Situació
Antiga església parroquial situada prop de les ruïnes del castell de Montclar, al cim de la muntanya del mateix nom.
ECSA - E. Pablo
L’església de Sant Miquel és situada vora les restes del castell de Montclar.
Mapa: 34-16(418). Situació: 31TCF621923.
L’itinerari per a arribar a l’església de Montclar és el mateix que s’ha indicat en la monografia precedent. (FEB)
Història
Tot i que el lloc de Montclar es documenta l’any 1013, la primera referència sobre l’església d’aquest indret és de l’any 1154, quan el papa Anastasi IV confirmà a l’arquebisbe de Tarragona, Bernat de Tort, les possessions de l’església tarragonina, entre les quals s’esmenta l’ecclesiam de Monteclaro. Posteriorment, a la darreria d’aquesta centúria, torna a esmentar-se en una altra butlla, l’any 1194, en la qual el papa Celestí III l’atorgà a l’arquebisbe Ramon de Castellterçol; aquí és anomenada ecclesiam de Monte Claro.
EI castell de Montclar era una fortalesa que tenia el terme entre dos comtats, el de Barcelona i el d’Osona-Manresa, i com que la divisió dels bisbats seguí gairebé sempre la divisió política, sobretot en les marques, l’església de Montclar estigué vinculada al bisbat de Barcelona i no al d’Osona, ja que es troba al vessant del Gaià i, per tant, en el sector del comtat de Barcelona. Aquest fet és corroborat perquè no apareix en cap de les llistes del bisbat de Vic, mentre que les veïnes de les Piles i Biure constaven explícitament en una llista datable entre els anys 1146 i 1154. El fet que tampoc no aparegui en la reclamació que el papa Anastasi IV feu al bisbe barceloní el 1154 és perquè les parròquies d’aquest sector foren restituïdes a la seu tarragonina sense cap oposició del bisbe de Barcelona.
A mitjan segle XIII, l’any 1252, l’ecclesiam de Monteclaro s’esmenta en la butlla que el papa Innocenci IV atorgà a l’arquebisbe Benet de Rocabertí, en què li confirma les possessions de la seva església; cal dir que aquesta butlla papal és gairebé una còpia de la butlla cedida a l’església de Tarragona l’any 1154 pel papa Anastasi IV. (FEB-ABC)
Església
Planta de l’església, on s’observen algunes anomalies, com ara la unió de l’absis a la nau.
F. Español
Sant Miquel de Montclar és un edifici d’una sola nau capçada a llevant per un absis semicircular.
Actualment, la nau i l’absis són coberts amb una volta de creueria nervada. Tanmateix, aquesta no pot ser la volta originària, atès que no s’adequa a l’estructura de la nau. Possiblement, en un principi es va col·locar una coberta de fusta sobre la zona destinada als fidels, ja que els murs a penes fan un metre, mentre que en el presbiteri hi devia haver una volta de quart d’esfera. El material constructiu emprat a la volta és molt matusser: pedra petita tallada a cops de maceta. En els nervis de la volta s’emprà un aparell idèntic.
La primitiva porta d’accés a l’edifici s’obre en la façana sud. Sense cap element ornamental, les dovelles que configuren l’arc de mig punt es van tallar en una major part a cops de maceta; en els muntants del portal hi ha carreus escodats.
Interior de l’església, amb l’absis al fons, tot cobert amb voltes de creueria, fruit d’una reforma del sistema de coberta original.
P. Ferrer
El mur originari s’ha conservat al llarg del total del perímetre de la capella. L’aparell és menut, tallat a cops de maceta, i es disposa en el mur mitjançant filades horitzontals sobreposades. La pobresa del material constructiu emprat potser feia necessari un arrebossat posterior. Una restauració benintencionada, però poc afortunada, sens dubte, va unificar totalment els murs i paraments interiors i exteriors de l’església fa pocs anys.
Hom pot determinar, per la morfologia arquitectònica que palesa l’edifici, que la construcció de la capella de Sant Miquel ha de correspondre a la segona meitat del segle XI. (FEB)
Bibliografia
- Español, 1991, pàgs. 193-204; doc. 7, pàgs. 372-374; doc. 12, pàgs. 378-381 i doc. 13, pàgs. 381-382
- Benet, 1988, pàgs. 15-20.