Resultats de la cerca
Es mostren 466 resultats
Ermitatge de la font de l’Ermedàs (Viladamat)
Art romànic
Situació Des del castell i l’església de Sant Feliu de la Garriga, un camí de terra porta, vers el nord-oest, fins a la font de l’Ermedàs, situada a uns 300 m També s’hi arriba per un altre camí, des de Palauborrell L’indret és una petita clotada, actualment envoltada pel bosc Hi raja la font, que fou arranjada amb un mur d’obra al segle XVII Mapa 296M781 Situació 31TEG043635 MDPC-JBH-BBG-ECV Edificis Les ermites han estat identificades gràcies al topònim Ermedàs, el qual, curiosament, Josep Maranjas, en la seva obra erudita publicada l’any 1803 * interpretava que era originat pel fet d’…
Sant Vicenç del castell de Toló (Gavet de la Conca)
Art romànic
Situació Aspecte del mur sud de l’església, amb la finestra de doble esqueixada, la part més notable de les seves malmeses ruïnes Arxiu Gavín Les ruïnes de l’església del castell de Toló es troben a l’indret de l’antic castell de Toló L’itinerari per a arribar-hi és el mateix que s’ha descrit en la monografia anterior JAA Mapa 33-12290 Situació 31TCG371583 Història L’any 1078 es feu la publicació sacramental del testament de Seniofred que havia deixat el seu alou de Toló a Santa Maria de Meià Però aquest no és l’esment més antic del lloc, ja que el castell de Toló apareix documentat des de l’…
Xancre tou
Patologia humana
El xancre tou és una lesió infecciosa cutània ulcerada, tova i dolorosa, que es transmet amb les relacions sexuals i que generalment afecta els genitals El trastorn és endèmic i molt freqüent a l’Amèrica Central, Àfrica i sud-est d’Àsia al nostre medi, però, la incidència és relativament baixa Les persones més exposades al contagi són les que tenen una vida sexual promíscua, especialment prostitutes i mariners, a causa de l’elevat índex d’afecció entre les prostitutes dels grans ports Els homes en són afectats més sovint que les dones L’agent etiològic del trastorn és l’ Haemophilus ducreyi…
havanera

Havanera
© Fototeca.cat/ Jesús Alises
Música
Dansa i cançó de tempo moderat i metre binari sorgida a Cuba a la primera meitat del segle XIX, també anomenada, en ocasions, contradanza criolla, i que fou conreada tant en ambients de saló com populars.
L’havanera prové de la country-dance anglesa que arribà a Cuba en diferents formes a través dels espanyols, que ja l’havien assimilat, dels francesos a través d’Haití o dels mateixos anglesos, des de mitjan segle XVIII Cap a la segona meitat del segle XIX, l’havanera es difongué també per Europa i sobretot per l’Estat espanyol, on fou vehiculada especialment mitjançant la sarsuela A Espanya, les havaneres arrelaren com a cançó de taverna i passaren a formar part, també, dels repertoris de les societats corals L’havanera mostra esquemes rítmics molt característics i un ús freqüent de les…
Sant Miquel de Viella

Sant Miquel Viella
© Fototeca.cat
Església
Església romànica de la vila de Viella (Vall d’Aran), vora la carretera del port de la Bonaigua.
L’edifici L’església actual respon a una obra tardana, de transició del romànic al gòtic, amb una notable portalada gòtica i un bonic campanar afegit al segle XVI Els elements romànics més importants són un crucifix de pedra que es troba encastat al costat oest de l’atri, obert sota el campanar de l’església, una pica baptismal i les magnífiques restes d’un Crist Probablement l’emplaçament original del crucifix era el timpà de la portada, com a Sant Pèir d’Escunhau Es tracta d’una creu llatina que mostra Crist clavat en actitud triomfal i amb un marcat hieratisme Malgrat les mutilacions que…
Tailàndia 2015
Estat
Després de més d'un any de relativa estabilitat, al setembre, el Govern militar va fracassar en l'intent d'aprovar el seu esborrany de Constitució, que preveia una mesa de 23 membres, que incloïa figures militars i policials, que podien ser habilitats en temps de "crisi nacional" per a fer-se càrrec del Parlament i el càrrec de primer ministre El Consell de Reforma Constitucional, elegit a dit per la Junta Militar, va rebutjar contra pronòstic la proposta del Govern, enmig de multitudinàries manifestacions opositores, organitzades pel Moviment Nova Democràcia i Ciutadans Resistents, que van…
Joan Boscà i Almogàver
Portada de la primera edició de les obres de Joan Boscà i Almogàver (1543)
© Fototeca.cat/IMHB
Literatura catalana
Poeta.
Vida i obra De família benestant relacionada amb les lletres el seu avi Joan Francesc Boscà fou poeta i cronista en català, serví des del 1505 a les corts de Ferran el Catòlic i de Carles V Conegué Garcilaso de la Vega —el 1522 es trobaren a l’expedició per a socórrer Rodes contra els turcs—, fou deixeble de l’humanista italià Lucio Marineo Siculo i preceptor del duc d’Alba Una conversa a Granada, el 1526, amb l’ambaixador venecià Andrea Navagero l’impulsà a conrear l’ endecasillabo i les formes estròfiques italianes, fet que comportà una revolució en la història de la poesia hispànica El…
,
Lluc Capsigrany
Pseudònim utilitzat per un escriptor no identificat que publicà unes dècimes, en català, al Diario de Barcelona el 1796, acompanyades d’una carta en la qual es lamentava de la manca d’una ortografia catalana.
Suscità una encesa polèmica al Diario —la primera feta sobre el tema—, interessant per la relació que ofereix sobre gramàtiques i vocabularis aleshores en circulació i sobre problemes de pronunciació i ortografia del català
música de Sri Lanka
Música
Música desenvolupada a Sri Lanka.
Fou anomenat durant segles Lanka, Taprobane o Tambapanni, Ceilan, del 1948 al 1972, i a partir d’aquest darrer any rebé el nom actual El territori és poblat majoritàriament per les ètnies singalesa i tàmil Segons diversos escrits budistes, a Sri Lanka ja existia un art de la cançó i la dansa a la prehistòria, en els ritus d’unes tribus avantpassats dels vedes En opinió de l’etnòleg BZ Seligmann The Veddas , 1911, aquestes tribus no disposaren d’instruments fins que entraren en contacte amb el singalesos i els tàmils Fins aquell moment feien percussió amb el seu propi cos i els cants,…
síl·laba
Lingüística i sociolingüística
Tradicionalment, element mínim d’articulació i la unitat natural que conforma els significants dels signes lingüístics.
Com a tal, la síllaba mai no té significat i sempre és formada per un conjunt de fonemes jeràrquicament relacionats, tot i que hi ha signes d’una sola síllaba i síllabes d’un sol fonema La identificació i el reconeixement de la síllaba, malgrat la seva simplicitat intuïtiva en el cant i en la poesia, no ha rebut fins fa poc temps una confirmació experimental Durant molts anys, alguns, com G Panconzelli, P Menzerath i A de Lacerda, havien arribat a negar-li una existència determinable Altres, com E Sievers, W Viëtor i O Jespersen, la definien com un màxim de perceptibilitat entre dos mínims…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina