Resultats de la cerca

Nens de l’escola Betània de Barcelona llegint l’“Infantil”, OMaspons, 1967 AOM Els anys seixanta i setanta significaren la consolidació d’una bona part dels esforços de supervivència d’una cultura de signe liberal i pròpia Ja es podia garantir la continuïtat de la lluita per l’ensenyament del català a les escoles però, i sobretot, se superaven les pràctiques clandestines Així, la coincidència del deteriorament polític de la dictadura i l’eficàcia lenta però fecunda de les minoritàries activitats de represa cultural serviren per a ampliar l’àmbit dels consumidors de cultura en català De fet,…

Els anys que van del 1997 al 2007 van marcar una dècada de profundes mutacions culturals i estètiques que, en l’àmbit dels Països Catalans, acabaren conformant una cartografia extraordinàriament heterogènia i diversificada, però amb unes línies de força de gran potència que permeten dibuixar els perfils d’una cultura que, tot i els problemes estructurals, entrà amb una força renovada en el nou millenni En les pàgines que segueixen s’intenta esbossar sintèticament l’orientació del més essencial d’aquestes mutacions, que fonamentalment s’articulen al voltant de quatre eixos transversals que…

Situació Vista aèria de l’antiga collegiata de Sant Feliu de Girona, al peu de la catedral i davant el portal de Sobreportes TAVISA Aquesta important església és situada a la part nord del nucli històric fortificat, bé que fora d’ell, davant del gran portal de Sobreportes Es va construir al peu de l’antiga via romana sobre l’àmbit d’un antic cementiri que hom creu que s’aixecava sobre el martyrium erigit en honor del màrtir Feliu Mapa L 39-13334 Situació 31TDG 857488 Es troba a la dreta de l’Onyar, un xic enfilada i accessible per una escalinata de la seva façana principal, que no s’utilitza…

Situació i presentació Termeneja amb els municipis de la Vall de Bianya N, Sant Joan les Fonts N i E, Santa Pau SE, les Preses S i la Vall d’en Bas i Riudaura E Se situa a la vall alta del Fluvià, que travessa la població, al centre del pla d’Olot, una de les fosses tectòniques formades al sector de falles que afecta aquest tros de la Serralada Transversal La part septentrional del terme és drenada pel Ridaura i accidentada per la serra de Sant Miquel del Mont 793 m i la muntanya de Sant Valentí 709 m, serres que formen en part el límit N La serra d’Aiguanegra, al NE, el separa de Sant Joan…

Situació i presentació La comarca del Gironès, situada en una zona de transició entre el mar i la muntanya, no és configurada per una vall o conca hidrogràfica, sinó per terres heterogènies que la ciutat de Girona uneix i sobre les quals exerceix una gran influència en els aspectes humà, social i econòmic Té una extensió de 575, 4 km 2 i limita al N amb el Pla de l’Estany i l’Alt Empordà, a l’E amb el Baix Empordà, al S i a l’W amb la Selva i al NW amb la Garrotxa La comarca apareix ja citada en els primers assaigs de divisió comarcal de Catalunya, que són els d’Onofre Menescal 1597, Pere Gil…

Situació El monestir de Sant Benet del Bages s’erigeix a l’antic indret de l’Angle, lloc situat en una vall regada pel Llobregat i arredossada, vers ponent, pel Montpeità o puig de Sant Valentí, entre les poblacions de Sant Fruitós de Bages i Navarcles, a la banda oriental del terme Long 1°54T0” - 41°44’35” Aspecte que ofereix el conjunt del monestir des de l’angle sud-est J Pagans-TAVISA Una vista de l’exterior de l’església del monestir, amb la capçalera i el campanar des del costat de llevant E Pablo Tot i que hom pot seguir d’altres itineraris, com són anar-hi per Sant Fruitós o Navarcles…

Situació Una vista de la façana de migjorn del monestir amb l’edifici de l’església a segon terme A desgrat de les restauracions sofertes, el monestir de Casserres ofereix encara avui una visió molt fidel del que fou en època original a causa de la manca d’alteracions G Llop El monestir benedictí de Sant Pere de Casserres es troba a una hora escassa del camí del Parador de Turisme de Vic, conegut popularment per Parador de Sau, inaugurat el 1972 a tocar l’antiga masia del Bac de Sau Pertany al municipi de les Masies de Roda i hi porta la carretera que surt de la de Vic a Olot, al km 4, i que…

Situació i presentació Limita a septentrió amb els municipis de Sarrià de Ter NW, Sant Julià de Ramis i Celrà NE i E, a llevant, a més de Celrà, amb Juià i Quart E i SE, a migdia amb Fornells de la Selva i a ponent amb Vilablareix, Salt i Sant Gregori El municipi de Girona ultrapassa considerablement l’extensió de l’antic terme 7,2 km 2 —pràcticament del tot ocupat per la ciutat—a causa de les incorporacions i les agregacions dels pobles veïns Santa Eugènia de Ter 1,2 km 2 , Sant Daniel 14,7 km 2 i Palau-sacosta 6,00 km 2 el 1962, i una petita part dels termes municipals de Sant Gregori 3,…