Resultats de la cerca
Es mostren 371 resultats
ḥāǧib
Història
Al califat de Còrdova, dignitari encarregat de l’administració de les finances i de la cancelleria.
diploma
Diplomàtica i altres branques
Document solemne emanat d’una cancelleria imperial o reial i, per extensió, d’una d’eclesiàstica.
En el sentit estricte, el terme diploma és anàleg al de precepte A Roma, eren anomenats així els permisos de circulació i les llicències militars, presentats en forma de díptic de bronze El terme fou aplicat pels erudits del Renaixement en els documents i privilegis solemnes L’accepció fou adoptada definitivament per Jean Mabillon, fundador de la ciència diplomàtica Les cancelleries qualificades elaboraren una formulació precisa i detallada, inspirada en les regles de la retòrica, per a la redacció dels diplomes i documents solemnes, i que afectava la distribució de les clàusules, l’estil…
fórmula
Diplomàtica i altres branques
Història del dret
Forma establerta o usual per a redactar un document, a base de frases fetes, per tal de tenir una major precisió i evitar els errors.
Dels anys 615-620 daten unes fórmules, conegudes com a fórmules visigòtiques , que foren transmeses posteriorment, a través de la tradició manuscrita Hom atribueix a Marculf les fórmules carolíngies, del s VIII Cal recordar també, especialment, les fórmules de la cancelleria papal del s XII Amb la influència del dret romà de Justinià sorgiren noves fórmules, que substituïen les més antigues aquesta pràctica constituïa l' ars dictandi Moltes vegades, als llibres de notes o registres hom inseria només la part essencial del document i hi posava l’inici de les frases de les fórmules…
Engelbert Dollfuss
Història
Política
Polític conservador austríac.
Fou secretari del Landbund lliga agrària de la Baixa Àustria i ministre d’agricultura el 1931 El 1932 ascendí a la cancelleria sostingut pels socialcristians, el Landbund i el Heimatblock, braç polític dels grups armats parafeixistes de la Heimwehr El 1933 derogà la constitució i intentà l’establiment d’un estat corporatiu a l’estil italià fixà una nova constitució 1934 i afirmà una política exterior d’aliança amb Mussolini protocols romans de 1934 Prohibí el partit nacionalsocialista, declarà illegals tots els partits, excepte el nou Front Patriòtic, i esclafà violentament una…
concòrdia de Segòvia
Història
Sentència arbitral dictada a Segòvia el 15 de gener de 1475 que fixava les responsabilitats respectives d’Isabel I i de Ferran I, marit seu, quant a la corona de Castella.
Isabel fou proclamada reina de Castella per un sector de la noblesa a la mort del seu germà Enric IV, al desembre anterior, i Ferran era ja aleshores rei de Sicília Fou redactada pel cardenal Pedro González de Mendoza i per l’arquebisbe de Toledo Alfonso Carrillo La reina es reservava l’absoluta competència quant a la distribució de favors, càrrecs i rendes respecte a la intitulació de documents i a l’administració de la justícia, Ferran aconseguí d’ésser anomenat en primer lloc i tenir tribunal propi si se separava de la seva muller Quant als títols i les armes a utilitzar per la …
Axel Gustavsson Oxenstierna
Història
Polític suec.
Comte de Södermore Ocupà la cancelleria des del 1611 Assuaujà les diferències entre la corona i la noblesa dictant la Riksdagsordning 1617 i la Riddarhusordning 1626, que regulaven la dieta i la noblesa Secundà la política expansionista de Gustau AdolfII negociant les treves de Knared 1613 amb Dinamarca —que posà fi a la guerra de Kalmar—, d’Orga 1622 i d’Altmark 1629 amb Polònia, aquesta darrera molt avantatjosa Fou governador de les terres ocupades de Prússia 1626 Durant el període suec de la guerra dels Trenta Anys participà en operacions militars a Alemanya, i a la mort de…
crida
Història
Dret administratiu
A partir del s XV i, sobretot, del XVI, disposició legislativa publicada pels lloctinents i virreis dela corona catalanoaragonesa (i, per extensió, també dels governadors de Milà).
Sovint no era més que una previsió interpretativa i executiva de constitucions o furs, actes i capítols de cort i pragmàtiques reials, o bé la simple publicació d’aquesta provisió altres vegades, però com a Sardenya i al Milanesat, arribava a tenir el caràcter d’una llei, especialment si, a més del lloctinent o virrei i del secretari, anava signada pel regent de la cancelleria, l’advocat fiscal o d’altres membres de l’audiència amb tot, el caràcter perpetu fou contradit especialment pels juristes del Principat Hom anomenava crida de llibret l’edicte general publicat al…
Frank-Walter Steinmeier
Política
Jurista i polític alemany.
Afiliat al partit socialdemòcrata SPD el 1975, estudià dret i ciències polítiques 1976-82 a la Universitat de Giessen Després de superar les proves a la judicatura de l’Estat 1982-86, fou professor de dret públic i dret polític a la mateixa universitat 1986-91, on el 1991 obtingué el doctorat Aquest any s’incorporà al gabinet de Gerhard Schröder , després que aquest esdevingués president de la Baixa Saxònia, amb el qual continuà quan guanyà la cancelleria alemanya en les eleccions del 1998 Tingué un paper clau en la coalició de govern socialista-ecologista, en la qual fou cap…
contrafur
Història
Infracció d’un fur o privilegi per part del poder públic ( greuge
).
El justícia major d’Aragó, que des de mitjan s XIV tenia atribucions per a interpretar els furs, el usos i els privilegis del regne, es convertí en un jutge de contrafur i tenia el poder d’inhibir les actuacions de les diverses autoritats judicials seguint un procediment anomenat per via de contrafur Al Regne de València fou instituïda una junta de contrafurs composta per electes dels tres estaments eclesiàstic, militar i reial que no vacillava a denunciar als lloctinents llurs mateixes infraccions i els donava deu dies per a contestar, passats els quals enviaven ambaixada al rei Al…
Mercurino Arborio Gattinara
Història
Història del dret
Polític i jurisconsult italià.
Marquès de Gattinara Estudià jurisprudència a Torí per influència de Bartolomeo Razo, amb qui s’estigué un quant temps L’any 1501 la duquessa Margarida d’Habsburg el nomenà conseller i, quan ella heretà el Franc Comtat, esdevingué president del parlament de Borgonya 1508 Ambaixador de Maximilià I a França i a Catalunya-Aragó, defensà la candidatura imperial del futur Carles V, que el 1518 el féu gran canceller A fi d’assolir l’hegemonia de l’Imperi, combaté França a través de l’aliança amb Lleó X 1521 i de la guerra Pavia, 1525 L’any 1529, en concloure la lluita contra la lliga de Cognac ,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina