Resultats de la cerca

La seva trajectòria és gairebé desconeguda D’acord amb el que es desprèn de les indicacions que apareixen a la coberta d’una obra seva conservada a la Biblioteca de Catalunya, el motet O Domine Jesu Christe , fou mestre de capella a Puigcerdà Possiblement actuà com a organista de la catedral de la Seu d’Urgell cap al 1660

Estudià als conservatoris de Perpinyà i de París 1846-48 Fou professor al Cours Normal de Chant de París i director de música militar Renuncià els seus càrrecs per tal de tornar a Catalunya, i fou nomenat director d’orquestra del teatre de Perpinyà 1864 És autor de més de 400 composicions, algunes per a cobla i música popular, i de diverses òperes, entre les quals destaquen l' opéra comique Guillaume de Cabestany, Le spleen du tambour 1865 i l’òpera romàntica André Chénier 1880 La seva Regina és cantada tradicionalment a Illa Rosselló La seva música empra temes musicals rossellonesos

Fou deixeble a l’Escolania de Montserrat del pare Joan Marc 1582-1658 i condeixeble del pare Joan Cererols 1618-1680, vers el 1632 i el 1638 En aquesta darrera data, entrà de monjo al monestir de Montserrat A més de compositor i organista, també fou considerat un bon poeta El pare Martí Marvà 1600-1678, en el seu Memorial 1650, en parla com un dels deixebles vius del pare Marc que feien honor a l’Escola montserratina La destrucció de l’arxiu de Montserrat per part de les tropes franceses el 1811 impedí que les seves obres arribessin als nostres dies

S’inicià amb la guitarra i la mandolina, i cap a la meitat dels anys trenta començà a tocar la bateria, essent un dels primers músics que s’interessaren pel jazz a Barcelona Els anys quaranta treballà en diferents sales integrat en conjunts amb força repertori jazzístic També fou un protagonista assidu de les jam-sessions que organitzava el Hot Club de Barcelona Acompanyà solistes com George Johnson, Don Byas i el jove Tete Montoliu Durant els anys cinquanta liderà el conjunt regular del Hot Club, del qual resten enregistraments Els primers anys de la dècada dels seixanta treballà a la sala…

Especialista en llarga distància, es formà al Club Natació Igualada i, posteriorment, passà al Club Natació Barcelona Fou campió de Catalunya de 400 m lliure 1939 i de gran fons en la Travessia del port de Barcelona 1940 El 1944, de tornada a Igualada, assolí el títol català de 1500 m lliure

Defensa lateral, tota la seva trajectòria futbolística la feu al Futbol Club Barcelona, on debutà al setembre del 1918 Jugà fins l’any 1927, en un total de 162 partits Fou vuit vegades campió de Catalunya entre el 1919 i el 1927 i quatre vegades campió d’Espanya 1920, 1922, 1924, 1926 Al febrer del 1924 formà part d’un combinat català en el partit contra l’Avenç, en homenatge a Gabriel Bau

Jugà de porter a l’equip amateur del FC Barcelona, però abandonà la pràctica del futbol perquè la federació espanyola no permetia que jugadors sordmuts participessin en competicions oficials Debutà en la boxa amateur a 17 anys Es proclamà campió d’Europa del pes superwèlter en vèncer el púgil alemany Gerard Piaskowy 1970 També guanyà el Campionat d’Espanya 1967 Marxà a París on s’entrenà en el gimnàs de José Jover

Fou un dels socis fundadors del FC Barcelona, on jugà com a migcampista i davanter fins el 1905, any que guanyà el Campionat de Catalunya Compaginà aquesta activitat amb la de tresorer del club sota la presidència de Bartomeu Terrades i, posteriorment, en fou vicepresident fins el 1907

Fill de Young Ciclone , competí representant el Club de Boxa Poble Sec El 1950 debutà com a boxejador amateur a la sala Price de Barcelona, on derrotà el púgil Marzal Es proclamà campió de Catalunya en la categoria de pes superlleuger 1954 Integrà la selecció catalana de boxa amateur que s’enfrontà a la de Castella 1955

Competí representant el Club de Boxa Olímpic de Granollers i el Club de Boxa Central Es proclamà campió de Catalunya amateur en la categoria del pes semipesant 1968, pesant 1969, 1970 i mitjà 1971, 1972 Formà part de la selecció catalana en diversos Campionats d’Espanya