Resultats de la cerca
Es mostren 415 resultats
Sant Sebastià de Mudegons (Torrelles de la Salanca)
Art romànic
Aquesta era l’església de l’antiga vila de Mudegons documentada des de l’any 916 villa Mutationes Per a tenir notícies d’aquest temple cal esperar fins al 1170, que és esmentat en una donació de Ramon de Peralada a Arnau Comte L’any 1447 va ser unida a la collegiata de Sant Joan de Perpinyà Sembla que amb el temps tingué diverses advocacions El 1577 es trobava dedicada a sant Salvador i a mitjan segle XVII apareixia sota l’advocació de santa Maria Magdalena Sant Sebastià de Mudegons es trobava a la riba dreta de l’Aglí, a prop del mas Llobet
Antoni Martí i Morera
Veterinària
Veterinari.
S'especialitzà en patologia equina Creà una unitat d’assegurança de bestiar equí, qualificada de modèlica, i desenvolupà una tasca docent notable Fou president de la secció de patologia de l’Acadèmia de Ciències Veterinàries de Barcelona 1960-70 És autor de Veterinaria práctica 1963 El seu germà Josep Martí i Morera Llorac 1898 — Barcelona 1987, metge especialitzat en hidrologia París 1933, dirigí el Balneari de Vallfogona de Riucorb 1934-35, i posteriorment exercí a Granyena de Cervera i a Barcelona Fora del camp mèdic, difongué la figura i l’obra de Francesc Vicent Garcia, el Rector de…
Vives
Cristianisme
Bisbe de Barcelona (973-995).
Home d’empenta, repoblà alguns llocs dels dominis de la catedral, com els castells de Montmell 974, d’Albà 978 i de Ribes i Bell-lloc 990 Consagrà l’església d’Olèrdola 991 Després de la ràtzia d’Almansor 985, hagué de fer cara a les reconstruccions de monestirs i esglésies, juntament amb el comte Borrell i els escapats de la mort i de la deportació Es dedicà també a redimir captius de Còrdova Anà a Roma per a obtenir un privilegi papal Durant el seu pontificat es conreà la ciència entre els canonges de la seu el més erudit de tots fou l’ardiaca Sunifred Llobet , que traduïa…
Eivissa
Historiografia catalana
Revista fundada a Eivissa al mes de març del 1944 amb el nom d’Ibiza, i rebatejada als anys setanta com a Eivissa.
Entre el 1944 i el 1950 fou editada per la Societat Cultural i Artística Ebusus Del 1950 al 1971, se n’encarregà l’Instituto de Estudios Ibicencos, creat el 1949 depenent del CSIC Durant la seva història ha mantingut una periodicitat com a mínim anual, tot i que, almenys teòricament, des del 1972 esdevingué semestral Aquest ritme d’aparició pública només esdevingué regular a partir dels anys norantaGradualment, l’objectiu de publicar les collaboracions literàries que havia caracteritzat la primera època donà pas, en la segona, a la preferència per les obres de recerca, bàsicament sobre…
Mariona Rebull
Cinematografia
Pel·lícula del 1946-1947; ficció de 110 min., dirigida per José Luis Sáenz de Heredia y Osio.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Ballesteros Madrid ARGUMENT Les novelles Mariona Rebull 1944 i El viudo Rius 1945 d’Ignasi Agustí GUIÓ JLSáenz de Heredia FOTOGRAFIA Alfred LGilks blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Luis Santamaría, Luis Noain MUNTATGE Julio Peña MÚSICA Manuel Parada SO Rafael Pavón, Andrés Lara INTERPRETACIÓ José María Seoane Joaquín Rius, Sara Montiel Lula, Blanca de Silos Mariona Rebull, Tomás Blanco Ernesto Villar, Alberto Romea Llobet pare, Carlos Muñoz Llobet fill, José María Lado el vell Rius, Adolfo Marsillach Darío, Mario Berriatúa…
Andreu Avel·lí Pi i Arimon
Historiografia catalana
Literatura catalana
Historiador.
Cursà lletres al seminari episcopal de Barcelona i lluità contra la invasió napoleònica en el cos d’artilleria, acció que li valgué distintius militars Llicenciat el 1815, fou interventor a les salines de Cardona i finalment, fins a la seva mort, funcionari de les obres del port de Barcelona El 1814 inicià una carrera literària que consolidà després del procés desamortitzador, moment en què passà a treballar, juntament amb Josep Antoni Llobet i Vall-llosera, en la recuperació del patrimoni arqueològic de Barcelona Immers de ple en la investigació històrica, destacà per unes…
, ,
Editorial Alpina
Excursionisme
Editorial catalana especialitzada en temàtica excursionista.
Es creà el 6 de febrer de 1946 i fou la primera editorial de l’Estat que es dedicà a la divulgació de cartografia excursionista Impulsada per Salvador Llobet, Noel Llopis i Josep Maria Puchades, primer director, representà una novetat singular en el panorama editorial de Catalunya Tot i que està centrada en la publicació de mapes i guies de muntanya, el seu catàleg també conté manuals, llibres de gran format, calendaris i llibres de narrativa, tots ells relacionats amb la muntanya Els seus mapes, acompanyats d’una guia, inicalment de color taronja, es feren molt populars Els…
“Força” o “mota” d’Igualada
Art romànic
Les dades documentals d’aquesta fortalesa són escasses i tardanes Al segle XIII surt esmentada com a afrontació en un document de venda d’una casa situada dins la vila d’Igualada El 1321 la tornem a trobar en un acte de reconeixement que fan Arnau Hicfreses i la seva família a Guillem Amat sobre l’establiment del pati i la casa situats “en la casa de la força de dita vila” d’Igualada El 1321 el tal Guillem Amat i la seva muller, Geralda, vengueren a Guillem de Brines l’esmentada casa i pati Poc temps després, Berenguer de Sant Genís estableix les esmentades propietats a Nadal de Rexach,…
Deodat
Cristianisme
Bisbe de Barcelona (1010-29).
Era fill del noble Donuç i de Sesegunda i nebot de l’ardiaca Llobet Ell mateix fou també ardiaca La seva activitat s’adreçà a la consolidació del patrimoni de la seu barcelonina, la construcció dels edificis entorn de la catedral —dormitori, refetor, celler, campanar i palau episcopal—, d’esglésies —com la de Sant Cugat del Rec o del Camí, de l’hospital d’en Guitard— i de defenses —com la torre de la Granada—, i a la restauració de la disciplina regular, no solament a la canonja de Barcelona sinó també a Girona i Urgell Fomentà els estudis amb l’adquisició i la còpia de llibres…
Democràcia Social Cristiana de Catalunya
Partit polític
Partit democratacristià fundat a Barcelona el 1975 en sintonia amb la Federación Popular Democrática de José M. Gil-Robles, de la qual es desvinculà més tard.
Legalitzat el 1977, es mostrà partidari d’un humanisme cristià i defensor del federalisme Els dirigents inicials foren Antoni Miserachs Rigalt i el seu fill Pau Miserachs Sala que al desembre de 1976 s’incorporà a Esquerra Republicana de Catalunya ERC, Joan Roca Giralt i Ignacio de Prada Els succeïren Eduardo Llorente president, Pere Sols vicepresident, Pere Martí i Xavier Llobet i Furró El partit fou actiu entre 1976 i 1979 Concorregué a les eleccions legislatives de 1977 8286 vots i de 1979 4918 vots i també a les municipals de Barcelona, on presentà com a cap de llista Esteve…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina