Resultats de la cerca
Es mostren 616 resultats
Robert de Molesmes
Cristianisme
Fundador del Cister.
Prior de diversos monestirs benedictins, fundà el de Molesmes 1075, d’on eixí la reforma del Cister cistercenc Primer abat del Cister 1908, tornà a Molesmes 1099 a petició d’Urbà II Fou canonitzat per Honori III el 1222 La seva festa se celebra el 29 d’abril
Paul Rebeyrolle
Pintura
Pintor occità.
Arribà a París el 1944, rebé la influència de Picasso i de Soutine i pintà amb un gran realisme i deformant les formes Exposà per primera vegada el 1951 A partir del 1961 creà una obra abstracta donant gran valor a la matèria pictòrica fent-la gruixuda com si es tractés d’una escultura Invitat a visitar Cuba 1967, incorporà elements naturals com terra, pedres, etc, en la seva producció cubana Sol de Cuba , sèrie de Guerrillers Posteriorment, realitzà entre d'altres les sèries Les Prisonniers 1972, Faillite de la Science Bourgeoise 1973, Les Évasions manquées 1980-82, Germinal 1986, Les…
Bernat de Claravall
Cristianisme
Abat i reformador cistercenc.
El 1112 entrà al monestir de Cister Cîteaux El 1115 fou enviat a fundar el monestir de Claravall Clairvaux, Aube, del qual esdevingué abat Fou adversari doctrinal d’Abelard concili de Sens del 1141 i de Gilbert de la Porrée concili de Reims del 1148 Polemitzà amb els cluniacencs Escriví contra els càtars de Colònia i refutà els del Llenguadoc 1145 Predicà la segona croada 1145 Les seves obres principals són els Sermones super Cantica Canticorum, De consideratione adreçat a Eugeni III, De gradibus humilitatis et superbiae, Liber de diligendo Deo , Apologia ad Guillelmum Sancti Theodorici…
Pierre Martin
Enginyer francès.
Perfeccionà el forn de reverber de Siemens —amb escalfament previ de combustible i de l’aire dins els recuperadors de calor— i indicà un procediment per a obtenir acer de més qualitat a partir de fosa i de ferralla
Otó de Freising
Historiografia
Cristianisme
Monjo i historiador germànic.
Net de l’emperador Enric IV, fou abat del monestir de Morimond i bisbe de Freising Assistí a la segona croada i fou conseller polític de Frederic I Barba-roja, el qual enaltí a Gesta Friderici imperatoris Escriví també Chronica sive historia de duabus civitatibus
Jacques Amyot
Filosofia
Humanista francès.
Ensenyà llatí i grec a la Universitat de Bourges i seguí una brillant carrera eclesiàstica arribà a bisbe d’Auxerre i a preceptor dels prínceps francesos Traduí al francès, en un prosa d’estil precís i mesurat, la Història etiòpica d’Heliodor 1548, Dafnis i Cloe de Longus 1559, les Vides paralleles 1559 i les Obres Morals 1572 de Plutarc, entre altres, amb les quals donà una empenta definitiva a la divulgació dels clàssics i de les idees renaixentistes a França
Ton Bruynel
Música
Compositor holandès.
Format en la tradició per Kees van Baaren, al final dels anys seixanta s’interessà per l’avantguarda i es convertí en un dels compositors holandesos més destacats de la seva generació Es dedicà especialment a la música electroacústica en obres com Soft Song 1978 o Toccare 1979 També investigà les possibilitats que ofereix la interpretació simultània amb instruments convencionals i sons gravats en cinta, en obres com Chatarra 1991, per a clavecí i cinta Dust 1992, per a orgue i cinta, i Brouillard 1995, per a piano i cinta
Malaquies
Cristianisme
Eclesiàstic irlandès.
Abat de Bangor 1123, fou bisbe de Connor 1125 i després d’Armagh 1132 i primat d’Irlanda Treballà en la reforma del clergat i el 1138 es retirà al monestir cistercenc de Claravall Se li ha atribuït la famosa profecia de Malaquies, document apòcrif del s XVI, publicat per A Wion el 1595, sobre la successió dels papes, des de Celestí III 1143 fins a la fi del món, amb un total de 111 papes Fou canonitzat el 1190 La seva festa se celebra el 3 de novembre
orde insigne del Toisó d’Or
Història
Orde civil i cavalleresc —potser el de més prestigi— creat per propagar la fe catòlica, el 1430 (el 1429 segons el còmput antic) pel duc Felip III de Borgonya amb motiu del seu enllaç amb Isabel de Portugal.
Pel matrimoni 1477 de Maria I de Borgonya amb l’arxiduc Maximilià I d’Àustria, el mestratge de l’orde passà als Habsburg L’emperador Carles V convocà i presidí un capítol de l’orde a Barcelona 1519, al qual assistiren dotze dels quaranta-sis cavallers que en formaven part els escuts de tots els quals foren pintats, tanmateix, per Joan de Borgonya als respatllers del cadiram del cor de la catedral En morir el rei Carles II 1700, darrer dels Àustria hispànics, el gran mestratge de l’orde fou exercit tant pel rei Felip V d’Espanya com per l’emperador Carles VI Per un…
Marie-Annick Nicolas
Música
Violinista francesa.
Estudià al Conservatori de Lió, on es diplomà a tretze anys amb un primer premi Posteriorment es perfeccionà al Conservatori de París amb Pierre Nerini i, fora del conservatori, amb Nejmi Succari Durant els anys setanta fou guardonada en alguns dels concursos més importants del món Long-Thibaud 1973, Cajkovskij 1974, Reina Elisabet de Bèlgica 1976 i Concurs Internacional de Mont-real 1979 Ha estat violinista solista de la Nouvel Orchestre Philharmonique de Radio-France i ha aparegut en nombrosos concerts com a solista És professora del Conservatori de Ginebra des del 1993 Ha enregistrat obres…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina