Resultats de la cerca

Estigué al servei de Martí l’Humà com a infant i com a rei i de Ferran I, i intervingué en diverses accions guerreres Fou oïdor de comptes de la Generalitat Coronat en els consistoris de Tolosa i de Barcelona, participà en el certamen barceloní organitzat a la parròquia de Sant Just per Bartomeu Castelló Les seves quinze poesies conservades al Cançoner dels Masdovelles , datables del període 1389-1438, comprenen sirventesos —obra versemblantment de joventut—, maldits —en els quals malparla de les seves dames i se n’acomiada—, debats amb el seu nebot Joan Berenguer —escrits ja en…

Fou professor a les universitats de Cluj i Bucarest, i s’exilià del seu país el 1946 per installar-se definitivament a França, on tingué un paper destacat en el Centre Nacional de Recerca Científica Deixeble de Nicolae Iorga, ja en els primers decennis del segle s’interessà per l’expansió catalana a la Mediterrània oriental, a partir dels treballs d’A Rubió i Lluch sobre aquesta qüestió Ben aviat es convertí en el principal especialista sobre la política imperial d’Alfons el Magnànim, a qui dedicà nombrosos articles al llarg de la seva vida –com “Alfonse V d’Aragon, roi de Naples, et l’…

Elaborada per encàrrec de l’Institut d’ Institut d’Estudis Catalans , que tingué cura de la publicació de l’obra 1918, recollia la normativa acceptada per la institució i, com a tal, hom en reconegué l’autoritat fins el 2016, que l’IEC publicà una nova Gramàtica de la llengua catalana Fou precedida per diversos assaigs preliminars del mateix autor Ensayo de gramática del catalán moderno  1891, Contribució a la gramàtica de la llengua catalana 1898 i Gramática de la lengua catalana 1912, considerada la primera regida per criteris científics i important pel caràcter descriptiu i…

En fou el precedent l’Associació d’Estudiosos del Judaisme Català ADEJUC, constituïda el 1985 a Tàrrega, presidida fins el 1988 per Jaume Riera i Sans  i posteriorment, fins el 1992, per Eduard Feliu i Mabres Dissolta l’ADEJUC el 1993, hom creà la Societat Catalana d’Estudis Hebraics com a filial de l’IEC el 1995, que tingué com a president Eduard Feliu, fins a la seva mort 2009 Des d’aquest any ocupà el càrrec Pere Casanellas, que el febrer del 2020 fou rellevat per Jordi Casanovas Miró Té com a finalitat general el conreu dels estudis històrics i filològics relacionats amb la història del…

Inicialment, reuní membres de la revista Ciència , vinculats a la Societat Catalana de Química, que es dissolgué en crear-se la filial corresponent, i científics del Servei Meteorològic de Catalunya Josep Estalella en fou el primer president El succeí Eduard Fontserè en els períodes 1933-35 i 1936-39, que en mantingué el caliu, com a president de la Secció de Ciències de l’Institut, fins el 1959, en què s’iniciaren de nou les activitats a la clandestinitat amb una nova junta presidida per AEsteve i Subirana Entre les seves activitats destacaren els cursos organitzats en collaboració amb la…

Estudià a Barcelona Publicà Anàlisi i tècnica coprològica 1931 i Anàlisi i tècnica exploratòria de la glàndula hepàtica 1934, de la collecció Monografies Mèdiques Durant la guerra civil de 1936-39 organitzà els serveis de transfusió de sang a l’exèrcit republicà, en les tècniques de la qual fou un dels pioners en posar a la pràctica El 1939 s’exilià i s’establí a Anglaterra Durant la Segona Guerra Mundial assessorà els serveis de transfusió de sang en el bàndol aliat Des del 1940 treballà a l’hospital Ancoats de Manchester i hi dirigí el departament de patologia Des del 1949 en dirigí també…

Especialitzat en història econòmica, es doctorà el 1976 amb un estudi sobre la indústria cotonera del Llenguadoc a la Universitat de Sussex, d’on és professor des del 1973 Més tard, s’interessà per la història de la indústria cotonera a Catalunya, i fruit de la seva recerca són els llibres La indústria d’indianes a la Barcelona del segle XVIII 1990 i A distinctive industrialization, cotton in Barcelona 1728-1832 1992, premiat per l’IEC el mateix any Ha estat professor visitant de la Universitat Autònoma de Barcelona 1991, de la Universitat Lumière Lió 2 1996-97 i de les…

Els fons provenien del Museu d’Art de Catalunya i de l’antic Museu de Santa Àgata de Barcelona 1879, fons oficial de l’estat Destaquen les colleccions de prehistòria catalana del Neolític a l’edat del bronze, els fons d’Empúries, que inclou peces com la Venus i l' Asclepi aquest darrer retornat a Empúries el 2008, la collecció ibèrica, la romana —amb nombroses representacions escultòriques i epigràfiques de Bàrcino—, etc Conté també, entre d’altres, les sèries del Paleolític del Manzanares i de la cultura d’El Argar, els fons de les Illes Balears, de la civilització talaiòtica excavacions…

Llicenciada en filologia clàssica per la UB i deixebla de Miquel Dolç i de Josep Vergés, fou collaboradora de la Collecció Fundació Bernat Metge, des del 1968 en les tasques de correcció, de revisió i d’edició, i entre el 1994 i el 2007 fou membre del consell directiu Del 1988 al 1998 fou redactora i correctora de Curial Edicions Catalanes Gran coneixedora de les llengües clàssiques i especialista en la fixació del català, el 1998 esdevengué directora de publicacions de la Fundació Bíblica Catalana Versionà les Faules d’Isop 1984 i 1989 i els 12 primer cants 3 volums de la Ilíada…

Professor de literatura catalana a la Universitat Autònoma de Barcelona S'ha dedicat, sobretot, a l’estudi del Noucentisme i de la poesia catalana contemporània Sobre aquests temes ha publicat diversos llibres, com L’obra de Josep Carner 1991, Josep Carner i els orígens del Noucentisme 1992 o Antologia de la poesia noucentista 1997 També ha publicat nombroses edicions de textos i estudis diversos, especialment sobre la poesia dels anys seixanta, la d’exili, el conte de postguerra o la poesia més estrictament coetània L’any 2005 fou guardonat amb el premi Aurora Díaz-Plaja d’estudis sobre…