Resultats de la cerca

Graduat i doctorat 1967 a l’Institut Karolinska d’Estocolm, després d’un període d’estudis postdoctorals a les universitats de Princeton i Rockefeller EUA, el 1972 s’incorporà com a professor de bioquímica mèdica a la Universitat de Göteborg El 1981 es traslladà a la Gran Bretanya, on ha estat investigador del Cancer Research UK, i el 1986 esdevingué el primer director dels laboratoris Clare Hall d’aquesta institució, posteriorment integrats al Francis Crick Institute Membre de la Royal Society 1988, rebé d’aquesta institució la Royal Medal 2007 i la Copley Medal 2010 El 2015 fou…

L’acumulació de restes vegetals s’efectuà en conques continentals o límniques i marines o paràliques El procés de carbonització es produeix posteriorment a aquesta fase de sedimentació i es caracteritza essencialment per un enriquiment en carboni i una pèrdua d’oxigen Hom hi pot distingir dues etapes en un primer estadi, dit de carbonització bioquímica , un conjunt de reaccions anaeròbies, en aigües quietes, en presència d’una flora bacteriana abundosa, produeix despresa de diòxid de carboni i metà i enriquiment en carboni, en els teixits vegetals s’arriba així a la formació de…

L' àcid 2'-adenílic àcid adenosina 2'-fosfòric o adenosina 2'-fosfat i l’àcid 3'-adenílic àcid adenosina 3'-fosfòric o adenosina 3'-fosfòric o adenosina 3'-fosfat formen la mescla coneguda pel nom d' àcid adenílic del llevat extret de l’àcid nucleic del llevat, mescla molt poc soluble en aigua i que es descompon a 208°C Per hidròlisi dóna quantitativament furfural L' àcid 5'-adenílic àcid adenosina 5'-fosfòric o adenosina 5'-fosfat o àcid adenosina-monofosfòric, dit també AMP és conegut com l' àcid adenílic del múscul i es troba en els teixits animals És soluble en aigua bullent, es fon a 196…

Donada la identitat del comportament químic dels isòtops d’un mateix element, siguin radioactius o no, el producte aïllat contindrà quantitats de l’isòtop radioactiu i de l’inactiu proporcionals a les quantitats inicials respectives Hom pot calcular, doncs, la quantitat d’element problema a partir de la raó d’activitats A 1 / A 2 , sense haver de procedir a la seva separació quantitativa completa Per això aquest mètode és aplicat a l’anàlisi de mescles de separació quan és molt difícil i àdhuc impossible, com les que es presenten, per exemple, en el camp de la…

El concepte és aplicat especialment a la diferenciació cellular, puix que la diferenciació de teixits histogènesi prové de mecanismes de regulació a diferent nivell La diferenciació té lloc durant el desenvolupament embrionari o en processos de regeneració En començar la segmentació de l’ou, les cèllulessón semblants, i després, seguint mecanismes específics, adquireixen estructures, formes i funcions noves i diferents de les aconseguides per altres grups de cèllules Cadascun d’aquests grups és un teixit La base bioquímica de la diferenciació pot ésser considerada com la…

Els fins principals de l’ACCLC són promoure i difondre les activitats relacionades amb la recerca i l’educació en el camp de les ciències de laboratori clínic,  organitzar congressos i altres reunions científiques relacionades amb les ciències de laboratori clínic, establir documents normatius destinats a millorar la qualitat de les prestacions dels laboratoris clínics, i assessorar els estaments públics en tots els aspectes de les ciències de laboratori clínic L’àmbit científic de l’ACCLC és el que correspon al conjunt de disciplines sanitàries constituït per la bioquímica, la…

Catedràtic d’enginyeria química de la Universitat Autònoma de Barcelona des del 1977 i doctor en química per la Universitat de València S'especialitzà en enginyeria bioquímica Ha publicat prop de 130 treballs de recerca i ha estat director de diversos projectes d’investigació Fou rector de la Universitat Autònoma de Barcelona 1994-2002, president de la Conferència de Rectors de les Universitats Espanyoles CRUE 1996-1998 i membre de diversos organismes universitaris internacionals L’any 1999 fou proclamat doctor honoris causa en ciències per la Universitat de Southampton Gran…

Màster en medicina per la Universitat de Stanford 1964, el 1965 s’incorporà a l’Scripps Clinic and Research Foundation de La Jolla Califòrnia, on, llevat del període 1968-70, que treballà al Wistar Institute de Pennsilvània, desenvolupà la seva activitat científica, i del qual fou director 1987-2012 Centrà la seva recerca en la confluència interdisciplinària de la immunologia, la bioquímica i la biologia molecular, que li permeteren obtenir les anomenades “biblioteques d’anticossos" mitjançant la tècnica anomenada  phage display , que donaren lloc a la generació artificial d’…

Estudià fisiologia, fisiologia animal i química a la Universitat d’Oxford, on es doctorà posteriorment en Bioquímica 1951 Es traslladà als Estats Units per a cursar un postdoctorat en química física a la Universitat de Wisconsin Fou professor de Patologia i Medicina de laboratori a la Universitat de Carolina del Nord des del 1988 Orientà la seva recerca en trobar la manera efectiva d’aïllar i modificar gens específics Teballà en collaboració amb els científics genetistes Mario R Capecchi i Martin Evans amb qui compartí el Premi Albert Lasker de Medicina Mèdica Fonamental 2001,…

La síntesi té lloc en el si de la glàndula a partir del iode i de la tirosina La unió d’aquests forma la monoiodotirosina MIT, i per addició d’una altra molècula de iode es forma la diiodotirosina DIT L’acoblament d’una molècula de MIT i una de DIT forma la triiodotironina T 3 , i la de dues molècules de DIT la tetraiodotironina T 4 o tiroxina Aïllada en forma pura per Harington l’any 1920, es presenta en forma de cristalls blancs, poc solubles en aigua i insolubles en els solvents orgànics, que es fonen a 235-6°C i presenten una rotació específica α 2 0 D = - 4,4° en alcohol -NaOH Hom l’…