Resultats de la cerca

En dret civil, el jutge de primera instància pot dispensar els impediments d’edat fins els catorze anys i de parentiu entre collaterals per consanguinitat del grau tercer, i el ministre de justícia el de mort dolosa del cònjuge anterior En dret canònic, el bisbe pot dispensar els impediments d’impotència, edat, disparitat de culte, rapte i parentiu entre collaterals per consanguinitat dels graus tercer i quart queden reservats a la Santa Seu els impediments d’ordre sagrat, de vot perpetu de castedat en un institut religiós de dret pontifici i el de crim

Aquest fet portà a una coalició contra Lluís XIV, integrada pels Països Baixos, la monarquia hispànica, l’Imperi, Brandenburg i Lorena 1673-74 L’aliança militar entre Anglaterra i Holanda 1678 menà Lluís XIV a proposar negociacions, per les quals Holanda recuperà Maastricht i obtingué avantatges comercials, la monarquia hispànica recuperà Kortrijk, Oudenarde, Gant, Charleroi i Limburg, però concedí a França el Franc Comtat i catorze places frontereres, i l’Imperi, en canvi de Philippsburg, cedí Friburg de Brisgòvia a França, que obtingué també el ducat de Lorena

Tocà a diferents bandes abans de marxar a Nova York per fer carrera com a compositor de cançons Molts músics de jazz enregistraren peces seves, entre les quals Stardust i Georgia on my Mind Aparegué com a intèrpret en enregistraments amb figures del jazz com Benny Goodman i Louis Armstrong A partir del 1935 residí a Hollywood i treballà a la indústria del cinema Durant els anys quaranta i cinquanta obtingué fama com a cantant popular tot treballant a la ràdio, la televisió i també al cinema, on actuà en catorze pellícules

Fill de família siriana, fou un dels primers ídols dels adolescents de la seva època A catorze anys va compondre la balada Diana , que dos anys després enregistrà, sota la producció de Don Costa, i que el feu mundialment famós Després d’una primera època com a cantant de balades romàntiques, escriví peces per a músics com Buddy Holly o Tom Jones, i convertí el tema francès Comme d’habitude en el My Way que Frank Sinatra popularitzà També destacà com a actor a The Longest Day 1962, i es dedicà als negocis discogràfics

Conegut com Pepitu , ingressà al Club Tennis Barcino el 1941 Guanyà, en diferents categories d’edat, vint-i-vuit Campionats de Catalunya i catorze Campionats d’Espanya, tant en individuals com en dobles, i per equips de club, amb el Barcino Fou membre de l’equip espanyol de veterans i de veterans sèniors 1980-84, dels quals també fou capità Del 1971 al 1979 fou vicepresident del CT Barcino i delegat de la secció de tennis El 1965 se’l nomenà soci de mèrit i se li atorgà la insígnia de brillants del club

Membre del CN Barcelona, fou campió de Catalunya de 400 m lliure 1948 i de gran fons en la Travessia del Port de Barcelona 1948 Com a waterpolista assolí dotze Campionats de Catalunya 1941, 1943-53 i catorze d’Espanya de primera divisió 1943-53, 1956-58 Jugà 37 partits amb la selecció espanyola, amb la qual disputà els Jocs Olímpics de Londres 1948 i de Hèlsinki 1952 i guanyà els Jocs Mediterranis 1951 Rebé la placa d’honor de la federació espanyola 1952 i la medalla al mèrit de la federació catalana 1958

Fundat el 1996, nasqué amb el nom de FS Interdinàmic agrupant exalumnes de l’Escola Ocata Començà jugant en categories inferiors en competicions de la Federació Catalana de Futbol L’any 2000 es fusionà amb el Futbol Sala Masnou i prengué la denominació Associació Esportiva Futbol Sala Masnou Interdinàmic La temporada 2010-11 tenia catorze equips de totes les categories, escola de futbol sala i uns 160 jugadors federats Destaca l’equip sènior femení, que des del 2008 juga a divisió de plata estatal L’any 2012 el sènior masculí jugava a preferent catalana

Estigué vinculat al Regne de València des del 1494 com a Sentor de la vila d’Aiora i de la baronia d’Alberic —aquesta baronia fou coneguda també, més endavant 1707, amb el nom de marquesat de Cenete— Fou heretat per la seva filla Mendoza y de la Cerda, muller 1540 del duc de Calàbria Ferran d’Aragó passà als Silva, ducs de Pastrana, als Álvarez de Toledo, marquesos de Tavara, als Téllez-Girón, ducs d’Osuna, i als Carvajal, i li fou reconeguda la grandesa d’Espanya el 1909 a favor del catorzè titular

Passà als Fernández de Heredia A la vuitena marquesa, Antonia Fernández de Heredia i Rocamora, comtessa de La Granja, li fou annexada la grandesa d’Espanya el 1789 Passà després als Melo de Portugal, marquesos de Vellisca, i als Pardo-Manuel de Villena, barons de Monte-Villena El catorzè marquès, Alfonso Pardo y Manuel de Villena, marquès de Villa Alegre de Castilla, i diputat a corts, és autor, entre altres obres, d' El marqués de Rafal y el levantamiento de Orihuela en la guerra de sucesión 1706 Madrid, 1910

Publicà el seu primer dibuix als catorze anys 1933, a la revista  L’Avant El 1946 esdevingué dibuixant de plantilla a El Correo Catalán Collaborà també a Atalaya , Paseo , Paseo Infantil i, sobretot, a  TBO , Mundo Deportivo i Hoja del Lunes Exposà sovint a Barcelona des del 1948, així com a Ripoll, Gavà, Molins de Rei, Granollers, Vic i la Garriga El seu estil, típicament periodístic, és sintètic i resolt amb traços essencials Publicà els llibres de caricatures  Siluetes epigramàtiques 1951, amb text de Tomàs Roig i Llop i Gent de Granollers 1970