Resultats de la cerca
Es mostren 387 resultats
benzoat de benzil
Química
Èster benzílic de l’àcid benzoic, component principal dels bàlsams del Perú i de Tolú.
Cristalls blancs d’olor aromàtica que es fonen a 20°C, són obtinguts per reacció en sec de benzoat sòdic i clorur de benzil en presència de trietilamina És emprat com a agent plastificant en perfumeria i en medicina
diüresi
Biologia
Eliminació de l’orina formada pel ronyó.
En la formació de l’orina intervenen tres processos la filtració glomerular, la reabsorció tubular i la secreció tubular En l’adult, la filtració glomerular és de 130 cm 3 de plasma per minut, és a dir, de 180 litres al dia El pas a través de la membrana glomerular s’esdevé quan la pressió hidroestàtica de la sang és superior a la pressió osmòtica de les proteïnes plasmàtiques Dels 180 litres filtrats, entre 178 i 179 litres són reabsorbits en el túbul per tant, hom excreta diàriament d’1 a 2 litres d’orina En el túbul proximal són reabsorbits el 87,5% de l’aigua i del clorur de…
acrilonitril
Química
Líquid volàtil, tòxic, molt inflamable, que bull a 77,4°C, miscible amb tots els dissolvents orgànics usuals, una mica soluble en aigua.
Es polimeritza en presència de peròxids, i comença per donar un dímer de fórmula NCCH 2 CH 2 C=CH 2 CN És obtingut per diversos procediments, el principal dels quals fou, durant molts anys, l’addició d’àcid cianhídric sobre l’acetilè La reacció té lloc en fase líquida aquosa, a 80-90°C, en presència de clorur de coure I solubilitzat amb clorur amònic Els procediments més moderns utilitzen com a primeres matèries propilè i amoníac La reacció pot ésser feta fent reaccionar a 380° amb MoO 3 com a catalitzador l’amoníac sobre l’acroleïna obtinguda oxidant el propilè, o…
disprosi
Química
Element metàl·lic i nombre atòmic 66, pertanyent a la sèrie dels lantànids, també anomenada de les terres rares.
El nom prové del grec δψσπρόσιτος ‘difícil d’atènyer’ L’element natural, de massa atòmica 162,5, és una barreja de set núclids 156 0,05%, 158 0,09%, 160 2,29%, 161 18,88%, 162 25,53%, 163 24,97% i 164 28,18% Hom en coneix vuit isòtops artificials 150, 151, 153, 157, 159, 165, 165m i 166 És un metall blanquinós, que es fon entre 1475°C i 1500°C, d’un pes específic de 8,45 g/cm 3 , d’un grau d’oxidació +3, i amb el color de l’ió Dy + + + groc pàllid verdós El disprosi, molt rar a l’escorça terrestre, és extret dels minerals de ceri per mitjà de mètodes d’una gran complexitat, el més corrent…
sal de diazoni
Química
Compost que resulta de la reacció de l’àcid nitrós i una amina primària aromàtica, en unes condicions experimentals determinades (diazotació).
Així, per exemple, l’anilina dóna el clorur de fenildiazoni el mecanisme d’aquesta reacció, i de la majoria d’aquesta mena, no és encara conegut del tot hom postula, tanmateix, com a ruta possible, que és a través de l’ió fenilnitrosoamoni El clorur de fenildiazoni o de benzendiazoni i d’altres sals de diazoni similars són molt solubles en aigua i completament insolubles en èter i altres solvents orgànics Les sals d’aquesta mena són completament dissociades en solució aquosa, en cations orgànics i en anions inorgànics Les sals de diazoni són substàncies molt…
carbonil de crom
Química
Principal compost del crom (0).
Hom l’obté per acció del monòxid de carboni sobre una suspensió de clorur de crom III en el si d’una solució de bromur de fenilmagnesi És emprat per a augmentar l’índex d’octà de la benzina
exogàstrula
Biologia
Gàstrula que presenta la inversió dels fulls blastodèrmics.
L’exogàstrula es produeix rarament en la natura i és aconseguida experimentalment en els embrions en estadi de blàstula d’eriçons de mar quan hom els colloca en aigua de mar i en concentracions moderades de clorur de liti
reacció de Bial
Bioquímica
Reacció característica de les pentoses i dels àcids urònics que ocorre en escalfar-los en condicions adequades amb àcid clorhídric per produir llur ràpida conversió en furfural.
Aquest dóna lloc, amb orcinol i clorur fèrric, a coloracions vermelloses o rosades que poden ésser extretes amb n -butanol Actualment, en anàlisis clíniques, aquesta reacció, anomenada també reacció de l’orcinol , ha estat substituïda per mètodes enzimàtics automatitzats
difosgen
Química
Líquid oliós fortament tòxic, d’efectes semblants als del fosgen.
No és tan irritant com els seus anàlegs monoclorat i diclorat, però és més tòxic i asfixiant Hom el descompon per hidròlisi en diòxid de carboni i clorur d’hidrogen Fou emprat a la Primera Guerra Mundial com a gas asfixiant
acetilcolina
Bioquímica
Hidròxid de (β-acetoxietil) trimetilamoni que exerceix un important paper en la fisiologia de la fibra nerviosa.
El clorur i el bromur d’acetilcolina, d’interès en medicina, són preparats esterificant amb anhídrid acètic l’halogenur de colina corresponent, i donen cristalls higroscòpics, molt solubles en aigua, que es fonen, respectivament, a 149-152°C i a 143° C
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina