Resultats de la cerca
Es mostren 395 resultats
trasplantació nuclear
Biologia
Tècnica de manipulació genètica experimental que consisteix a introduir un nucli diploide d’una cèl·lula donadora en un ou fecundat de poc i enucleat prèviament.
Reimplantat l’ou a l’úter de la femella de la cèllula-ou original, comença el seguit de divisions cellulars vers el desenvolupament de l’embrió Tot i que experimentalment s’ha aconseguit amb una certa facilitat en amfibis, i més moderament amb mamífers ratolins, la transplantació nuclear presenta restriccions molt importants, com és ara el fet que els nuclis donadors han d’ésser provinents de cèllules embrionals en estadis molt precoços de desenvolupament blastòmers Els transplantaments de nuclis d’individus adults no donen lloc a individus normals o bé aquests no sobreviuen fins a l’edat…
anus
Anatomia animal
Orifici del final del tracte digestiu, sempre contràctil, que s’obre a l’exterior o desemboca a la cloaca, i a través del qual l’animal expulsa els residus no digerits d’aliment i altres matèries associades; en alguns animals aquàtics també té una funció respiratòria.
En tenen la majoria de metazous, llevat alguns invertebrats platihelmints, cnidaris, ctenòfors, etc Té una posició molt variable en el cos, segons els grups Així, en els artròpodes és situat en general al final de l’abdomen en molts peixos, s’obre al davant de l’orifici d’expulsió de productes sexuals en alguns peixos, amfibis, rèptils, ocells i mamífers monotremes, desemboca a la cloaca, juntament amb els orificis d’expulsió d’orina i de productes sexuals a la resta de mamífers es troba al final del recte En l’ésser humà, l’anus forma un canal d’un a dos centímetres de llargada…
Colobra de collar
Morfologia La colobra de collar Natrix natrix , un cop adulta, acostuma a presentar coloració uniforme, d’un verd grisenc més o menys fosc, i sense el collar que li és característic en els estadis juvenils i que li dona el nom Hom la identifica per les escates carenades pròpies del gènere i per les tres escates postoculars, que s’aprecien bé a la fotografia Javier Andrada És una serp robusta que pot arribar als 120 cm de longitud, però que sovint és més petita El seu cap és oval i ben definit i l’ull, de mida mitjana, s’orienta lateralment És robusta, però el seu tronc no és gruixut Presenta…
La fauna reptiliana dels Països Catalans
Els rèptils dels Països Catalans són, dins l’ámbit científic, menys coneguts que els amfibis, bé que, en general, potser ho són més, com mostra el fet que les morfologies bàsiques de la serp, la sargantana o la tortuga són més familiars que les de la granota o el gripau És probable que les manifestes dificultats que presenta llur estudi figurin entre els factors principals d’aquest desconeixement, especialment pel que fa a alguns grups, com les serps en general o la família dels escíncids, pertanyent al subordre dels saures La manca d’informació concerneix des de la distribució geogràfica,…
tritó

Tritó
© Fototeca.cat-Corel
Herpetologia
Nom donat a qualsevol espècie d’amfibis urodels pertanyents a la família dels tritònids
.
Els tritons europeus pertanyen als gèneres Triturus i Euproctus El gènere Triturus , amb la morfologia típica de la família, inclou les espècies Talpestris tritó alpí , Tboscai tritó boscà , Thelveticus tritó suís o palmat , Tmarmoratus tritó marbrat i Pleurodeles waltl tritó meridional , úniques existents a la península Ibèrica, de les quals només el tritó palmat, el marbrat i el meridional viuen als Països Catalans El tritó palmat només ateny 8 cm, i presenta diverses estries longitudinals sota el cap, una de les quals li travessa l’ull la gola és de color clar, sense taques, i al…
apnèumia
Herpetologia
Gran reducció o desaparició dels pulmons de certs amfibis que habiten llocs extremament humits.
Efectuen els intercanvis respiratoris d’aire únicament a través de la pell humida
instint
Etologia
Tipus de conducta innata i estereotipada que respon a un patró genèticament establert en l’animal a l’experiència filogenètica de la seva espècie.
Es caracteritza per la seva complexitat i pel fet d’afectar la totalitat de l’organisme Aquests caràcters, juntament amb l’existència d’un estat fisiològic intern que no desapareix quan l’estímul s’acaba, permeten de diferenciar l’instint d’altres formes de conducta innata i estereotipada, com els reflexos i els tactismes La conducta instintiva és activa, de manera que l’animal cerca constantment, empès per un delit degut a les condicions internes estat fisiològic intern i externes estímuls La conducta instintiva, que té manifestacions molt diverses, assoleix el grau més alt en els insectes…
filogènesi
Biologia
Procés de desenvolupament dels diferents grups d’organismes en l’aspecte específic i llurs relacions evolutives.
Aquest terme fou introduït per Haeckel en la seva obra Generalle Morphologie der Organismen 1866, en comparar-lo amb el terme ontogènesi , o sia, el procés de desenvolupament d’un organisme Hom ha descobert vincles d’unió entre grups que semblaven molt allunyats per la morfologia i, per contra, grups morfològicament molt semblants, segurament a causa de fenòmens de convergència, s’han revelat molt allunyats La filogènesi d’un grup determinat es basa en les dades que proporcionen la paleontologia, l’embriologia i l’anatomia comparada d’aquest grup, bé que en el pla d’espècie i fins i tot de…
Tortuga d’aigua europea
Morfologia La tortuga d’aigua europea Emys orbicularis , anomenada així perquè és distribuïda per bona part del continent europeu, té la closca llisa i lluent, amb un ratllat groc fi sobre un fons molt fosc Com la tortuga d’aigua que hem anomenat ibèrica Mauremys caspica , la seva àrea de distribució es troba en un procés clar de reducció Jordi Berthold La tortuga d’aigua europea té una closca que pot arribar a mesurar més de 20 cm de longitud és deprimida i oval, més ampla a la part posterior i amb una carena vertebral en els animals joves La closca dorsal i el plastró són units mitjançant…
laringe

Visió interna de la laringe a través d’una secció sgital
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Estructura músculocartilaginosa, buida, simètrica i regular.
Situada a la part anterior del coll, damunt la tràquea i sota la llengua i el hioide, en comunicació amb la faringe i amb funció respiratòria, de deglució, expectorant, tussígena, protectora, fixadora i fonatòria per mitjà de les cordes vocals veritables La laringe és formada per tres cartílags imparells medians cricoide, tiroide i epiglòtic i quatre parells laterals aritenoide, de Santorini, de Morgagni i els sesamoides anteriors Hi ha lligaments i músculs amb acció dilatadora, tensora i constrictora de les cordes vocals, com també una innervació vegetativa de tipus sensitiu i motor L’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina