Resultats de la cerca
Es mostren 336 resultats
Ermessenda de Carcassona

Detall de la tomba d’Ermessenda de Carcassona (catedral de Girona)
Història
Filla del comte Roger I de Carcassona.
Muller el 993 o poc abans del comte Ramon Borrell I de Barcelona Dona de molta personalitat i de dots de govern, gaudí d’un gran prestigi ajudà el seu marit en la reconstrucció del país, devastat per les incursions d’Almansor i del seu fill l’acompanyà a l’expedició militar a l’Ebre i al Segre 1015 i l’any següent a Saragossa a la cort d’al-Muṅḏir I Influí en la designació del seu germà Pere com a bisbe de Girona 1010 i en l’enlairament de l’abat Oliba a la seu de Vic com a bisbe coadjutor 1017 Vídua, governà com a tutora durant la minoritat del seu fill Berenguer Ramon I de Barcelona , fins…
lluita de les Investidures
Nom amb què hom designa la sèrie d’incidents esdevinguts entre els papes i alguns reis, i principalment l’emperador, des del 1073 (primera excomunió d’Enric IV pel fet que volgué mantenir el seu investit, Godofred, en contra d’Ató, elegit canònicament) fins al 1122 (concordat de Worms).
Precedida per tot un corrent reformista contra el nicolaisme i la simonia , la lluita cristallitzà entorn del principi de la llibertat de l’Església enfront de les investidures atorgades, en relació amb béns eclesiàstics, pels senyors feudals i, sobretot, per l’emperador, que seguia el sistema institucional otonià Així, Gregori VII, en el sínode quaresmal del 1075, prohibí tota investidura de bisbats, abadies i parròquies, renovant decrets anteriors respecte a això L’emperador Enric IV, en la dieta de Worms, apellà al seu caràcter de patricius romanorum i intimà fins i tot la…
Sant Miquel de Montclar (Pontils)
Art romànic
Situació Antiga església parroquial situada prop de les ruïnes del castell de Montclar, al cim de la muntanya del mateix nom ECSA - E Pablo L’església de Sant Miquel és situada vora les restes del castell de Montclar Mapa 34-16418 Situació 31TCF621923 L’itinerari per a arribar a l’església de Montclar és el mateix que s’ha indicat en la monografia precedent FEB Història Tot i que el lloc de Montclar es documenta l’any 1013, la primera referència sobre l’església d’aquest indret és de l’any 1154, quan el papa Anastasi IV confirmà a l’arquebisbe de Tarragona, Bernat de Tort, les possessions de…
Brandenburg
Regió
Regió del nord d’Alemanya.
Comprenia tradicionalment una part a l’oest de l’Elba, la Marca Vella o Altmark, una altra de central compresa entre els cursos mitjans de l’Elba i de l’Oder, la Marca Mitjana o Mittelmark, i una altra a l’est de l’Oder, que s’allargava entre la Pomerània i els antics límits de Polònia, la Marca Nova o Neumark a les tres marques eren unides d’altres petites regions Uckermark, Prignitz i Ruppin i els bisbats secularitzats de Brandenburg, Havelberg i Levus En la divisió provincial prussiana del 1815 l’Altmark fou integrada en la província de Saxònia, i la resta, juntament amb la…
Josep Maria Martí i Bonet
Historiografia catalana
Prevere, arxiver i historiador.
Ordenat de sacerdot el 1961, el 1962 es llicencià en teologia a la Universitat Pontifícia de Salamanca L’any 1972 es doctorà en història de l’Església a la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma, i es diplomà també en paleografia, diplomàtica i arxivística 1971, en biblioteconomia 1972 i en informàtica i arxius 1975 Fou professor del Seminari menor de Barcelona 1962-66 i, des del 1972, de la Facultat de Teologia de Catalunya, director de l’Arxiu Diocesà de Barcelona, de la Biblioteca Pública Episcopal i del Museu Diocesà de Barcelona En 1984-86 fou membre de la Comissió Assessora d’Arxius…
història eclesiàstica
Cristianisme
Investigació i esposició del curs efectiu del cristianisme en la seva organització com a Església al llarg del temps.
Hom troba els primers elements historiogràfics sobre l’Església en les actes autèntiques dels martiris i en les notícies històriques intercalades pels apologistes com Hegesip i Ireneu en llur argumentació Les cròniques de Sext Juli Africà i d’Hipòlit de Roma aportaren ja elements sobre l’origen i el creixements de l’Església, inserits en el context de la història general però fou Eusebi de Cesarea el primer que publicà una Història eclesiàstica , que en una segona redacció allargà fins el 324 El s VI Evagri prorrogà l’obra fins el 594 Eusebi fou traduït al llatí per Rufí d’Aquileia, que hi…
Ramon de Penyafort
Estàtua sepulcral de Ramon de Penyafort a la capella del sant a la Catedral de Barcelona (segle XIV)
© Arxiu Fototeca.cat
Cristianisme
Història del dret canònic
Eclesiàstic i canonista.
Fill del cavaller Pere Ramon de Penyafort, senyor del castell de Penyafort, i de Saurina El 1204 era clergue i scriptor de la catedral de Barcelona Estudià cànons a la Universitat de Bolonya, on exercí també el professorat 1217-22 De nou a Barcelona 1223, fou canonge i paborde de la seu, però renuncià molt aviat aquests càrrecs i ingressà en l’orde de sant Domènec, congregació que conegué a Bolonya Després d’uns quants anys de silenci documental, que esmerçà en l’estudi i en la redacció d’alguns tractats, com la Summa de casibus poenitentiae o glosses al Decret de Gracià, acompanyà el legat…
Esglésies de l’Anoia anteriors al 1300
Art romànic
Mapa de l’Anoia, amb la senyalització dels tres bisbats que en època medieval es repartien el seu territori i amb indicació de totes les esglésies conegudes anteriors al 1300 C Puigferrat i F Sabaté Argençola Sant Llorenç d’Argençola Santa Maria de Clariana Santa Maria del castell de Clariana Sant Maur de Contrast Sant Martí d’Albarells Sant Pere de la Goda Sant Jaume de Rocamora Sant Bartomeu de Carbasí Sant Genís de Porquerisses Sant Pere Desvim o del Vim Bellprat Sant Miquel del castell de Queralt Sant Jaume de Queralt Sant Esteve de Ferriols El Bruc Santa Maria del Bruc Sant…
Els inicis de l’Església catalana
Al segle VIII les terres catalanes coneixien una llarga tradició cristiana iniciada en època romana i consolidada en època visigòtica La conquesta carolíngia, però, va significar una profunda modificació d’aquesta tradició, en el sentit que l’Església catalana a diferència de les altres esglésies hispàniques acabaria vinculant els seus destins a una Església franca, que, sota l’autoritat de l’emperador i del papa, era en vies de perfilar els trets bàsics del que seria l’Església medieval llatina L’Església carolíngia L’Església imperial carolíngia va servir al sobirà en tasques molt diverses…
Baviera
La ciutat de Würzburg, a la riba dreta del riu Main, al land alemany de Baviera
© B. Llebaria
Divisió administrativa
Land d’Alemanya, limitat al N per Turíngia, a l’E per Txèquia, al SE i al S per Àustria, a l’W per Baden-Württemberg i al NE per Hessen; la capital és Múnic.
La geografia Baviera comprèn tres grans regions naturals, vorejades a l’est per una orla muntanyosa selva de Francònia, Fichtelgebirge, selva de l’Alt Palatinat, selva de Baviera La regió alpina comprèn l’Allgäu altitud màxima al Mädelegabel, 2649 m, de relleu suau, amb domini de pastures i activitat econòmica orientada als productes lactis, i els Prealps de Baviera, d’estructura calcària, de plecs espadats i crestes agudes altitud màxima al Zugspitze, 2964 m, amb valls paralleles i amb una activitat essencialment ramadera, forestal i turística Oberammergau, Garmisch-Partenkirchen És alhora…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina