Resultats de la cerca
Es mostren 2244 resultats
contacte de llengües
Lingüística i sociolingüística
Situació en què dues o més llengües conviuen en un mateix espai i són usades pels parlants de forma alternativa en situacions específiques.
Pot respondre a causes polítiques, històriques, geogràfiques, etc Els efectes que pot tenir són el bilingüisme, l’alternança lingüística, els manlleus, la convergència, la reducció estilística o la mort lingüística
lumbàlgia
Patologia humana
Àlgia lumbar.
Es manifesta com un dolor difús a la regió lumbar, i pot obeir a diverses causes, com ara lesions òssies vertebrals, reumatisme, trastorns dels òrgans genitals en la dona, etc
hipertensió portal
Medicina
Augment de la pressió normal de la sang al sistema porta hepàtic.
És conseqüència de l’existència d’una resistència al pas de sang, habitualment en l’àmbit hepàtic, en el sistema portal hepàtic L’augment de pressió provoca la hipertròfia de comunicacions venoses que en condicions normals són de poca entitat entre la vena porta i la vena cava, la qual cosa afavoreix el pas de sang que prové dels capiŀlars intestinals cap a la circulació sanguínia sistèmica sense passar pel filtre hepàtic Aquestes comunicacions venoses a la zona de l’esòfag i del càrdies poden evolucionar i formar varices que comportaran un risc d’hemorràgia greu L’afluència de…
antijuridicitat
Dret penal
Característica que hom exigeix d’una acció per poder-la considerar delictiva.
Segons la concepció tecnicojurídica, el delicte és fonamentalment una acció típica, antijurídica i culpable La tipicitat pressuposa la correspondència entre el fet i la descripció legal del tipus delictiu la culpabilitat implica una voluntarietat conscient o una imprevisió inexcusable per part del subjecte, mentre que l’antijuridicitat és referida a un judici valoratiu de l’acció en el sentit de la seva desaprovació pel dret Per manca d’antijuridicitat, per exemple, una lesió corporal causada o uns danys ocasionats podran no resultar delictius, encara que el fet sigui en principi definit com…
sobretensió
Electrònica i informàtica
Tensió anormal superior a la de servei o de funcionament d’una màquina, un circuit, una instal·lació, etc.
Les sobretensions poden ésser degudes a causes molt diverses interrupció del corrent, fenòmens transitoris, descàrregues atmosfèriques, electricitat estàtica, etc, i cal adoptar sempre mesures per a reduir-ne els efectes perjudicials
promotor de justícia
Dret canònic
En els tribunals eclesiàstics, defensor del dret eclesiàstic, nomenat pel bisbe.
La seva presència és indispensable en les causes penals i en les contencioses en què es trobi implicat el bé públic, i ell i el defensor del vincle constitueixen el ministeri públic
amíxia
Biologia
Estat cel·lular primitiu en què no hi ha reproducció sexual ni amfimixi entre dues espècies molt veïnes filogenèticament.
Les causes poden ésser diverses, però cal esmentar l’isolament geogràfic, la no coincidència en la maduració dels gàmetes i els obstacles morfològics per l’acoblament o l’absència d’atracció sexual
variació
Biologia
Modificació dels caràcters aparents dels fenotips dels organismes respecte al de llurs progenitors.
Pot obeir a diferències del medi durant el desenvolupament o a diferències en els gens o en la dotació citoplasmàtica, o a totes aquestes causes alhora, amb què l’individu inicia la vida
Cambra de la Sumària
Història
Tribunal instituït a Nàpols, al s XV, pel rei Alfons IV de Catalunya-Aragó, presidit pel lloctinent del gran canceller.
La seva competència s’estenia a les qüestions referents al patrimoni reial i a les causes feudals Fou reformat per Felip II i per Felip IV de Castella, i fou abolit el 1807
tesmòteta
Història
Títol aplicat a sis dels nou arconts atenesos (els altres eren l’arcont epònim, l’arcont polemarc i el rei, amb els quals no tenien vincle de col·legialitat).
Durant els segles V i IV aC els tesmòtetes eren anuals i elegits a sort, instruïen causes públiques com ara delictes contra l’estat i algunes de privades com ara adulteri, furt, etc