Resultats de la cerca

Situació Aspecte de la torre, la part més sencera de les tres construccions que formaven el castell ECSA – A Villaró És situat a la dreta de la carretera que va de Noves de Segre a Taús, dalt d’un esperó rocós És una casa dita avui cal Masover Mapa 34–11253 Situació 31TGC607845 És d’accés extremament difícil Primerament cal pujar al poble de Malgrat, per una pista que porta a un camp d’alfals vora el poble Des d’allí, intentar prendre el camí que des de la part baixa del poble va cap a la torre, i que en força trams és del tot impracticable sense l’ajut d’una eina de tall Les restes de la…

Els esquatiniformes tenen les aletes pectorals molt grosses, no soldades al cap, i les fenedures branquials, laterals Bentònics, amb el cos d’una forma característica, romboidal, acostumen a enterrar-se al fons, amb el qual es confonen gràcies a la seva coloració críptica De les dues espècies que en coneixem a la nostra mar, la de la fotografia correspon a l’escat o angelot ocellat Squatina oculata , que veiem en el seu ambient, acompanyada per petits burrets o gòbits, també habitants d’aquests fons AGE Fotostock L’ordre dels esquatiniformes representa un intent d’adaptació a la vida…

Situació Exterior de l’església des del costat sud-est, on és visible per sobre de capelles tardanes i afegits, una cornisa extradossada que assenyala el nivell de la coberta de lloses del temple romànic Arxiu Gavín L’església parroquial de Sant Tomàs presideix el petit nucli de cases que configuren la població de Llupià Mapa IGN-2448 Situació Lat 42° 37’ 17,4” N - Long 2° 46’ 13,2” E Llupià es troba a la plana central del terme, vora el torrent de la Dou, i és 1 km al sud de Tuïr, sobre la D-612 d’Elna a Tuïr PP Història Format a partir d’una villa romana, el poble de Llupià és esmentat per…

Les potes són petites i implantades molt enrere són uns magnífics nedadors i cabussadors Tenen els peus proveïts de membrana interdigital i un plomatge abundant, bellament acolorit durant la primavera període de zel i de color gris i blanc a l’hivern Habiten prop dels llacs, dels estanys i de les mars Són àrtics i subàrtics, i emigren a l’hivern cap al sud arriben fins a les conques de la Mediterrània, de la mar Negra i de la Càspia La calàbria agulla o cabrellot blanc o, simplement, agulla G arctica té el bec prim i recte i dues àrees de clapes blanques quadrangulars al dors La calàbria…

Els quelícers són diarticulats i fabriquen una mena de fil sedós amb unes glàndules sericígenes els quatre parells de potes marxadores són més o menys semblants L’abdomen, d’onze segments, és ovalat i, juntament amb el prosoma, dóna un aspecte piriforme al cos de l’animal El tub digestiu té l’intestí mitjà molt ramificat respiren per tràquees, l’excreció és feta mitjançant glàndules coxals i el sistema nerviós, glanglionar, és molt concentrat en el prosoma De règim alimentari carnívor, es troben sota les pedres o escorces d’arbres, entre la fullaraca del terra i, fins i tot, entre papers i…

Els acritarcs són organismes del microplàncton que tenen un gran valor cronostratigràfic, especialment per als sediments precambrians i paleozoics El de la fotografia, feta al microscopi òptic × 1000, és Solisphaeridium stimuliferum i procedeix dels sediments marins de l’Albià de les comarques tarragonines Noteu les projeccions en forma d’espines que caracteritzen el subgrup dels acantomòrfits al qual pertany Núria Solé El nom d’acritarcs acritos , incert, archae , origen fou proposat recentment 1963 per Evitt per designar certs microorganismes planctònics d’afinitat incerta, tots amb paret…

El corb mari gros Phalacrocorax carbo és un ocell de grans dimensions 89-92 cm, de plomatge negrós i amb el coll i el bec allargats El caracteritza la taca blanca de les galtes i en els exemplars en plomatge nupcial, com el de la fotografia, les plomes blanques laterals del cos Noteu, també, la forma del bec, característica dels ocells falacrocoràcids Josep Maria Barres Tradicionalment, aquest corb marí ha estat, exclusivament, un hivernant força comú, i se’l troba al litoral dels Països Catalans Els individus són sempre de la raça continental P carbo sinensis sorprenentment,…

Situació Un aspecte exterior de l’edifici fortificat J Bolòs Aquest mas torre és situat al costat de la masia de Cal Rei del veïnat de la Vall, el qual veïnat, format per dues masies, l’església de Sant Pere i un vell molí fariner, resta lleugerament enclotat en una petita vall, envoltada en bona part per boscos de pins i situada a tramuntana de Verges Mapa 296M781 Situació 31TEG038567 Per anar-hi cal agafar una carretera asfaltada que surt del poble de Verges, a la sortida de la carretera de Jafre Al cap d’uns 3 km, hi ha a mà esquerra el llogaret de la Vall, on s’arriba per un camí de terra…

Situació Banda meridional d’aquest edifici, amb una galeria porticada que protegeix l’entrada a l’església ECSA - J A Adell L’antiga església parroquial de Claramunt és situada a l’extrem nord-est de l’interessant nucli urbà de Claramunt, que té estructura de vila closa S’arriba a Claramunt per una pista de 7 km que surt prop del quilòmetre 11 de la carretera de Pont de Montanyana a Tremp JAA Mapa 32-11251 Situació 31TCG170722 Història Fins a l’actualitat no han estat trobades notícies històriques documentals referents a aquesta església del terme de Tremp, tot i que arquitectònicament…