Resultats de la cerca
Es mostren 254 resultats
música de Solsona
Música
Música desenvolupada a Solsona (Solsonès).
Ha estat seu episcopal del 1593 al 1851 i a partir del 1895, any que el bisbat de Solsona fou restaurat Prèviament a la seva erecció com a seu episcopal, el conjunt catedralici acollí un monestir regit per la regla augustiniana Es té constància de l’existència dels càrrecs de xantre i organista al servei de la collegiata des del 1340 El 1585 està documentada la presència de l’organista Mateu Torres, encara que no se sap en virtut de què ni quant de temps hi restà El memorial presentat a Felip II el 1590, ponderant la idoneïtat de Solsona com a nova seu episcopal, mostra una consolidada…
Joan Castells i Altirriba
Teatre
Director teatral.
Creador i director d’El teatrí, companyia estable amb què ha representat, entre d’altres En Joan brut 1978, de C Riba, El bon policia 1982, de S Rusiñol, El dèria TT 1985, de J Castells Ha exercit també la direcció teatral en les companyies de dansa Trànsit i Metros Romi and Juli , 1997, i Corre, corre, diva , 1998 Director de La festa del blat 1995, producció del Centre Dramàtic de la Generalitat, també collaborà en el Misteri de Sant Sebastià 1997, de Debussy-D’Annunzio, muntatge de La Fura dels Baus Presentà al Sitges Teatre Internacional del 1997 La TRÍAde, tres espectacles en…
,
Laia
Cinematografia
Pel·lícula del 1970; ficció de 92 min., dirigida per Vicenç Lluch i Tamarit.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Films PAC Producciones Artísticas Cinematográficas, Barcelona ARGUMENT La novella homònima 1932 de Salvador Espriu GUIÓ Jaume Vidal Alcover, VLluch, Maria Aurèlia Capmany assessora FOTOGRAFIA Joan Amorós Eastmancolor, Techniscope AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Fabià Puigserver ambientació, Juan Frexe decoració MUNTATGE Emilio Ortiz MÚSICA Ángel Arteaga SO Jordi Sangenís, Federico de la Cuesta, Eduard Fernández INTERPRETACIÓ Núria Espert Laia, Francisco Rabal Quelot, Daniel Martín Esteve, Julieta Serrano Paulina, Manuel Otero Anton, Alícia Moreno Espert Laia nena,…
Bernat Hug de Rocabertí i d’Erill
Literatura catalana
Història
Militar i poeta.
Vida i obra Fill de Guillem Hug de Rocabertí i de Pròixida, de la branca de Cabrenys Professà en l’orde de Sant Joan, en la qual fou comanador d’Alfambra i de Montsó i castellà d’Amposta Fou fidel a Joan II durant la guerra civil, on es revelà com un militar expert i de bon sentit estratègic sembla que la seva acció fou decisiva en la batalla de Prats de Rei, o de Calaf 1465, on comandà l’ala dreta de l’exèrcit reial, i el 1467 fou fet presoner a l’acció de Viladamat, i després rescatat El 1472 combaté al Rosselló contra els francesos, i en acabat li foren encomanades missions diplomàtiques a…
,
El año pasado
Literatura catalana
Títol de cinc reculls d’articles publicats consecutivament per Josep Yxart entre el 1886 i el 1890, en llengua castellana.
Desenvolupament enciclopèdic Amb la finalitat de donar una visió de conjunt, any rere any, de la vida cultural barcelonina del 1885 al 1889, l’autor tingué en compte no tan sols l’activitat literària, sobretot la teatral, o les exposicions, sinó que també feu referència a institucions barcelonines com l’Ateneu o hi incloïa narracions que vehiculaven alguna reflexió sociològica sobre l’evolució dels costums Tot aprofitant, sobretot als darrers volums, material periodístic, o estudis publicats, com el pròleg a les Poesies d’Àngel Guimerà, inclogué també refoses com l’elogiat…
Pilar Prim
Literatura catalana
Novel·la de Narcís Oller publicada el 1906, única que defuig els personatges recurrents d’obres anteriors i que es veu influïda pels models modernistes del moment.
Desenvolupament enciclopèdic Oller hi reivindica la injustícia de la llei de l’usdefruit condicional aplicat a les vídues, i usual en la burgesia, a través d’una narració centrada en la psicologia de la protagonista, fet que trenca amb el realisme de la seva obra Presenta una dona jove i vídua —determinada per la feblesa i en conflicte amb la família del marit, amb l’entorn social i amb els propis prejudicis—, que evidencia progressivament el seu creixement personal i l’alliberament de les convencions que la tenallen Pilar i els seus fills Elvira i Enriquet viatgen amb tren de Barcelona a…
Joan Arús i Colomer
Literatura catalana
Poeta i assagista.
Vida i obra Format en un ambient familiar catalanista, a disset anys publicà poemes a la revista de Castellar Laietània El 1913 entrà al Diari de Sabadell , que dirigí durant un quant temps Des d’aquí i des de la revista Ars 1914-15 deixà clara la seva voluntat de militar en el noucentisme i l’admiració per Carner, la influència del qual és palesa sobretot en El llibre de les donzelles 1917 Els contactes que mantingué amb Joaquim Folguera li obriren les portes de La Revista , una de les moltes publicacions properes al noucentisme que acolliren la seva collaboració en aquests anys, en què…
,
Felip Peña i Sáenz
Teatre
Cinematografia
Actor i director de doblatge.
Casat amb l’actriu Montserrat Carulla , és el pare de la també actriu Vicky Peña Començà de ben jove a actuar al Centre Catòlic de Gràcia i aviat entrà a Ràdio Barcelona, experiència que li serví per a ingressar més endavant a Radio Nacional com a locutor Juan Manuel Soriano el reclamà per al quadre escènic de l’emissora, on a partir del 1948 participà en força programes de l’espai Teatro invisible Els Estudis Metro-Goldwyn-Mayer el contractaren com a actor de doblatge, feina que compaginà amb la ràdio Des de la dècada de 1950 també treballà a Voz de España gairebé en exclusiva, on, a més…
,
Joan Lluís Bozzo i Duran
Teatre
Actor i director teatral.
En una primera etapa, participà en diverses formes experimentals mentre estudiava a la universitat i feu teatre de carrer i itinerant, aquest darrer amb una comuna teatral fundada l’any 1971 El 1973 s’incorporà al teatre professional com a ajudant de direcció en la companyia de Pau Garsaball en l’obra Berenàveu a les fosques , de Josep M Benet i Jornet El 1975 obtingué un gran èxit amb Les Troianes , d’Eurípides-Sartre, amb un grup que ell mateix havia format a la universitat Fins el 1978 treballà en diverses companyies, i a partir d’aquest any s’integrà al grup Dagoll Dagom , en el qual…
Xavier Trias i Vidal de Llobatera

Xavier Trias
Política
Polític.
Es llicencià en medicina i cirurgia a la Universitat de Barcelona 1970 i amplià estudis a Suïssa Berna i a Itàlia Gènova Militant de Convergència Democràtica de Catalunya des del 1979, treballà com a pediatre a l’Hospital Vall d’Hebron 1974-81 El 1981 s’incorporà al Departament de Sanitat dins la Direcció General d’Assistència Sanitària Director general d’Ordenació i Planificació Sanitària 1983-84 i de l’ Institut Català de la Salut 1984-88, el 1988 substituí Josep Laporte al capdavant del Departament de Sanitat Del 1996 al 2000 fou conseller de la Presidència de la Generalitat Després de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina