El gat mesquer (Genetta genetta), també anomenat geneta, és un vivèrrid de dimensions mitjanes, pell amb punts negres i cua llarga i anellada de negre i blanc. Té el cap estret i llarg, acabat en un musell fi. El seu disseny facial és característic: hi destaquen unes taques blanques infraoculars limitades per taques de color negre.
Antonio Bea.
És inconfusible. Pel seu aspecte, el gat mesquer o geneta recorda un gat domèstic, però en proporció té les potes molt més curtes, el musell més punxegut i la cua més llarga. D’altra banda, sobre la capa es disposen taques negres que tendeixen a formar línies longitudinals i la cua és coberta per entre vuit i onze anells negres sobre fons clar. La longitud del cos (cap inclòs) és de 440-540 mm, la longitud de la cua, de 390-460 mm, la de l’orella de 40-52 mm i la del peu posterior de 68-90. El seu pes és de 1550-2000 g (a Eivissa, al voltant dels 1300 g). El dimorfisme sexual és poc marcat, però els mascles són una mica més grans que les femelles. Damunt del musell, davant dels ulls, tenen dues bandes negres molt característiques. Les orelles són relativament grans. Les extremitats acaben en cinc dits amb ungles quasi absolutament retràctils; els coixinets plantars són bastant reduïts. Posseeixen glàndules perianals i prescrotals, aquestes darreres al fons d’uns plecs de la pell.
Biologia
Diagrama percentual explicatiu de la dieta del gat mesquer (Genetta genetta) en algunes localitats dels Països Catalans i Occitània. Les mostres procedeixen de: D dejeccions, E estómac. Percentatge segons: NP nombre de preses, B biomassa.
Josep Manuel Melo, dades dels autors i d’Alcover i Cugnasse i Riols.
Als Països Catalans, les densitats més grans de gat mesquer es donen a alzinars (Conflent, Vallespir, Alt Empordà, Garrotxa, Selva, massissos del Montseny, Montnegre i Sant Llorenç del Munt, serres de Collserola i Prades i del Montsant, etc.). Ocupa també, tanmateix, altres menes de boscos i zones de matoll, horts i, fins i tot, barris perifèrics de les ciutats (darrerament, se n’ha capturat algun exemplar als barris d’Horta i de Pedralbes de Barcelona). Manifesta una clara predilecció per les zones amb grans roques i per les rodalies dels cursos d’aigua.
La base de la seva dieta són els micromamífers, especialment els ratolins de bosc (Apodemus sylvaticus). De tota manera, consumeix també nombrosos ocells, alguns amfibis i rèptils i molts insectes i fruits silvestres; a les Balears —sobretot a l’illa de Cabrera—, els rèptils són predominants a la seva dieta. Arriba a menjar peixos i crancs de riu, com ha estat comprovat al riu Siurana (Priorat).
Pot reproduir-se a qualsevol mes de l’any, però la majoria dels parts s’esdevenen durant la primavera, amb un segon pic a començament de la tardor. La gestació dura onze setmanes. D’onze ventrades conegudes als Països Catalans, deu eren de dos nadissos i l’altra de tres, per bé que el nombre de cries pot oscil·lar entre una i quatre. Els petits mamen durant sis setmanes i s’independentitzen al primer any de vida. Els adults no crien fins al segon any.
Gairebé exclusivament nocturn, ocupa petites àrees d’activitat on disposa de latrines situades a llocs elevats, que serveixen com a balises olfactives. Les seves glàndules perianals i prescrotals secreten una substància anomenada mesc, fet que ha originat el seu nom de gat mesquer. Té l’oïda, l’olfacte i la vista ben desenvolupats, per bé que sembla incapaç de distingir els colors. Ubica les seves llorigueres a forats entre roques, arbres vells, nius abandonats, etc.
Corologia i variabilitat
Àrea de distribució del gat mesquer (Genetta genetta) als Països Catalans.
Maber, original dels autors.
És present a tota la península Ibèrica, a França, al S dels rius Loira i Roine i a Àfrica, al N de Sahara. Les genetes sud-saharianes que es consideraven fins fa poc temps com a pertanyents a aquesta espècie s’inclouen, actualment, a Genetta felina. Ocupa les illes de Mallorca, Eivissa i Cabrera, a les Balears. A la resta dels Països Catalans, és força estesa, per bé que no es troba a les zones humides (estanys de Saldes i de Canet, aiguamolls de l’Empordà, delta del Llobregat, delta de l’Ebre, albufera de València, salines de la Mata i Torrevella i la Vall d’Aran).
La procedència del gat mesquer o geneta europeu ha estat molt debatuda, ja que no existeixen restes de l’espècie al Plistocè, la qual cosa suggereix que ha estat introduïda al nostre continent per l’home. Entre els possibles responsables d’aquesta introducció, s’ha esmentat, per bé que sense proves concloents, els romans, els fenicis i els àrabs. És una espècie predominantment mediterrània i és rar trobar-la a gran altitud, encara que s’ha detectat la seva presència al cim de les Agudes, al massís del Montseny, al Vallès Oriental, a 1703 m.
Les genetes d’Eivissa són molt petites i han estat descrites com una subespècie particular (Genetta genetta isabelae). En altres regions, els canvis en el disseny i el color de fons del pelatge han donat lloc a distintes denominacions subespecífiques, que no acostumen a admetre’s actualment.