Resultats de la cerca
Es mostren 123 resultats
història de l’art
Historiografia catalana
Disciplina especialitzada a historiar els fets artístics.
Tot i que ja es poden trobar a partir del segle IV aC biografies d’artistes, tractats tècnics, guies de viatge i altres escrits relacionats amb l’art, es considera G Vasari, autor de les Vite de più eccellenti pittori, scultori et architettori 1550, el fundador d’aquesta disciplina J Wilkelmann, amb la publicació de Geschichte der Kunst des Altertums 1764, inicià la veritable història de l’art moderna L’etapa descriptiva de monuments i artistes Als Països Catalans, l’escola muntanyesa o de les Avellanes feu un pas decisiu per a la recerca historicoartística catalana el recull de colleccions…
Líban

Estat
Estat de l’Orient Mitjà, limitat a l’W per la Mediterrània, al N i a l’E per Síria i al S per Israel; la capital és Beirut.
La geografia física País muntanyós, pren el nom dels monts del Líban, els quals durant el Miocè i el Pliocè se separaren de l’Antilíban i originaren la depressió d’Al-Biqā’, que forma part de la sèrie de falles que s’estenen des de Síria fins a l’Àfrica oriental Hom hi distingeix quatre regions la franja litoral, plana els monts del Líban, que s’estenen de N a S, amb suaus pendents, en terrasses, a l’W, i escarpats a l’E, els quals culminen al Qurnat al-Sawdā’ 3083 m Al-Biqā’, ampla vall travessada pels rius Orontes i Līṭānī i els monts Antilíban, al llarg de la frontera siriana El clima és…
Els vells camins de la mar
Veles e vents La mar terra de naufragis La mar terra d’aigua negada als humans —al capdavall animals terrestres— que van trigar millennis a aventurar-s’hi La mar xarxa de camins sempre oberts i alhora sempre closos sense l’art de navegar Un art que els humans —surant primer arran de costa sobre troncs o rais petits, avançant després a força de rems sense deixar la riba enllà de l’horitzó, inflant més tard les veles al grat del vent—acabaren per aprendre barca i orientació, posició i aparell, rumb i portolà Amb molts tràngols i angoixes, malalties i morts, crims i heroismes però, al llarg de…
l’Escala

Panoràmica de la vila de l’Escala
Fräulein Altmodisch (CC BY-NC-ND 2.0)
Municipi
Municipi de l’Alt Empordà.
Situació i presentació El terme municipal de l’Escala, de 16,31 km 2 , és situat al litoral empordanès, a migdia del golf de Roses i al sector de contacte amb el Baix Empordà, des del grauet d’Empúries l’antiga gola del Fluvià, al N, fins al promontori de Montgó, al S, a l’extrem septentrional del massís del Montgrí Comprèn la vila de l’Escala, cap de municipi, població nascuda als segles XVI i XVII d’un antic barri pescador, i el poble de Sant Martí d’Empúries —la primitiva parròquia del lloc—, al costat de les restes de l’antiga ciutat d’Empúries, fundació grega i després colònia romana,…
Palestina

Paisatge prop de Jericó (Palestina)
CC-BY-SA Diego Delso, delso.photo
Geografia històrica
Designació tradicional de l’antic país de Canaan o d’Israel, sobretot a partir de la revolta jueva del 132-135, en què l’anterior Judea formà part de la província romana de Síria.
També és anomenada Terra Santa El nom es relaciona amb els antics filisteus Actualment, fora de l’àmbit historiogràfic i en el seu ús més corrent sol designar els territoris de Gaza i Cisjordània controlats per Israel i habitats per una població de llengua àrab i religió quasi exclusivament musulmana “palestins” L’estatut legal d’aquests territoris és disputat i motiu d’un dels conflictes més sagnants i amb més repercussions del món contemporani La geografia Al N queda delimitada pels darrers contraforts de l’Hermon i les muntanyes de l’Hauran 1830 m, i al S pel desert del Nègueb De N a S,…
Marroc

Estat
Estat del NW d’Àfrica, que limita a l’W amb l’oceà Atlàntic, al N amb la mar Mediterrània, a l’E amb Algèria i al S amb el Sàhara Occidental (sota ocupació marroquina), el qual limita a l’E i al S amb Mauritània; la capital és Rabat.
La geografia física El relleu El relleu del Marroc és principalment muntanyós, car les muntanyes algerianes de l’Atles hi continuen amb diferents cadenes paralleles el Rif i el sistema de l’Atles Al N, de cara a la Mediterrània, després d’una estreta plana costanera, hi ha la cadena juràssica del Rif, que, en forma d’arc, s’estén des de l’estret de Gibraltar fins a la vall del riu Moulouya no ultrapassa els 2500 m djebel Tidirhine, 2456 m El Rif és separat, per les depressions de Taza, al S, i Moulouya, a l’E, del sistema de l’Atles, el qual és format per tres alineacions paralleles al N, l’…
Xipre

Illa
Estat
Estat insular de la Mediterrània oriental, situat uns 100 km al S de Turquia.
El 1974, la invasió turca del nord de Xipre donà lloc a dues entitats polítiques separades de fet d’una banda, la República de Xipre, reconeguda internacionalment i que constitueix el mateix estat anterior 5896 km 2 675000 h est 2001 De l’altra, la República Turca de Xipre del Nord 3355 km 2 198000 h est 2001, proclamada el 1983 i només reconeguda per Turquia La capital, Nicòsia, es troba dividida també entre un sector grec i un sector turc La geografia física Costa nord de l’illa de Xipre, on es localitzen nombroses platges © Corel Professional Photos Tercera en…
El marc històric del romànic de les Terres de l’Ebre: el Baix Ebre, el Montsià, la Ribera d’Ebre, la Terra Alta i el Matarranya
Art romànic
Els antecedents de la prehistoria a la fi del del món visigòtic Els primers establiments humans a la zona de l’Ebre Dolmen proper al poblat Ibèric de Vilallong, al Matarranya, entre Calaceit i Cretes ECSA - Fotografia Cerdà A l’hora d’oferir una visió de conjunt sobre el poblament més antic de l’àrea estudiada en aquest marc històric, hem de tenir en compte, en primer lloc, els diferents aspectes que hi incideixen Un dels més importants és la configuració geogràfica d’aquest territori, determinada fonamentalment per la xarxa fluvial de l’Ebre en el seu curs final ï que enclou les comarques de…
Organització i explotació del territori sota l'Imperi
La via de Roma a Gades al segle I dC a l'esquerra Les vies romanes al segle II dC a la dreta El principat d'Octavi August assenyalà, pel que fa al territori de la façana costanera de la província d'Hispània Citerior i a les Illes, l'inici d'una nova etapa històrica marcada per la consecució d'una romanització quasi acabada Aquestes terres havien passat de país conquerit i explotat a ser una part de l'Imperi, i les seves gents, provincials actius cada cop més integrats i amb preocupacions i interessos comuns En molts aspectes, els anys de govern d'Octavi cloïen una etapa que havia començat uns…
Les comuniats pre-urbanes: territori i assentaments
Fragment de tovot pintat, barranc de Gàfols, Ginestar, ~590-570 aC UB / RM La introducció de les primeres plantes i els primers animals domèstics a la Península Ibèrica, en una data situada cap al 5000 aC, va modificar substancialment el comportament territorial i l'organització de l'espai de les societats anteriors, que van haver d'adaptar-se a les noves exigències derivades de les necessitats de l'economia agrícola Si s'hagués de resumir la història dels primers millennis d'existència de l'agricultura, es podria dir que es caracteritzà per la progressiva expansió del poblament i la…