al Livermore National Laboratory Es tracta d’un element creat artificialment en un accelerador de partícules Els isòtops del seaborgi tenen una vida mitjana de menys d’un segon Els experiments russos usaren isòtops de plom i de crom 54, mentre que els americans obtingueren resultats amb ions d’oxigen 18 i californi 249 El seu nom definitiu, aprovat per la IUPAC a l’agost del 1977, es deu al químic nuclear Glenn T Seaborgi, premi Nobel el 1951

Fill d’un enginyer dels Laboratoris Bell, es graduà en física a la Universitat de Harvard, on es doctorà el 1968 Compaginà aquests estudis amb l’interès pels ordinadors i la informàtica, aleshores en els inicis, en els quals es convertí en un expert, cosa que li permeté treballar al MIT com a programador L’any 1967 s’incorporà als Laboratoris Bell, on amb Kenneth Thompson i altres dissenyà el sistema operatiu UNIX, que representà una fita en la simplificació i l’accessibilitat en l’ús dels ordinadors personals Ritchie fou també un dels principals artífexs del llenguatge de programació C , que…

Fou professor a Berkeley Califòrnia i vicepresident de la Hispanic Society of America els manuscrits de la qual catalogà el 1965 i membre de l’Academia Española 1968 Es dedicà a l’estudi de la poesia del s XVI i a la recerca i catalogació de plecs solts poètics i manuscrits de la citada època Entre els seus nombrosos estudis cal remarcar Las fuentes del Romancero General 12 vols, 1957, La Silva de Romances de Barcelona, 1561 1969, Diccionario bibliográfico de pliegos sueltos poéticos siglo XVI 1970 i Manual bibliográfico de Cancioneros y Romanceros siglo XVI 1973

Professor a les universitats de Viena i Colònia i posteriorment de Harvard i Berkeley És l’autor de la constitució austríaca del 1920 Intentà de superar el positivisme voluntarista pel positivisme crític La validesa i l’obligatorietat jurídica, segons ell, no depenen d’una voluntat, sinó d’una altra norma jurídica collocada pel damunt d’elles en l’ordenament jurídic a què pertanyin Aquest és com una piràmide esglaonada al capdamunt de la qual hi ha la seva font de validesa Escriví, entre altres obres, Allgemeine Staatslehre ‘Teoria general de l’estat’, 1925 i Reine Rechtslehre ‘…

L’any 1964 es llicencià a la Universitat de Berkeley Califòrnia i es doctorà a la de Harvard 1968 Ha estat successivament professor a les universitats de Pennsilvània 1970-71, Minnesota 1971-87, Chicago 1991-98, Stanford 1998-2002 i Princeton 2009, i és també és professor a la Universitat de Nova York des del 2002 Ha fet aportacions cabdals en macroeconomia, especialment a la teoria de les expectatives racionals L’any 2011 rebé el premi Nobel d’economia, que compartí amb Christopher Albert Sims És membre de l’Econometric Society 1976 i de l’American Academy of Arts and Sciences…

Estudià a Harvard i a la Sorbona Introduí a la Xina els mètodes lingüístics moderns i publicà una obra bàsica de dialectologia xinesa Estudis sobre els dialectes wu moderns , 1928 El 1935 s’establí als EUA, on fou professor a Berkeley L’any 1945 fou president de la Linguistic Society of America Fundà la primera Societat Xinesa de Ciència A més de diversos llibres sobre l’ensenyament del xinès, entre els quals és notable A Grammar of Spoken Chinese 1968, destaca l’article The non-uniqueness of phonemic solutions of phonetic systems 1934 i l’excellent introducció general a la…

Professor a Berkeley i a Princeton, és autor de The Copernican Revolution 1957 i de The Structure of Scientific Revolutions 1962 Contra la visió lineal acumulativa de la ciència a partir de la noció de paradigma científic , ha construït una nova interpretació de la història de la ciència que, bé que discutida en alguns aspectes, com ara la distinció entre ciència normal i ciència revolucionària, és especialment explicativa en casos de crisis científiques com ara el pas de la ciència medieval a la moderna o de la newtoniana a l’einsteiniana És autor, també, de The Essential…

Es doctorà en filosofia a la Universitat Autònoma de Barcelona, on fou professor entre el 1980 i el 1995 i director del Departament de Filosofia Posteriorment ha estat catedràtic de Filosofia del Departament d’Humanitats de la Universitat Pompeu Fabra, director de l’Institut d’Humanitats de Barcelona i vicerrector de postgrau i doctorat de la Universitat Pompeu Fabra Membre de l’Institut d’Estudis Catalans des del 2011, ha traduït al català obres de Montaigne, Montesquieu, Berkeley i Bergson És autor dels llibres La filosofia de Montaigne 1984, L’experiment d’Aristòtil 1992 i El…

Estudià a la Universitat de Califòrnia a Berkeley i a la Universitat de Califòrnia a San Francisco Catedràtic de bioquímica a la Universitat de Washington, és l’investigador en cap del Laboratori Baker que desenvolupà l’algorisme Rosetta de predicció de l’estructura de les proteïnes  ab initio  L’any 2003 dissenyà una proteïna diferent de totes les existents i, després, en el seu laboratori i gràcies a l’algorisme Rosetta, creà moltes altres proteïnes que es poden utilitzar com a vacunes farmacèutiques, nanomaterials i sensors minúsculs L’any 2024 fou guardonat amb el premi Nobel…

Graduat el 1934 en química a la Universitat de Berkeley, es doctorà en física teòrica sota la direcció de Julius Robert Oppenheimer el 1938 amb una tesi sobre les propietats electromagnètiques dels sistemes nuclears Posteriorment, fou professor a les universitats de Columbia 1938-51, Stanford 1951-56, Oxford 1956-62, Yale 1962-74 i Arizona 1974-2002 Estudià les forces electromagnètiques entre les partícules elementals i el 1947 descobrí l’efecte que duu el seu nom desplaçament de Lamb Els seus treballs sobre l’estructura íntima de l’hidrogen, mitjançant l’espectroscòpia…