Resultats de la cerca

Sembla que ell donà nom al bàndol dels anomenats nyerros Durant la lloctinència de Fernando de Toledo 1571-80 convertí Nyer i Sant Miquel de Cuixà en centres importants de bandolerisme El 1579 Fernando de Toledo prengué Nyer, i el lloctinent comte d’Aitona, un any després, Sant Miquel de Cuixà Banyuls concentrà aleshores les seves forces a Oleta i al castell de la Bastida, reforçades amb hugonots fugitius de França, i oferí una forta resistència al nou lloctinent duc de Terranova, que li brindà finalment una amnistia, si s’embarcava cap a Itàlia a servir l’exèrcit reial Tomàs de Banyuls hi…

Lluità com a voluntari en la Guerra Civil Espanyola de 1936-39 i en la Segona Guerra Mundial, del bàndol franquista i alemany respectivament General 1966, fou comandant en cap de l’exèrcit a la Guinea portuguesa 1968-73 i cap adjunt d’estat major 1973-74 Destituït d’aquest càrrec pel seu desacord amb la política colonial de M Caetano —expressat en el llibre Portugal e o futuro —, quan aquest fou deposat encapçalà el nou règim President de la república maig-setembre del 1974, el 1975 intentà sense èxit un cop d’estat dretà Exiliat durant un temps 1975-76, des de la seva tornada es mantingué al…

Prengué part molt activa en les bandositats de la seva família contra els Riu-sec i d’altres 1379, i hagué de partir de València Signada la pau i treva 1382, succeí Guillem de Montcada com a senyor d’Almedíxer 1386 Fou camarlenc de Martí I de Catalunya-Aragó Lluità, per mar, contra els sarraïns del nord d’Àfrica 1399, i capitanejà un altre bàndol contra els Centelles i els Soler 1405-12, però es manifestà ben disposat per a la pau Partidari de Jaume d’Urgell, no acatà les treves de València Fou empresonat, i el rei el féu alliberar 1413 Al seu palau de València fou celebrat el matrimoni del…

Doctor en dret, fou procurador del braç reial a la cort del Principat convocada per Felip V a Barcelona l’any 1701 i elegit conseller en cap el 1703 S'oposà al lloctinent Velasco, i, quan acabà el mandat de conseller 1704, aquest el féu empresonar, fet que ocasionà un fort escàndol ciutadà i un enfortiment del bàndol austriacista Alliberat el 1705 en entrar a Barcelona les forces de Carles d’Àustria, fou novament procurador del braç reial a la cort del 1705 i nomenat ciutadà honrat pel rei arxiduc 1706 El 1706 fou un dels comissionats per organitzar el port franc de Barcelona, i el 1708 formà…

Llicenciat en dret 1936, en esclatar la Guerra Civil Espanyola passà al bàndol franquista, en l’exèrcit del qual lluità i ascendí fins al grau de tinent El 1942 entrà com a lletrat a l’Ajuntament de Barcelona, on fou secretari del Patronat Municipal de l’Habitatge 1954-77 i posteriorment cap administratiu del Centre Ordenador Municipal fins a la jubilació 1983 Interessat en l’impacte de la immigració en l’urbanisme, publicà  Sociología y urbanismo 1959, La inmigración en Barcelona 1964, La aportación de Almería al crecimiento y desarrollo de Barcelona 1966 i Problemes de l’habitatge a…

Comte de Marchin Lluità a Alemanya en la guerra dels Trenta Anys, a l’exèrcit imperial, sota el comandament de Tilly Més tard passà al bàndol francès Ascendit a tinent general per Lluís XIV de França 1647, fou nomenat lloctinent de l’exèrcit francès de Catalunya participà en la conquesta de Tortosa 1648, i n'organitzà el saqueig Implicat en el moviment de la Fronda, fou empresonat per ordre de Mazzarino 1650, però fou rehabilitat i nomenat lloctinent interí de Catalunya 1651 Acabada la guerra dels Segadors passà al servei de Castella, però fou derrotat a la guerra de Devolució Gant, 1667 El…

Nebot de Lluís Millet i Pagès Estudià amb el violinista Francesc Costa i amb el violoncellista Gaspar Cassadó, i es perfeccionà a l’École Normale de Musique de París 1929 El 1927 fou guardonat amb el premi Parramon Actuà com a solista en diverses ciutats espanyoles Fou un dels solistes convidats en els Concerts Simfònics Populars, organitzats des del 1929 per la Banda Municipal de Barcelona Formà part de l’Orquestra Simfònica de Dallas com a primer violoncel 1935-36 L’esclat de la Guerra Civil, quan es trobava a Barcelona, impedí el seu retorn a Dallas i l’obligà a participar en la lluita,…

Fou canonge i després arxidiaca a la catedral de Santa Croce a Forlì, càrrec que abandonà quan el 1430 fugí a Ferrara en accedir al poder el bàndol dels gibellins Romangué a Ferrara la resta de la seva vida, i en fou arxiprest de la catedral des de vers el 1435 fins al 1440 És autor de la Declaratio musice discipline , dividida en cinc llibres, que és un dels darrers tractats especulatius de la música en les disciplines del Quadrivium La Declaratio fou també coneguda pels teòrics musicals del segle XV, i serví de punt de referència a Bartolomé Ramos de Pareja i a Franchino Gaffurius Diversos…

D’origen anglès, fou un dels pioners del futbol a Catalunya Ja practicava aquest esport abans de la creació del Futbol Club Barcelona al novembre del 1899 Fou un dels dotze homes que signaren l’acta de fundació del club blaugrana En el primer partit de la història del Barça, tanmateix, jugà en el bàndol rival, l’equip de la colònia anglesa A partir del segon matx ja jugà amb el Barcelona, amb el qual milità fins a l’edició 1903-04 Extrem dret, disputà 39 partits i marcà 15 gols Guanyà la Copa Macaya 1902 i la Copa Barcelona 1903, i disputà la primera final de Copa 1902 Fou vicepresident del…

Durant la Segona República dugué a terme una intensa activitat literària i política Lluità en el bàndol repúblicà i, acabada la Guerra Civil, anà als EUA, on es doctorà en Filologia Romànica a la Universitat de Columbia, i fou professor de portuguès i castellà en universitats dels EUA Fou un dels primers promotors d’intercanvis entre estudiants nord-americans i de l’Estat espanyol La seva obra Linguagem e estilo de Eça de Queiroz 1953 és una aportació fonamental a l’estudi de la literatura portuguesa Destaquen, a més, Lua de Além-Mar 1959, Poemas 1961, Rio de sonho e tempo 1963, Motivos de Eu…