Resultats de la cerca

Féu estudis a Bonn, fou deixeble de Diez i Schleicher i professor a les universitats de Leipzig, Halle an der Saale i Graz Coneixedor de múltiples llengües, es preocupà per una gran diversitat de problemes origen del llenguatge, classificació de les llengües, substrat i aplicà mètodes varis descriptiu, històric, de la cultura material L’obra que el consagrà fou Der Vokalismus des Vulgärlateins ‘El vocalisme del llatí vulgar’, en tres volums, 1866-69 La resta de la seva dilatada obra, apareguda en articles de revista, comprèn estudis aguts sobre l’afinitat entre llengües, la…

Estudià musicologia, història, filologia germànica i etnologia a la Universitat de Bonn 1913-17, 1919-24 El 1927 esdevingué bibliotecari titulat per la Biblioteca de la Universitat de Leipzig i posteriorment treballà en diferents biblioteques com la Biblioteca Nacional de Saxònia i l’Estatal de Dresden, i a la de la Universitat de Heidelberg, on, des del 1953, estigué al capdavant del departament de manuscrits Entre el 1956 i el 1962 fou professor honorari de música antiga a la Universitat de Heidelberg Tota l’obra de Jammers destaca per un tractament i una anàlisi molt…

Estudià musicologia a les universitats de Heidelberg, Munic -amb A Sandberger- i Leipzig, centre aquest darrer on fou alumne de Th Kroyer i es doctorà el 1927 amb una dissertació sobre la música antiga per a orgue També estudià història de la música i de la literatura, filosofia i economia Fou professor al seminari de musicologia de la Universitat de Königsberg, on obtingué un postdoctorat el 1929, i també impartí classes a les universitats de Bonn 1932-38, Yale 1938-58 i Basilea 1958-64 Fundà 1947 i edità 1947-58 The Yale Studies in the History of Music i la sèrie de partitures…

Es doctorà a Madrid en dret i en filosofia i lletres El 1933 ingressà a la carrera diplomàtica, i ocupà diversos càrrecs a Madrid, a Berna, a Londres i a Bonn El 1964 exercí com a cònsol general a Puerto Rico posteriorment fou nomenat ministre conseller de l’ambaixada a Nova Delhi i, finalment, fou ambaixador a Turquia Fou soci fundador de l’Obra Cultural Balear i membre de la Maioricensis Schola Lullistica És autor de diverses obres poètiques, entre les quals 14 Sonets i una cançó 1973 Fou molt important el seu treball de traducció al català d’obres d’autors alemanys i russos,…

Deixeble de Hegel, passà cada vegada més de la dreta a l’esquerra hegeliana Professor de teologia a Berlín 1834 i a Bonn 1839, fou destituït de la càtedra 1842 per les crítiques radicals de la historicitat dels evangelis, expressades en obres com Kritik der evangelischen Geschichte der Synoptiker ‘Crítica de la història evangèlica dels sinòptics’, 1841-42 i Christus und die Cäsaren Der Ursprung des Christentums aus dem römischen Griechentum ‘Crist i els Cèsars El sorgiment del cristianisme a partir de l’hellenisme romà’, 1877 Es retirà prop de Berlín i començà a tractar de temes…

L’any 1867, Leopold I de Baviera li donà l’oficialitat i el títol de reial Carles VII, el 1742, ratificà aquell decret i per això fou coneguda amb el nom d' Academia Sacri Romani Imperii Caesarea-Leopoldina-Carolina Naturae Curiosorum Tingué la particularitat de no tenir domicili fix, per tal com seguia el del seu president Durant el segle XIX tingué el centre a Bonn, Jena i Dresden des del 1878 radica a Halle i és anomenada Deutsche Akademie der Naturforscher Leopoldina Es consagrà a la recopilació de curiositats mèdiques i biològiques Les publicacions d’aquesta acadèmia han…

Estudià cant a Frankfurt i debutà el 1973 a l’òpera de Karlsruhe, abans de fer-ho a Dortmund i Bonn Entre el 1977 i el 1986 cantà assíduament al Festival de Bayreuth L’any 1986 debutà al Metropolitan de Nova York amb el paper de Florestan Fidelio i un any després ho feu al Covent Garden de Londres amb el d’Emperador La dona sense ombra El 1991 actuà a Palerm en La prohibició d’estimar Wagner, quatre anys després d’haver-se destacat a Munic com a Sigmund La valquíria Especialitzat en les òperes wagnerianes, també ha interpretat amb èxit obres de compositors com A Weber, PI…

Estudià a Colònia i Bonn, on fou deixeble de Lausberg i Weisgerber Ensenyà a les universitats de Friburg de Brisgòvia, Berlín i Kiel Originàriament romanista, amb nombrosos treballs de dialectologia i lexicologia Die Strukturelle Entwicklung des romanischen Vokalismus , ‘El desenvolupament estructural del vocalisme romànic’, 1956 Geschichte des romanischen Wortschatzes , 'Història del lèxic romànic’, 1968 La description algorithmique de la flexion verbale du catalan , 1976, amplià les seves investigacions al camp de la lingüística general, especialment a les relacions entre…

Després d’haver estudiat música a Escòcia i Anglaterra, treballà al costat de Peter Maag a Bonn Posteriorment prosseguí la seva formació a Amsterdam i a Milà El 1961 fou guardonat amb el primer premi del Concurs d’Orquestra Philarmonia de Londres, cosa que li permeté debutar a la capital anglesa amb aquesta formació Un any més tard fou nomenat director assistent de l’Orquestra Simfònica de Bournemouth i en 1964-65 en fou director associat El 1964 debutà al Sadler’s Wells Opera amb La Traviata Del 1965 al 1970 dirigí l’Orquestra Simfònica Escocesa de la BBC i entre el 1971 i el…

Cursà estudis al Conservatori Nacional de Santiago 1936-48, de composició, amb Domingo Santa Cruz Wilson i Pedro Humberto Allende, de direcció, amb Amando Carvajal, i de musicologia, amb Salasviú El 1949 es graduà a la Universitat de Xile, d’on fou professor de composició i anàlisi Creador d’una obra eclèctica i diversa que inclou estils tan allunyats com el neoclassicisme i la música aleatòria, fou autor d’una obra que inclou simfonies, òperes, música de cambra i música incidental i per al cinema Fou director de l'Institut d'Extensió Musical de la Universitat de Xile 1958 - 1961 i Secretari…