Resultats de la cerca
Es mostren 204 resultats
Canals
L’església de Sant Antoni, a Canals
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Costera, a la regió de Xàtiva, a la vall del riu Cànyoles, entre la serra Grossa, al sud, divisòria amb la Vall d’Albaida, al peu del port d’Olleria, i els primers contraforts de la serra Plana, límit de la Canal de Navarrés, al nord.
El terme enclou també cinc petits enclavaments dins el territori de la Foia de Cerdà l’Albercoquer 1,72 ha, la Font del Judeu 2,28 ha, Vaquer 0,22 ha, els Francs 2,16 ha i la Figuereta 0,34 ha El 1879 li foren units els termes d'Aiacor i la Torre de Cerdà El terme és drenat pel riu Cànyoles i el seu afluent, el riu dels Sants Canals ha estat tradicionalment un poble agrícola, amb conreus de regadiu séquies de les Setenes, dels Horts i dels Canyamars, que utilitzen l’aigua del riu dels Sants al fons de la vall, i de secà als bancals i als contraforts de les serres La zona…
Sant Salvador de la Balma (Pontons)
Art romànic
Situació Singular capella adossada a una balma per la part de llevant i reforçada interiorment per arcs formers ECSA - E Pablo L’església de Sant Salvador es troba en una posició encimbellada, adossada a la part alta de la cinglera, que forma la vall de la riera de Pontons, just al davant de l’església de Sant Joan de la Muntanya Mapa 35-16419 Situació 31TCF773857 El camí per anar-hi surt de la carretera de Pontons a Vilafranca, a uns 2 km de Pontons, i passa per la colònia Penyafort, des d’on surt el camí, que segueix el riu, i que cal deixar als 300 m, per enfilar-se fins a la…
Guillem de Castro i Bellvís
Portada de les obres de Guillem de Castro i Bellvís
© Fototeca.cat
Literatura
Teatre
Dramaturg i poeta.
Vida i obra D’ascendència noble, visqué entre València, Nàpols i Madrid Des del 1592 assistí, amb el nom de Secreto , a l’Acadèmia dels Nocturns de València, en la qual participà en vint-i-quatre sessions, llegint-hi poesies i quatre discursos Prengué part en les justes poètiques organitzades per Bernat Català de Valeriola 1600 i en les celebrades amb motiu de la canonització de Ramon de Penyafort 1602 Fou procurador general del duc de Gandia Carles de Borja 1601-07 i capità de la fortalesa calabresa de Scigliano 1607-09 El 1616, amb l’intent de fer reviure l’Acadèmia dels…
,
L’avenç del pensament teològic
Monjo, Summa de casibus moralibus …, sd BC El punt d’arrencada per a l’evolució del pensament teològic no fou altre que la tasca de les escoles de catedrals i monestirs de l’etapa anterior, normalment dotades de bones biblioteques Així ho testimoniaren, per exemple, les escoles de Vic i Ripoll La cultura catalana a l’època de Jaume I 1213-76 estava fortament impregnada de sentiment religiós i el llarg regnat de Jaume II 1291-1327 fou favorable a un renovellament cultural Fou fundat l’Estudi General de Lleida, centre geogràfic dels diferents estats de la confederació catalanoaragonesa 1300 i,…
Puigdàlber

Vista parcial del poble de Puigdàlber (Alt Penedès)
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Penedès, al N de la plana del Penedès.
Situació i presentació El municipi de Puigdàlber, amb un terme de 0,4 km 2 , el més petit del Principat, és situat a la fossa del Penedès, en terreny gairebé pla És drenat per les rieres del Romaní i de la Serra, afluents de la riera de Sant Sebastià dels Gorgs El municipi és envoltat pels termes del Pla del Penedès, a llevant, i de Font-rubí, a ponent Hi passa la carretera C-15 de Vilafranca a Igualada, a 7 km de distància de la capital comarcal Per una carretera local es comunica amb la C-243 de Vilafranca a Martorell, per Sant Sadurní El 2001, s’agregà al terme el sector del Mas Moré, fins…
Francesc Calça
Historiografia catalana
Literatura catalana
Humanista, historiador i poeta.
Vida i obra Cavaller, possiblement conseller de l’Ajuntament barceloní Fou professor de filosofia, retòrica, grec i hebreu a l’Estudi General des del 1545, i catedràtic de grec el 1557 Deixeble de l’humanista Martí Ivarra, gaudí d’un prestigi intellectual considerable a la Barcelona de l’època A partir de la dècada del 1580, sembla que estigué vinculat a un seguit d’iniciatives culturals al costat d’altres professors universitaris, que tenien com a propòsit la definició d’una tradició cultural i literària estrictament catalana El 1588 publicà De Catalonia liber primus , el primer volum d’una…
, ,
Castells i edificacions militars de l’Alt Penedès, el Baix Penedès i el Garraf anteriors al 1300
Art romànic
Mapa dels castells i dels edificis militars de l’Alt Penedès, el Baix Penedès i el Garraf anteriors al 1300 C Puigferrat L’Alt Penedès Avinyonet del Penedès Castell d’Avinyó Castell de les Gunyoles Quadra de Santa Susanna Torre de l’Arboçar de Baix Castellet i la Gornal Castell de Castellet Castellví de la Marca Castell de Castellvell de la Marca Castell de les Pujades Castell de Can Pascol La Torreta de Castellví Font-rubí Castell de Font-rubí Castell de Guardiola Gelida Castell de Gelida La Granada Castell de la Granada Castell de Mal Consell Mediona Castell de Mediona Olèrdola Poblat d’…
Hispania Sacra
Historiografia catalana
Revista semestral apareguda el 1948 i publicada per l’Institut P. Enrique Flórez del CSIC de Madrid, però amb delegació a Barcelona.
Se subtitula Revista de Historia Eclesiástica El CSIC, fundat el 1939, s’organitzà en patronats i instituts Francisco Suárez, de teologia i Sagrada Escriptura Sant Ramon de Penyafort, de dret canònic San Toribio de Mogrovejo, de missiologia Enrique Flórez, d’història eclesiàstica Aquest darrer es constituí l’any 1945 sota el guiatge de l’agustinià fra José López Ortiz La seva promoció al bisbat de Tuy deixà orfe de comandament el projecte de revista de la institució, fins que Josep Vives se’n feu càrrec El 1948 es publicà el primer número d’ Hispania Sacra La revista tingué diverses…
catarisme
Història
Religió
Conjunt de doctrines i moviment religiós dels càtars.
Té el seu origen en el bogomilisme de Bulgària, i s’escampà, portat per cavallers i mercaders tornats d’Orient, per Llombardia, Occitània d’on passà als Països Catalans, França, Flandes i regió del Rin Per l’extensió i la importància que tingué a Occitània, els seus adeptes són coneguts també amb el nom d’ albigesos albigès, tot i que els centres principals foren Tolosa de Llenguadoc, Narbona, Carcassona, Besiers i Foix El nom de càtars de grec χαθαρός, ‘pur’ els fou donat pels catòlics foren designats, també, patarins a Itàlia, publicans a França i a Flandes, Ketzer a Alemanya, i, en general…
diplomatari
Historiografia catalana
Edició diplomàtica d’actes jurídics d’una mateixa cancelleria o d’un mateix autor, o bé pertanyents a una mateixa persona física o moral, una mateixa localitat, una mateixa regió o un mateix objecte, segons la definició que en fa la Comissió Internacional de Diplomàtica.
Desenvolupament enciclopèdic Però a diferència dels cartularis, el criteri de selecció dels documents és donat pels investigadors en funció del seu tema d’estudi També són anomenats colleccions de documents o colleccions diplomàtiques Sobre els diplomataris de caràcter general i de regnats publicats a Catalunya, resulta indispensable la Colección de Documentos Inéditos del Archivo General de la Corona de Aragón CODOIN, iniciada per Pròsper de Bofarull l’any 1847, i que amb interrupcions es continuà fins el 1982, en la qual es publicaren en conjunt una vintena de diplomataris Les principals…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina