Resultats de la cerca
Es mostren 1193 resultats
Jules Simon
Història
Polític francès.
Successor de Victor Cousin a la càtedra que aquest ocupava a la Sorbona, fou el cap de l’ala moderada del partit republicà, mentre Gambetta ho era de l’ala radical Ministre en diversos ministeris i defensor constant de la llibertat, àdhuc per als seus adversaris Escriví diverses obres de caràcter polític i de filosofia
acreditació
Educació
Certificació que atorguen les agències de qualitat universitària durant la carrera acadèmica del personal docent i investigador.
L’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari a Catalunya atorga dos tipus d’acreditacions l’acreditació de recerca que certifica la capacitat docent i investigadora i permet accedir a la categoria de professor o professora agregat i l’acreditació de recerca avançada que certifica una carrera docent i investigadora consolidada i permet accedir a una càtedra
Luigi Galvani
Física
Físic i metge italià.
Fou catedràtic d’anatomia a la Universitat de Bolonya El 1780 descobrí, casualment, que l’electricitat podia excitar la contracció muscular fenomen anomenat galvanisme , i l’any 1791 publicà l’obra De viribus electricitatis in motu musculari commentarius Renuncià la càtedra per tal de no haver de jurar reconeixement a la República Cisalpina, creada per Napoleó
Marià Maymó
Científic.
D’origen humil —el seu pare era espardenyer—, estudià a Barcelona Fou professor de primer ensenyament a Torroella de Montgrí 1843-45, i el 1846 ingressà a l’Acadèmia de Ciències Naturals i Arts de Barcelona, on ocupà una càtedra de matemàtiques Escriví una Guía del industrial 1858 i un Manual de mecánica aplicada 1872, quatre edicions
Esteve Vergés i Galofre

Esteve Vergés i Galofre
© Família Rovira de Saralegui
Astronomia
Astrònom.
Es doctorà en ciències exactes per la Universitat de Barcelona 1873, on fou professor numerari 1889-1905 abans d’ocupar la càtedra de cosmografia a la Universitat de Saragossa 1911-24 Soci fundador de la Societat Econòmica Gracienca d’Amics del País 1882, fou també membre numerari de la Societat Econòmica Barcelonesa d’Amics del País 1897
Antoni Galiana i Moltó
Física
Matemàtiques
Matemàtic i físic.
Es doctorà en teologia i fou catedràtic de filosofia de la Universitat de València 1791-94 Interessat per les matemàtiques, publicà Disertación sobre el cálculo de los radicales imaginarios 1799 i ocupà la càtedra de matemàtiques de la mateixa Universitat En restar vacant la de mecànica i física experimental l’ocupà, i hi restà fins a la mort
Cecili Pla i Gallardo
Pintura
Pintor.
Format a Sant Carles i després a San Fernando, fou deixeble d’Emili Sala, el qual succeí en la càtedra de San Fernando i en la seva trajectòria estètica Cultivador primer de les pintures d’història, participà a vint Exposiciones Nacionales, on fou premiat per Dante 1884, Enterrament de Santa Leocàdia 1886, Els dotze 1892 i Llaç d’unió 1895 Publicà l’opuscle Cartilla del arte pictórico i, des del 1894, fou acadèmic de San Fernando La seva producció es pot dividir en quadres de cavallet, pintures decoratives i illustracions per a la premsa En el primer grup manifesta influències de…
Fundació Josep Pla
Literatura catalana
Entitats culturals i cíviques
Institució cultural privada creada l’any 1973 amb la donació de l’escriptor Josep Pla i Casadevall de la seva biblioteca privada a la vila de Palafrugell.
Rebé el nom inicial de Fundació Biblioteca Josep Pla i en la primera etapa eren representats en el patronat l’Ajuntament de Palafrugell i la Diputació de Girona L’any 1990 s’aprovaren els estatuts, i el 1992 passaren a formar part del patronat, a més de les institucions esmentades, la Generalitat de Catalunya i el Consell Comarcal del Baix Empordà L’any 2000, amb el suport de la Fundació “la Caixa”, última entitat a incorporar-se al patronat, rebé un fort impuls, i a partir d’aleshores les seccions principals comprenen, a més de la biblioteca, un centre de documentació, una exposició…
Marià Seguer
Historiografia catalana
Metge i erudit.
Vida i obra Membre del cercle intellectual de Gregori Maians, es doctorà en medicina l’any 1729 Fou metge de cambra del duc de Santisteban, i l’any 1740 ingressà en la Reial Societat de Medicina de Sevilla Obtingué la càtedra de teoria de la medicina el 1742, càrrec que ocupà fins a la seva mort El 1741, aspirà a la càtedra d’anatomia, que guanyà amb una gran polèmica Andrés Piquer Això comportà una llarga enemistat entre ambdós, que es traduí en controvèrsies públiques Per a les oposicions a la càtedra d’anatomia, Seguer preparà unes theses intitulades Historia Anatomica Illustrium Medicorum…
Antoni Oriol i Anguera
Medicina
Metge i assagista.
Estudià medicina a la Universitat de Barcelona, on es llicencià l’any 1925 Continuà els estudis a Madrid, on es doctorà el 1928 Guanyà per oposició una plaça de professor a la Universitat de Saragossa Becat pel govern espanyol, amplià estudis a París, Estrasburg i Brusselles De 1934 a 1938 fou professor titular a la càtedra de bioquímica de l’Escola d’Enginyers Agrònoms de Barcelona i director 1934-39 de l’Institut dels Sòls de Catalunya, període durant el qual publicà, juntament amb Josep Valle i Arribas, Què és la ciència del sòl 1938, primer manual d’edafologia escrit en…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina