Resultats de la cerca
Es mostren 163 resultats
iuzu
Botànica
Agronomia
Arbre petit de la família dels cítrics, originari de l’Àsia central, de tronc recte i compacte amb espines grosses, fulles de limbe el·líptic i marge sencer o lleument dentat que presenten un pecíol alat i són molt aromàtiques, flors de pètals blancs i anteres grogues, i fruits comestibles molt apreciats en la gastronomia oriental.
claveller

Claveller
Midori (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Jardineria
Arbre perennifoli, de la família de les mirtàcies, de 10 a 15 m d’alçària, d’aspecte piramidal, fulles d’uns 10 cm, lanceolades i lluents, puntejades per glàndules aromàtiques i flors abundants, petites i oloroses, de calze allargat i vermellós, pètals petits i amb un gran nombre d’estams daurats, agrupades en cimes terminals.
És en la fase de poncella que les flors contenen el màxim d’essències Hom les cull abans de descloure’s i les deixa assecar Prenen, així, l’aspecte de cossos brunencs i trencadissos, en forma de clau d’uns 12 mm de llargada, on es pot distingir un cap format per pètals molt junts, voltats per quatre sèpals gruixuts el clavell o clau d’espècia No és conegut en forma silvestre hom només pot suposar-ne, doncs, l’àrea d’origen, i, així i tot, amb una certa imprecisió, a les Moluques primitives Encara és molt conreat a l’illa d’Ambon Actualment, el seu conreu s’ha estès a les illes Mascarenyes i…
pitahaia
Botànica
Agronomia
Planta enfiladissa de la família de les cactàcies del gènere Hylocereus sp, principalment de les espècies Hylocereus undatus i Hylocereus megalanthus, que presenta tiges pèndules segmentades, verdes i amb tres angles, flors aromàtiques més o menys blanques i comestibles, molt grosses, que només duren una nit i poden servir per a fer-ne infusions, i fruits comestibles (pitahaia).
Llardecans
Llardecans
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Segrià.
Situació i presentació S’estén pel sector sud-oriental de la comarca, al límit amb la Ribera d’Ebre i amb les Garrigues Limita amb els termes segrianencs de Torrebesses NE, Sarroca de Lleida NE, Aitona N, Seròs W i Maials SW, amb el de Flix Ribera d’Ebre al S i amb el garriguenc de la Granadella a l’E El terme forma part morfològicament de les plataformes garriguenques, i el poble marca l’interfluvi entre les valls dels barrancs afluents al Segre la vall d’Adar –on hi ha les restes d’aquest antic poble–, que aflueix a aquest riu a través de la vall de Carratalà, al sector NW de l’extens terme…
arbre de la nou moscada

Arbre de la nou moscada
Ji-Elle (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Arbre de la família de les miristicàcies, de 10 a 18 m d’alçada, dioic, de fulla perenne, de color verd fosc, amb petites flors grogues i aromàtiques i fruits amb aspecte d’albercoc que, un cop secs, es baden i mostren un pinyol bru i lluent (la llavor del qual és la nou moscada), cobert per un aril vermell, la macís.
És originari de les illes Moluques i és conreat a les Cèlebes, a Java i a l’illa d’Ambon
Djibouti

Aspecte de la costa de Djibouti
© Ambassade de la Republique de Djibouti en Chine
Estat
Estat de l’Àfrica oriental, a la costa del golf d’Aden, limitat al NW per Eritrea, al SW per Etiòpia i al SE per Somàlia; la capital és Djibouti.
La geografia La geografia física És un país que ocupa una àrea enfonsada sobre l’eix de fractures de l’Àfrica oriental El terreny ha estat afectat per un vulcanisme recent andesites, riolites i lava de blocs cobreixen grans extensions estepàries i desèrtiques El relleu, fragmentat per falles, és format per altiplans rocosos de forma tabular i per conques d’esfondrament, que arriben en algun cas per sota el nivell del mar llac Assal, -170 m Des del curs inferior de l’Awash i el llac Abbé s’estén una plana que cenyeix el golf de Tadjoura El territori limita al nord amb els…
càncer
Patologia humana
Creixement tumoral dels teixits incoordinat amb les necessitats de l’organisme, de caràcter maligne i que pertorba les funcions biològiques normals (tumor), el qual pot afectar tots els teixits, òrgans i sistemes de moltes espècies animals.
El terme, excessivament ampli i vague, inadequat en l’ús científic, remarca tanmateix la unitat clínica necessària per a l’organització de l’assistència sanitària i conserva una utilitat colloquial No és possible encara una definició biològica del càncer, la qual en permetria una classificació molt més precisa de les si fa no fa 150 manifestacions distintes que poden donar-se en l’ésser humà, cadascuna de les quals presenta un comportament biològic diferent Les definicions, parcials i fragmentàries, descriuen més els caràcters anatomicopatològics i clínics que no les propietats significatives…
Les serres de Xiva i Utiel
El barranc de La Hoz, subsidiari de la vall del riu Reatillo Ernest Costa Les serres de Xiva i Utiel 19, entre els principals espais naturals del Sistema Ibèric Les serres de Xiva i Utiel ocupen una extensió aproximada de 600 km 2 , se situen immediatament al sud de la vora dreta del Túria, i comprenen terrenys dels termes de Benagéber, Sinarcas, Utiel, Requena, Setaigües, Xiva, Gestalgar, Xulella, Xera i Sot de Xera Es tracta d’un massís calcari, geològicament complex, dominat pels materials del Juràssic i el Cretaci, on no manquen extensions significatives del Neogen, del Paleogen i del…
La costa de Sa Tramuntana de Menorca
Mar embravida per la tramuntana, en la costa rocosa de Fornells Xavier Jansà La costa de Sa Tramuntana de Menorca 11, entre els principals espais naturals de Menorca Geològicament i geogràfica, Menorca està clarament diferenciada en dos sectors ben contrastats el migjorn, un altiplà calcari, de materials terciaris i del tot similar a altres comarques baleàriques i Sa Tramuntana, paleozoica i mesozoica, en part silícia, de relleus suaus però ondulats i ben articulats Aquest sector és del tot diferent de la resta de les illes, tant pel seu origen com per la seva geomorfologia Dins d’ell, el…
Les serres del Cabriol i de la vora esquerra del Xúquer
El castell de Cofrents és situat damunt un pitó volcànic des d’on domina la vall del Cabriol Ernest Costa Les serres del Cabriol i de la vora esquerra del Xúquer 110, entre els principals espais naturals del Sistema Ibèric Vorejant la banda esquerra del Cabriol des del salt de Contreras fins a la confluència amb el Xúquer a l’embassament d’Embarcaderos, i baixant pel gran riu valencià fins a la presa de Tous, es desenvolupa una cadena de muntanyes on s’alineen les serres de Rubial, El Oro o mola d’Albeitar, Martés, Dosaigües i Cavalló Es tracta d’un territori lineal de prop de 60 km de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina