Veles e vents

La mar: terra de naufragis. La mar: terra d’aigua negada als humans —al capdavall animals terrestres— que van trigar mil·lennis a aventurar-s’hi. La mar: xarxa de camins sempre oberts i alhora sempre closos sense l’art de navegar. Un art que els humans —surant primer arran de costa sobre troncs o rais petits, avançant després a força de rems sense deixar la riba enllà de l’horitzó, inflant més tard les veles al grat del vent—acabaren per aprendre: barca i orientació, posició i aparell, rumb i portolà. Amb molts tràngols i angoixes, malalties i morts, crims i heroismes; però...