Resultats de la cerca

Fou deixeble de Salvador Bové i s’especialitzà en l’estudi de Ramon Llull, escrivint nombrosos treballs, reimpressions d’obres, traduccions al català, repertoris bibliogràfics, catàlegs de documents i, sobretot, els llibres  Història del lullisme 1925 i Les obres autèntiques del beat Ramon Llull 1935 També escriví algunes monografies d’història local de poblacions del Garraf i del Penedès on exercí el ministeri sacerdotal Monografia històrica del castell de Cabrera i de Vallbona del Penedès 1909 i Història de Cubelles 1973, editada pòstumament

Mestre de l’Orde Civil d’Alfons XII, fou membre de la Real Academia Hispanoamericana de Ciencias i Artes de Cádiz, de l’Academia de Buenas Letras de Sevilla i de l’Academia de Bellas Artes y Ciencias Históricas de Toledo Entre les seves obres destaquen Bosquejo histórico de Mallorca 1922, text de divulgació històrica de caràcter pedagògic, i Folleto sobre Ramón Llull, eminente pedagogo 1929, valoració de la qualitat educativa de la vida i l’obra de Ramon Llull

Lector dels franciscans recollectes a la província de Colònia, pertanyia al grup de lullistes maguntins El 1754 publicà a Magúncia una dissertació sobre Llull en la qual, entre altres coses, en demostrava la santedat En defensa de Franz Philipp Wolf, durant la campanya d’aquest en contra de l’exjesuïta Sebastian Krenzer, entre el 1760 i el 1769 publicà un curs sobre Ramon Llull i una exposició general del sistema lullià en Vera artis lullianae principia Colònia 1771 Fou una de les darreres manifestacions del lullisme maguntí

Doctor en teologia per València i en dret canònic per Toledo El 1886 fou nomenat bisbe d’Oriola Destacat lullista, considerà que cal extreure coneixements de les obres de Llull per a enriquir la neoscolàstica Tingué una gran influència en la “Revista Luliana” 1901-05 De les seves obres cal destacar Estudios sobre la filosofía del beato Ramón Llull naturaleza del alma , publicada a “Museo Balear” el 1884, Estudio sobre la filosofía y teología de RLulio 1904 i El optimismo del beato Raimundo Lulio 1904

El 1931 anà a viure amb la seva família a Mallorca, on aprengué el català i es familiaritzà amb la figura i l’obra de Ramon Llull, de les quals es convertí en un dels principals estudiosos El 1941 fou enviat a servir a l’exèrcit a Birmània actual Myanmar, on combaté a la Segona Guerra Mundial Resultat de l’estada fou el seu primer llibre publicat Chinese Triad Societies 1946 De retorn a la Gran Bretanya, estudià llengües modernes castellà, francès i català a la universitat d’Oxford, on es doctorà 1986 Començà a ensenyar-hi l’any 1952, hi fou nomenat Fellow del St Catherine’s College 1965 i…

Havent ingressat a la Companyia de Jesús 1673, fou professor al collegi de Monti-sion i rector del de Sant Martí a Palma, i dues vegades rector del de Calataiud Qualificador del Sant Ofici Filipista durant la guerra de Successió, fou expulsat de Mallorca per Carles III En 1711-12 treballava, tanmateix, a Barcelona Per encàrrec de la Universitat Literària de Mallorca, escriví unes Disertaciones históricas Palma 1700 per provar la immemoriabilitat del culte a Ramon Llull i en defensa de l’ortodòxia del Doctor Illuminat, a les quals afegí una versió castellana del text anònim de la Vita coetanea…

Degà dels mestres parisencs de medicina, orador de qui es conserven fragments en llengua vulgar, actuà principalment a París i a Llemotges Canonge d’Évreux, declinà dues vegades la dignitat episcopal A París havia estat deixeble de Ramon Llull Poc abans de morir, el 1306 llegà a la Sorbona la seva biblioteca de més de cent vint volums, entre els quals figuren obres de Llull i la versió francesa del Blanquerna , que possiblement promogué o féu Tingué una gran difusió el seu tractat De oculo morali , de base científica i intenció mística

Franciscà, ocupà dins l’orde el càrrec de visitador i ministre provincial Fou professor de teologia lulliana a l’Estudi General de Palma Fou collaborador de Salzinger, l’editor alemany de les obres de Llull d’acord amb els criteris del lullisme mallorquí, intentà de dissuadir aquell de la tendència de considerar Llull com a alquimista en l’obra Rationalis astreae Raymundisticam et Alchimisticam manuscrita, replicada per Salzinger en el darrer capítol dels Perpicilia lulliana És autor també d’un catàleg dels manuscrits lullians conservats a la biblioteca dels…

Oposat a les doctrines de Ramon Llull, professà al convent de Sant Domènec de Mallorca i fou qualificador de la inquisició, lector de filosofia i teologia i catedràtic de prima a la Universitat de Mallorca El seu antilullisme fou causa que la Universitat de Mallorca li negués el títol de doctor És autor de dues obres La verdad sin rebozo 1750 i d’una altra obra on exposa l’oposició dels dominicans als actes de culte i veneració donats a Ramon Llull, aquesta darrera refutada pel franciscà Bartomeu Rubí

Feu estudis a Lleida i a Pavia Entre el 1517 i el 1523 fou nomenat inquisidor de Mallorca, d’on era canonge, i, després 1527, de València, on intervingué en el procés de la mare de Lluís Vives El 1523 impugnà la celebració del concili provincial de València i n’obtingué la dissolució Escriví, entre altres obres, una Repetitio noua siue commentaria rubricae de haereticis 1534, reivindicació de l’ortodòxia de Ramon Llull, i un nou Directorium inquisitorium , que restà inèdit, en contra del de Nicolau Eimeric Li són atribuïts també uns comentaris a l’ Ars magna de Llull