Resultats de la cerca

Soci fundador de la Societat Literària d’Amics de l’Home, l’any 1839 fou deportat a les Canàries Actuà després com a agent de la Societat Bíblica protestant És autor de diverses obres de caràcter polèmic i anticlerical Fr Fulgencio o sea la vida de un seductor 1840, Un milagro y una mentira vindicación de los mallorquines cristianos de estirpe hebrea 1858 També escriví diversos treballs geogràfics Descripción geográfica, histórica, política y pintoresca de España y sus establecimientos de Ultramar, i Itinerario descriptivo de Cataluña 1847, amb una divisió comarcal del Principat…

Dirigí el periòdic “El Obrero” Barcelona, 1864-66, i fou un dels organitzadors principals del congrés català del desembre de 1865, a Barcelona Processat pel juny de 1866 i desterrat a les Canàries, tornà a Barcelona a la fi del 1867 Fou un dels caps cooperativistes assistents al congrés obrer del 1870 de Barcelona Membre del partit republicà federal, durant la Primera República fou secretari de l’ajuntament de Sant Andreu de Palomar Després del cop d’estat de Pavía anà a Mataró per regentar una cooperativa de producció Tornà a Barcelona el 1888 i figurà en la junta directiva del…

Ingressà al convent del Carme de Barcelona 1830, on estudià fins a l’exclaustració 1835, que passà a Itàlia, al convent de Lucca, d’on fou mestre de novicis i professor de teologia El 1847 retornà a Barcelona, i fou nomenat professor de teologia moral del seminari i rector de la parròquia de Sant Miquel Fou nomenat bisbe de les Canàries 1858, de Salamanca 1868, de Barcelona 1874-77 i arquebisbe de Sevilla 1877-82 L’any mateix de la seva mort fou nomenat cardenal És autor d’una dissertació llatina en defensa dels religiosos 1854 i de molts articles i pastorals en els butlletins de…

Participà com els seus germans Francesc de Paula, també poeta, Francesc d’Assís, professor de filosofia, i Josep , eclesiàstic i escriptor en les activitats del Círcol Literari, almenys des del 1868, i en la fundació de l’Esbart de Vic Deixeble d’Antoni Cebrià Costa i Cuixart, aplegà un notable herbari de la plana de Vic i publicà Recuerdos botánicos de Vich 1877 Metge militar, fou destinat a les Canàries i les Filipines, cosa que li permeté escriure Recuerdos botánicos de Tenerife 1880, Catálogo razonado de la flora de Tenerife 1882, El jardín botánico de Orotava 1882 i altres monografies…

Estudià a Cadis Lluità a Catalunya durant la primera guerra Carlina i es distingí en la defensa de Sant Quirze de Besora 1838 Progressista, en caure Espartero hagué d’exiliar-se 1843-45 i 1848-49 rehabilitat en el Bienni Progressista, fou governador militar de Saragossa i de Madrid El 1868 fou deportat a Canàries alliberat per la Revolució de Setembre, fou director de la guàrdia civil 1869-72 i capità general de Catalunya 1874 derrotà els carlins a Prats de Lluçanès i fou ministre de la guerra del govern de Sagasta 1874 reformà l’exèrcit i acceptà la Restauració, durant la qual…

N'han romàs nombrosos testimonis fòssils, d’entre els quals es destaca l’esquelet descobert per G Arambourg el 1928 Caracteritzats per un crani massís, generalment dolicocèfal, de volta elevada, arcs superciliars pronunciats, cara ampla i ortògnata i considerable alçària entre 1,72 m i 1,80 m, crearen nombroses indústries, entre les quals hi ha la iberomauritànica de l’Àfrica septentrional Per la seva similitud amb l' , hom els suposa un origen comú, possiblement localitzat a la Mediterrània oriental Hom creu que foren desplaçats progressivament cap a l’E per altres formes d' Homo sapiens ,…

Fill d’una mestra i d’un oficial de la Legió destinat a Al-Aaiun, ciutat de l’antiga colònia espanyola que actualment és el Sàhara Occidental, es llicencià en dret per la Universitat de Deusto 1981 i es doctorà a la Universitat de La Laguna, a Tenerife 1991 El 1985 accedí per oposició a la carrera judicial com a fiscal Fou successivament fiscal de l’Audiència de Las Palmas 1985-92, de la secretaria tècnica de la Fiscalia General de l’Estat 1992-94 i 1996-2003, del Tribunal Superior de Justícia de Madrid 1994-96, i fiscal en cap de la secretaria tècnica de la Fiscalia General de l’Estat 2003-…

Començà a nedar al CN Metropole de Las Palmas abans de fitxar pel CN Sabadell, el 1998, club en què aconseguí els seus millors èxits També competí per l’American University nord-americana durant la seva carrera universitària Considerat un dels millors fondistes i estilistes de la natació estatal, firmà vint rècords d’Espanya trenta-sis títols de campió estatal 200, 400, 1500 m lliure 200, 400 m estils una medalla d’or i tres de plata als Campionats Europeus de piscina curta una d’or i una de plata als de piscina llarga, i una de bronze als Mundials de piscina curta Competí en els Jocs…

Arribà a Barcelona per estudiar enginyeria industrial a la UPC i la temporada 1986-87 fitxà per la Unió Esportiva Santboiana, amb la qual aconseguí dos títols de Lliga 1987, 1988 i un de Copa 1988 El 1989 fundà amb altres companys l’equip dels Enginyers, en què es retirà l’any 1998 Fou internacional B amb la selecció espanyola i jugà diferents partits amb la selecció catalana El 2010 entrà a la directiva de la UE Santboiana

Fitxà pel Reial Club Deportiu Espanyol l’any 1925 i hi romangué fins a la temporada 1928-29 Guanyà el Campionat de Catalunya 1929 i la Copa 1929, encara que no disputà la final Jugà amb la selecció catalana en dues ocasions Posteriorment, jugà al Racing de Madrid