Resultats de la cerca
Es mostren 218 resultats
les Planes

Elèctric de les Planes, antic restaurant i actual centre cívic, situat a la vora de les vies del ferrocarril prop de les Planes, Barcelona
© Fototeca.cat
Sector o indret
Sector residencial i d’esbarjo dels barcelonins, situat al vessant septentrional de la serra de Collserola, al voltant de la carretera de Barcelona a Sant Cugat, compartit entre els municipis de Barcelona (Barcelonès)i Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental).
L’hàbitat, format per casetes unifamiliars, és dispers i és lloc d’estiueig i de segona residència de la menestralia En són característics els establiments de menjar amb coberts a l’aire lliure i les esplanades per a jocs Sorgí a partir de la construcció i inauguració de la línia del ferrocarril de Barcelona a Sabadell i a Terrassa 1917, que hi té estació Té una capella agregada a la parròquia de Santa Maria de Vallvidrera, municipi al qual pertangué fins el 1898, que fou agregat a Sarrià
el Parc de la Vall d’Hebron

Els Mistos, escultura de Claes Oldenburg i Coosje Van Bruggen, al parc de la Vall d’Hebron de Barcelona
© Fototeca.cat
Barri
Barri residencial perifèric de Barcelona situat als vessants de la serra de Collserola, sota l’indret on hi havia el monestir de la Vall d'Hebron, vora l’antic camí de Sant Genís dels Agudells, al districte d’Horta.
Format per grans blocs d’habitatges, ocupa part de l’extens polígon qualificat pel pla comarcal del 1953 com a parc urbà i ciutat jardí intensiva Un pla parcial 1964, presentat per una immobiliària del grup de JMFigueras i Bassols, canvià la qualificació d’aquest sector Impugnat aquest pla parcial, el 1967 el ministeri de l’habitatge desestimà la modificació del pla comarcal això no obstant, el 1976 fou aprovat de nou El 1977, davant el projecte d’edificació d’un altre sector del polígon, els veïns demanaren de nou la suspensió del pla parcial del 1964 No fou fins el 1987 que, aprofitant la…
coll de la Creu Coberta
Collada
Coll del pla de Barcelona, desfigurat per la urbanització de la ciutat, al punt més baix de la línia que entre la serra de Collserola i Montjuïc separa els vessants de les planes deltaiques del Besòs i del Llobregat.
Prop seu s’hi bifurcaven els camins des de Barcelona portal de Sant Antoni vers Molins de Rei pel coll Blanc que al seu pas per Hostafrancs ha conservat el nom de carrer de la Creucoberta i vers Sant Boi de Llobregat per Santa Eulàlia de Provençana El 1344 la ciutat hi construí una creu de terme, la creu de Sant Antoni, que consta ja com a coberta al s XV fou refeta el 1573 amb un baldaquí renaixentista Al s XV i fins el 1715 hom hi installà les forques principals de la ciutat la parròquia del Pi anava processionalment a cercar els cossos dels ajusticiats per tal d’enterrar-los…
El granitoides hercinians i les roques filonianes associades
Mapa de la distribució de les roques ígnies i metamòrfiques dels terrenys paleozoics als Països Catalans Observeu com les àrees afectades per metamorfisme regional de grau mitjà o alt envolten els massissos formats per ortogneis, i també la relació entre les àrees afectades per metamorfisme de contacte i els granitoides intrusius, la intrusió dels quals ha provocat el metamorfisme Maber, original de Jordi Carreras Els terrenys hercinians dels Països Catalans, anàlogament als d’altres sectors de la Serralada Herciniana, es caracteritzen per l’abundància d’intrusions de granitoides Deixant de…
Sarrià
La casa de la vila de Sarrià
© Fototeca.cat
Barri
Barri residencial ( sarrianencs
) de Barcelona, i antic municipi del pla de Barcelona, annexat a la ciutat el 1921.
Comprenia el nucli de Sarrià i el barri de les Tres Torres, Vallvidrera, Pedralbes i part de l’antic terme de Santa Creu d’Olorda les Corts de Sarrià havien format municipi independent des del 1836 Situat a l’W de la conurbació barcelonina, s’estén des dels vessants meridionals de la serra de Collserola Vallvidrera fins a la Diagonal El terme, tradicionalment agrícola, actualment és tot urbanitzat La indústria no s’hi ha desenvolupat, bé que hi és important l’emplaçament d’oficines El lloc és ja esmentat el 986 dins el territori de Barcelona, i l’any següent, l’església de Sant Vicenç, que ha…
article
Gramàtica
Element gramatical que, en l’aspecte formal, expressa el gènere i el nombre del substantiu del qual depèn, o que dona caràcter substantiu a expressions que no són pròpiament un substantiu.
En l’aspecte funcional, l’article individualitza i concreta talment que l’absència d’article confereix un valor indefinit o partitiu al substantiu L’article té també una funció determinant i de referència a quelcom ja conegut, però que no és tan general Altrament, la determinació es basa en les circumstàncies i, encara més, pot tractar-se d’un objecte únic en la realitat Amb l’article hom expressa una realitat concreta, total i única en cada situació —o quelcom amb aquest caràcter— que contrasta amb el contingut de diverses menes d’expressions oposades Així, hom es refereix a un objecte…
Gat mesquer o geneta
El gat mesquer Genetta genetta , també anomenat geneta, és un vivèrrid de dimensions mitjanes, pell amb punts negres i cua llarga i anellada de negre i blanc Té el cap estret i llarg, acabat en un musell fi El seu disseny facial és característic hi destaquen unes taques blanques infraoculars limitades per taques de color negre Antonio Bea És inconfusible Pel seu aspecte, el gat mesquer o geneta recorda un gat domèstic, però en proporció té les potes molt més curtes, el musell més punxegut i la cua més llarga D’altra banda, sobre la capa es disposen taques negres que tendeixen a formar línies…
Previsió de futur
Gratacels de Barcelona Bullícia de l’arquitectura L’arquitectura és l’art principal, el més emblemàtic, el que necessita més mitjans i el que està més lligat al poder, el més etern L’arquitectura és ètica i és estètica Barcelona està a punt de viure una altra transformació radical, ara s’està entrant en el disseny de la nova ciutat, que molts atribueixen a Josep Anton Acebillo i que es caracteritzarà per la prolongació de la Diagonal, la plaça de les Glòries i l’ampliació del disseny de la ciutat de cara al litoral, com també per les infraestructures que arribaran fins al Besòs, integraran la…
les Roquetes

Bloc Carles Tries, a les Roquetes (Barcelona)
© Fototeca.cat
Barri
Barri de Barcelona al peu i vessants del turó de les Roquetes
(305 m alt.), contrafort septentrional de la serra de Collserola, dins l’antic terme de Sant Andreu de Palomar, que domina el Besòs al coll de Finestrelles; és pràcticament tot desproveït de vegetació.
Fins el 1950 tingué algunes torres d’estiueig i “Casetes amb hortet” disperses aleshores s’inicià la seva ocupació per la població immigrant més desfavorida, amb gran predomini dels habitatges fets per autoconstrucció Actualment el barri és format per blocs d’habitatges Els dèficits en equipament urbà són importants Els autobusos i el ferrocarril metropolità hi han arribat tardanament el 1974 i el 1981 respectivament
Horta

Plaça d’Eivissa, al cor del barri d’Horta (Barcelona)
© Lluís Prats
Barri
Barri de Barcelona i antic municipi del Barcelonès, situat al N de la ciutat, al sector on s’inicia la muntanya, entre els Tres Turons (la Creueta del Coll, el Carmel i la Rovira), el turó de la Peira i la serra de Collserola.
El municipi d’Horta, agregat a Barcelona el 1904, era format al segle XIX pels nuclis agrícoles antics de Sant Genís dels Agudells i d’Horta Aquest tingué l’origen en la casa, fundada per Guillem d’Orta al segle XII, i en l’església de Sant Joan erigida prop seu Formà part del territori de Barcelona El creixement industrial i urbà de Barcelona, iniciat al segle XVIII, hi incidí molt lentament, i s’anà configurant com un dels barris residencials d’estiueig dels barcelonins de classe mitjana, que en ésser electrificat el tramvia 1901 passaren, en molts casos, a residir-hi carrers de Campoamor i…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina