Morfologia
La colobra de collar (Natrix natrix), un cop adulta, acostuma a presentar coloració uniforme, d’un verd grisenc més o menys fosc, i sense el collar que li és característic en els estadis juvenils i que li dona el nom. Hom la identifica per les escates carenades pròpies del gènere i per les tres escates postoculars, que s’aprecien bé a la fotografia.
Javier Andrada.
És una serp robusta que pot arribar als 120 cm de longitud, però que sovint és més petita. El seu cap és oval i ben definit i l’ull, de mida mitjana, s’orienta lateralment. És robusta, però el seu tronc no és gruixut. Presenta una escata preocular, tres de postoculars, set de supralabials, de les quals la tercera i la quarta se situen sota l’ull. Les escates dorsals són fortament carenades i disposades en dinou fileres a la meitat del tronc. Hi ha 153-193 escates ventrals i 49-80 parells de subcaudals; l’escata anal és dividida.
La coloració i el dibuix són molt variables, atès que l’espècie ocupa una àrea molt extensa i presenta una variabilitat regional molt elevada. La coloració dorsal presenta fons gris, oliva, verdós, castany vermellós o negre i pot ser, de vegades, uniforme o presentar dues fileres longitudinals de taques fosques i dues dorsilaterals clares, o bé taques petites esparses al dors i als flancs. Presenta línies fosques des de l’ull al llavi superior i, típicament, presenta un collar clar a la part posterior del cap, que pot ser vorejat, per davant i pel darrere, d’una àrea negra; sovint, aquest collar, que dona nom a l’espècie, només és present en els animals joves, i s’esborra i desapareix completament en els adults. La part ventral és blanquinosa, amb marques irregulars grises o negres.
Biologia i ecologia
Les serps d’aigua, que reben el seu nom pels hàbits fortament aquàtics que presenten, prefereixen aigües calmes, ben poblades dels amfibis i els peixos que constitueixen llur alimentació. A la fotografia, veiem un exemplar relativament jove de la colobra de collar (Natrix natrix), amb la taca clara postcefàlica que li dona nom, en aigües poc profundes.
Ramon Torres.
La colobra de collar ocupa biòtops molt diversos, però sempre amb aigua, a la qual s’apropa sovint per capturar amfibis, per bé que normalment no hi és gaire a la vora, sinó que es troba en àrees humides amb bosc obert, aiguamolls o mulleres, o a pastures amb bardisses; en terrenys secs, es localitza més prop de l’aigua, allà on trobi vegetació. Pot aparèixer en terres agrícoles i, encara que cerca indrets obacs, no es troba a altituds massa extremes. És bona nedadora, però no se la veu gaire dins de l’aigua, on neda ran de superfície, sinó més aviat a les vores. És de costums predominantment diürns.
S’alimenta generalment d’amfibis; captura granotes i tritons a la vora de l’aigua i també gripaus, que són la seva presa preferent i, si s’escau, altres urodels; de tant en tant, captura peixos i també altres vertebrats, fins i tot micromamífers; de vegades, pot recollir les seves preses un cop ja mortes. És un animal molt voraç. Els joves entren més sovint a l’aigua que no els adults i hi capturen larves d’anurs, joves granotes o gripaus diversos, encara que també poden sortir a caçar a terra, on troben per exemple oligoquets, alguns insectes, com els coleòpters, o, fins i tot, gasteròpodes.
L’aparellament es produeix a l’abril o al maig, encara que també pot ocórrer a la tardor. La posta es produeix al juny o al juliol, a l’agost a terres més fredes, i consta de vuit a quaranta ous, de 30 × 20 mm; la incubació dura, en general, de 30 a 75 dies i arriba fins als 100 dies, segons la temperatura; els ous són dipositats a forats o esquerdes de roca, o sota vegetació descomposta i, en descloure’s, des de l’agost fins a les primeries d’octubre, apareixen unes cries que mesuren de 14 a 19 cm de longitud. Els preliminars de la còpula són senzills i pràcticament consisteixen que el mascle fregui el mentó contra el dors de la femella fins aconseguir la còpula pròpiament dita. La hibernació dura des de l’octubre o al novembre fins al març o l’abril i es realitza en un cau, en una esquerda rocosa o sota vegetació descomposta.
Si hom la molesta, xiula i colpeja el suposat enemic, però ho fa amb la boca tancada i no mossega. Descarrega, si és manipulada, el contingut pudent de la glàndula anal. Quan es troba amenaçada, pot fingir la mort panxa enlaire, amb la boca oberta i la llengua penjant.
Corologia
Àrea de distribució de la colobra de collar (Natrix natrix) als Països Catalans.
Maber, original dels autors.
Es troba a tota Europa —a excepció del Gran Nord—, al NW d’Àfrica i a Àsia, fins a Mongòlia i el llac Baikal. Als Països Catalans, és present a totes les terres continentals, però no a les Balears. No és, amb tot, massa comuna, apareix a indrets humits i a altituds moderades i ocupa, més aviat, localitats disperses amb poblacions no massa extenses; com s’esdevé amb altres rèptils, es coneixen molt poques poblacions al País Valencià. És típica de parts humides de muntanyes mitjanes i de zones d’aiguamolls litorals, albuferes i deltes de la costa mediterrània.