Resultats de la cerca

Net de l’emperador Enric IV, fou abat del monestir de Morimond i bisbe de Freising Assistí a la segona croada i fou conseller polític de Frederic I Barba-roja, el qual enaltí a Gesta Friderici imperatoris Escriví també Chronica sive historia de duabus civitatibus

Ensenyà llatí i grec a la Universitat de Bourges i seguí una brillant carrera eclesiàstica arribà a bisbe d’Auxerre i a preceptor dels prínceps francesos Traduí al francès, en un prosa d’estil precís i mesurat, la Història etiòpica d’Heliodor 1548, Dafnis i Cloe de Longus 1559, les Vides paralleles 1559 i les Obres Morals 1572 de Plutarc, entre altres, amb les quals donà una empenta definitiva a la divulgació dels clàssics i de les idees renaixentistes a França

A la recerca de les noves formes de perfecció més simples que les monàstiques de llur temps sortiren 18 monjos dels benedictins de Molesme per reunir-se a Cîteaux, on fundaren el nou orde sota el mestratge de Robert Alberic el succeí en l’abadiat el 1098 La seva devoció a la Mare de Déu féu que totes les noves fundacions cistercenques portessin aquesta advocació La seva festa se celebra el 26 de gener

Ensenyà teologia a les universitats de Montpeller i de París, i escriví diverses obres didàctiques Com a poeta és autor de l’allegoria De planctu naturae 1160-70 i de l' Anticlaudianus 1183, que influïren sobre el Roman de la Rose , sobre Dant i sobre el Llibre de Fortuna e Prudència de Bernat Metge, entre d’altres

Fou un dels fundadors de la “Nouvelle Revue Française” El 1913 fundà el Théâtre du Vieux Colombier, que funcionà fins el 1914 i del 1920 al 1924 L’any 1917 anà als EUA Des del 1924 féu tournées amb els seus actors " les copiaux " i cercà el contacte amb públics populars Creà el Théâtre de la Sincérité, basat en el despullament escenogràfic i en la disciplina dels actors al servei del text, amb la intenció de superar el naturalisme i el simbolisme anteriors i de combatre el teatre de bulevard Com a teòric, escriví Études d’art dramatique 1924, Souvenirs du Vieux Colombier 1931, Le Théâtre…

Agregat de filosofia 1942, participà en la Resistència i collaborà 1947 amb Jean Vilar en la fundació dels festivals d’Avinyó Autor teatral Les incendiaires , 1945 Maguelonne , 1950 Les albigeois, 1955, entre altres peces i de novella Une fille pour l’été 1952 i Le tiers des étoiles 1972, és conegut sobretot per les seves postures polítiques i religioses convertit al catolicisme 1965, se separà del grup gaullista 1966 i fou redactor del “Nouvel Observateur” Intervingué en els Fets de Maig del 1968, sobre els quals escriví la novella La perte et le fracas 1971 Tingué una gran ressonància la…

Pel matrimoni 1477 de Maria I de Borgonya amb l’arxiduc Maximilià I d’Àustria, el mestratge de l’orde passà als Habsburg L’emperador Carles V convocà i presidí un capítol de l’orde a Barcelona 1519, al qual assistiren dotze dels quaranta-sis cavallers que en formaven part els escuts de tots els quals foren pintats, tanmateix, per Joan de Borgonya als respatllers del cadiram del cor de la catedral En morir el rei Carles II 1700, darrer dels Àustria hispànics, el gran mestratge de l’orde fou exercit tant pel rei Felip V d’Espanya com per l’emperador Carles VI Per un…

Conservadora dels museus i arxius nacionals, es dedicà a la història del seu país i sobretot s’especialitzà en l’edat mitjana Obtingué el premi Femina de crítica i història De la seva bibliografia cal destacar, entre d’altres, Lumière du Moyen Âge 1944, Les gaulois 1957, Les Croisés 1959, Histoire de la bourgeoisie en France 1960-62, dos volums, Aliénor d’Aquitaine 1966, Les Templiers 1974 i La femme au temps des cathédrales 1980

Ascendit a general el 1794, es destacà en les campanyes de la Vendée i d’Itàlia Per ordre de Napoleó, al febrer del 1808 entrà al Principat de Catalunya al davant de l’exèrcit anomenat Cos d’Observació del Pirineu Oriental A Barcelona ocupà per sorpresa la Ciutadella i Montjuïc quan esclatà la revolta antifrancesa maig del 1808 dirigí les operacions per tal de sufocar-la al Principat, però Schwartz fou derrotat al Bruc, Chabran a Tarragona, i ell mateix fracassà en l’intent d’apoderar-se de Girona Es retirà a Barcelona, tot esperant reforços, on dugué a terme una política repressiva,…

Estudià al Conservatori de Lió, on es diplomà a tretze anys amb un primer premi Posteriorment es perfeccionà al Conservatori de París amb Pierre Nerini i, fora del conservatori, amb Nejmi Succari Durant els anys setanta fou guardonada en alguns dels concursos més importants del món Long-Thibaud 1973, Cajkovskij 1974, Reina Elisabet de Bèlgica 1976 i Concurs Internacional de Mont-real 1979 Ha estat violinista solista de la Nouvel Orchestre Philharmonique de Radio-France i ha aparegut en nombrosos concerts com a solista És professora del Conservatori de Ginebra des del 1993 Ha enregistrat obres…