Resultats de la cerca
Es mostren 631 resultats
castell de les Espases
Castell
Antic castell, actualment arruïnat, al capdamunt del turó on hi ha el santuari de Sant Salvador de les Espases
, dins el terme d’Esparreguera (Baix Llobregat).
Vilafamés
Vista parcial de Vilafamés
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Plana Alta, a ponent de la rambla de la Viuda, entre el Gaidó (481 m), la serra Balaguera (779 m a la Penya), el tossal de Mollet (704 m) i el curs de la rambla.
El sector NE del terme forma part del pla de l’Arc, i és drenat per les rambles de Cabanes, de la Pobla i dels Estrets, afluent, per l’esquerra, de la rambla de la Viuda i resultant de la unió de les anteriors Al pla de l’Arc hi ha les millors terres de conreu a la vora de la rambla de la Viuda, només hi ha sectors plans al N, al límit amb la Vall d’Alba plans de la Barona i de la Fenosa Aproximadament la meitat del territori és dedicat a conreus de secà, principalment ametllers, garrofers i oliveres El regadiu, expandit posteriorment, consta principalment de fruiters La superfície mitjana…
Casa forta de Tivenys
Art romànic
El lloc de Tivenys, d’origen andalusí, és esmentat en la documentació per primera vegada l’any 1149, quan en la concessió d’una carta de poblament feta pel comte de Barcelona, Ramon Berenguer IV, als jueus de Tortosa, els cedí, entre molts altres béns, l’”honorem de Abenxeri in Tivenx ” Molts dels documents concernents a Tivenys durant la dotzena centúria fan referència a vendes de peces de terra, horts, etc, i també reflecteixen alguns topònims i antropònims andalusins Tot això, ha fet pressuposar que aquest indret degué tenir una nombrosa comunitat sarraïna que conreava la terra, fins i tot…
Les poligalàcies
Constitueixen una família de grandària mitjana que comprèn gairebé un miler d’espècies agrupades en uns vuit gèneres Es pot considerar cosmopolita i inclou herbes anuals i vivaces, arbusts, i fins i tot petits arbres Les flors de les poligalàcies presenten una morfologia una mica especial Són zigomorfes i tenen tres bràctees a la base dels peduncles El calze és format per cinc sèpals, dos de grossos i amples amb aspecte de pètal i nervació ben visible i els altres tres, petits i poc vistents La corolla consta de tres pètals parcialment soldats en un tub, un dels quals, situat en posició…
La Pietat de la Roca o Santa Maria de la Roca o Mare de Déu de Pelancar (Vilallonga de Ter)
Art romànic
Situació Façana de l’església de la Pietat de la Roca F Tur L’esglesiola es troba al capdamunt de l’escarpada roca que dona nom a l’agregat de la Roca La Pietat, també dita a voltes la Mare de Déu de Pelancà, és al punt més alt d’un agrupament de cases esglaonades dalt la serralada de Sant Bernabé És a 2 km al sud-est del cap del municipi de Vilallonga de Ter, a l’aiguabarreig de la riera d’Abella amb el riu Ter Mapa 256M781 Situació 31TDG452859 NPP Història La capella castellera de la Pietat de la Roca, és situada al costat de l’antiga fortalesa de Pelancà o de la Roca de…
Sant Bartomeu de Torres (Fontcoberta)
Art romànic
Situació Capçalera d’un edifici dels darrers moments de l’art romànic, avui utilitzat com a magatzem agrícola F Tur L’església de Sant Bartomeu, unida al mas homònim i destinada a pallissa, és situada al sud del terme parroquial del Sant Sadurní de Vilavenut Mapa L39-12295 Situació 31TDG848636 S’hi accedeix per la carretera de Vilavenut i Bàscara, a uns 4,5 km al NE de Banyoles cal arribar al capdamunt d’una pujada, on es troba el trencall de la pista que en 1 km mena a la masia MLIR Història Monsalvatje recull la tradició popular que afirmava que aquesta església havia estat un…
Castell de Surp (Rialb)
Art romànic
Des del començament del segle XII, el domini eminent del castell de Surp fou plenament detingut pels comtes de Pallars Sobirà i encomanat als seus feudataris, els Caregue el 1126 es documenta Berenguer i Guillem de Caregue el 1170, Berenguer d’Aspha i Guillem de Caregue i, ja a les acaballes de segle, als Torena el 1181 s’esmenta Bernat de Torena el 1195 Ramon de Torena Per l’enllaç entre Guillem de Bellera i Gueraua, filla del comte de Pallars, tota la Vall d’Àssua amb els castells de Surp i de Torena passà l’any 1252 a mans dels Bellera L’any 1272 Guillem de Surp, abans de professar en l’…
carretilla
Folklore
En les trobades de diables, sortidor d’escassa potència d’espurnes monocromàtiques i senzilles que giravolta al capdamunt de les maces i acaba amb una petita detonació.
Té una durada aproximada d’uns deu segons També s’anomena carrutxa
Les lamiàcies o labiades
Labiades 1 Menta Mentha suaveolens detall d’una flor x 3 2 Camedris Teucrium chamaedrys detall d’una flor amb la corolla formada per un sol llavi x 3 3 Stachys ocymastrum a aspecte de la planta, de fulles basals peciolades i les superiors sèssils x 0,5 b corolla bilabiada, de llavi superior pla i profundament emarginat x 2 4 Malrubí negre Ballota nigra subespècie foetida a aspecte de la planta x 0,5 b flor bilabiada, amb el llavi superior lleument emarginat i els estams exserts x 2 5 Tàrrec Salvia verbenaca a detall d’una flor de calze i corolla bilabiats x 3 b calze seccionat per a…
la Molina
El telecadira de la Tosa d’Alp, a la Molina
© Fototeca.cat
Esport general
Estació d’hivern del municipi d’Alp (Baixa Cerdanya), situada a la capçalera del riu Alp (dit ací riera de la Molina).
És la quarta més important dels Països Catalans, després de les de Font-romeu Alta Cerdanya, els Angles Capcir i Baqueira-Beret Vall d’Aran, per la capacitat d’allotjament uns 4000 allotjaments a peu de pista i per la facilitat de comunicacions ferrocarril, i autopista i autovia de Barcelona a Berga, túnel del Cadí i carretera direcció Puigcerdà Es convertí en lloc d’esquí i d’estiueig a partir de la construcció del xalet del Centre Excursionista de Catalunya 1925, i el 1943 hi fou installat el primer remuntador comercial El 1954, expandí l'àrea esquiable fins als 2280 m del puig d’Alp, i el…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina