Resultats de la cerca
Es mostren 1177 resultats
lliure canvi
Economia
Situació econòmica caracteritzada per una àmplia capacitat operativa de les lleis del mercat, les quals determinen espontàniament la formació de les relacions d’equivalència (preus) entre els béns i els factors de la producció, tant a l’àmbit interior com en l’internacional.
En un sentit historicodoctrinal, aquesta situació ha estat afavorida per les polítiques econòmiques d’arrel liberal, basades en els postulats de l’escola clàssica, i ha trobat en el lliurecanvisme la seva expressió política i econòmica més divulgada
símbol
Matemàtiques
Lletra o signe gràfic de qualsevol mena utilitzat per a representar quantitats (nombres), relacions o operacions.
Cal distingir sempre el símbol del concepte Així, el nombre dos concepte pot ésser representat per símbols diferents 2, II, ╫, etc Principals símbols símbols emprats en teoria de conjunts ∈ pertany a ∉ no pertany a = igual a ≠ diferent ⊂ inclusió, és inclòs en ⊄ no és inclòs en ⋂ intersecció ⋃ reunió − diferència ∁ , − , ∽ complementari ∆ diferència simètrica → aplicació, funció ≃ coordinable, bijectiu x producte cartesià {} singletons claudàtors ∅ conjunt buit ℕ nombres naturals ℤ nombres enters ℚ nombres racionals ℝ nombres reals ℂ nombres complexos…
arbre

Tots els arbres amb vuit vèrtexs com a màxim
© fototeca.cat
Matemàtiques
Graf connex i acíclic (sense circuits).
Un arbre té només un vèrtex, anomenat arrel sense predecessor en el sentit de les fletxes, mentre que tot altre vèrtex té, cada un, un únic predecessor Tots els vèrtexs tenen un nombre variable de successors, que ordinariàment hom suposa ordenats per exemple, d’esquerra a dreta i de vegades són anomenats branques En la representació habitual d’un arbre l’arrel se situa al capdamunt i els arcs se suposen recorreguts en sentit descendent Els arbres han passat d’ésser un cas particular de graf a rebre un tractament matemàtic específic Són particularment útils en la…
llana d’adoberia
Indústria tèxtil
Llana obtinguda de les pells d’ovelles o moltons morts a l’escorxador o de malaltia.
No és, doncs, llana tosa, sinó llana que hom ha d’arrencar de les pells per fermentació llana de Mazamet o per procediments químics És de baixa qualitat, i és distingeix perquè les fibres conserven el bulb o arrel
sabonera

Sabonera
Stefan Laarmann (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia perenne, de la família de les cariofil·làcies, de 30 a 90 cm d’alçària, glabra, de fulles ovals o amplament lanceolades, de flors rosades, agrupades en cimes denses, i de fruits capsulars oblongs.
Creix en riberes, codolars de rius, llocs incultes humits, etc, a una gran part d’Europa A vegades és plantada com a planta ornamental Conté saponines i és succedània del sabó L’arrel té virtuts expectorants, colagogues i mundificants
cinet | cineta
Etnologia
Individu d’un poble antic, establert, cap a la meitat del primer mil·lenni aC, al SW de la península Ibèrica, per terres de l’Algarve i de l’Alentejo.
Segons Heròdot els cinets eren els pobladors més occidentals d’Europa Hom en desconeix l’ètnia, però sembla que eren d’arrel indígena Les fonts tardanes els anomenen conis donaren nom a les ciutats de Conimbriga Coïmbra i Conistorgis
samprasārana
Lingüística i sociolingüística
Terme lingüístic procedent dels antics gramàtics indis.
Designa el desenvolupament d’una vocal a l’interior d’un grup format per una consonant i una sonant, amb transformació consegüent de la sonant en consonant Per exemple, el llatí certus en grec kritós , de l’arrel krtos
purpurina
Química
Sòlid cristal·lí, de color vermell, poc soluble en l’aigua i soluble en l’alcohol i l’èter, que es fon a 256°C.
Existeix en forma de glucòsid en l’arrel de la roja Hom l’obté sintèticament per oxidació de l’alitzarina i és emprat com a colorant per al cotó, en la tinció microscòpica i com a reactiu analític per al calci
àcid angèlic
Química
Cristalls que es fonen a 45°C, solubles en aigua calenta i en els solvents orgànics.
Es troba en forma d’èster a l’arrel de l’angèlica i a l’essència de camamilla romana Per ebullició de la solució aquosa es transforma en el seu esteroisòmer, l’àcid tíglic Fou utilitzat en medicina com a sedant
FestCat
Folklore
Esport general
Nom que reben les diferents escoles d’estiu de cultura popular catalana, promogudes pel Departament de Cultura de la Generalitat.
Els jocs i els esports tradicionals, com a cultura popular d’arrel, són presents en el programa des de l’any 1998 Horta de Sant Joan acollí diverses edicions i, el 2012, tingué lloc a Esterri d’Àneu i a Llívia
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina