Resultats de la cerca
Es mostren 654 resultats
-graf | -grafa
Forma sufixada del mot grec γράφω que significa ‘escriure’, per indicar: ‘qui escriu’, ‘qui compon’.
temps compost
Gramàtica
Temps de verb que es compon de dos o més elements (he vingut, vaig venir).
enderrocar
Construcció i obres públiques
Tirar a terra, desfer (una construcció) fent caure successivament les parts de què es compon.
mesozous
Zoologia
Embrancament d’animals metazous triploblàstics de dimensions reduïdíssimes, endoparàsits d’invertebrats marins i constituïts per un nombre molt petit de cèl·lules.
Llur estructura general es compon d’una capa cellular externa i un grup de cèllules internes que originen els gàmetes no hi ha, per tant, una autèntica organització en teixits Presenten alternança de generacions sexuals i asexuals El nom de mesozous alludeix a l’antiga creença que representaven formes intermèdies entre protozous i metazous Actualment hom els considera metazous triploblàstics degradats a causa del parasitisme, i són anomenats també planuloïdeus , per llur semblança amb la larva plànula dels cnidaris , o moruloïdeus , perquè no sobrepassen l’estat de mòrula Els…
so
Lingüística i sociolingüística
Qualsevol emissió fònica capaç d’ésser interpretada fonològicament.
A vegades, rep un ús més restringit, equivalent a ona acústica periòdica o regular, en oposició a soroll o brogit, que es refereix a una expansió acústica no periòdica En aquest cas, el so es compon de quatre paràmetres fonamentals durada, intensitat o amplitud, to o freqüència i qualitat o timbre Fora de l’últim, present a totes les llengües, els altres poden, o no, tenir pertinència fonològica per exemple, la durada en llatí, la intensitat en castellà i el to en xinès Però, tanmateix, aquests trets compareixen alhora i varien en qualsevol emissió fònica concreta en tota llengua…
ferrocianur
Química
Nom genèric de les sals que deriven de l’acció hexacianoferrat(II) [Fe(CN)6]4 -
.
Hom obté els ferrocianurs tractant una sal de ferroII amb un excés de cianur alcalí, segons la reacció FeCl 2 + 6KCN →2KCl + K 4 FeCN 6 Tractant un ferrocianur soluble amb Fe 3 + hom obté el ferrocianur fèrric o blau de Prússia, segons la reacció 4Fe 3 + + 3FeCN 6 4 - →Fe 4 FeCN 6 3 ⇒ L’anàlisi estructural amb raigs X ha permès d’establir que l’ió ferrocianur es compon d’un àtom de ferro envoltat de 6 grups CN - disposats als vèrtexs d’un octàedre regular, del qual l’àtom de Fe ocupa el centre
Anatomia de l’aparell urinari
Anatomia humana
L’aparell urinari es compon d’una sèrie d’estructures adaptades a la filtració de la sang —principalment per a regular-ne la composició, com també la pressió amb què circula per l’aparell càrdio-vascular—, a partir de l’elaboració i l’evacuació de l’orina Tant des del punt de vista anatòmic com fisiològic, l’aparell urinari es divideix fonamentalment en dues parts els ronyons, dos òrgans simètrics on es filtra la sang i s’elabora l’orina, i les vies urinàries, un conjunt de vísceres buides que recullen l’orina dels ronyons, l’emmagatzemen i la condueixen a l’exterior
Estructura i inserció de les dents. Les genives
Anatomia humana
Les dents es componen fonamentalment de tres teixits que, de l’exterior a l’interior, inclouen l’esmalt dentari, la dentina i la polpa dentària L’ esmalt dentari , que cobreix la corona dentària, és el teixit més dur de l’organisme Es compon de sals de calci que s’agrupen en microcristalls i que formen un entramat molt compacte La dentina , el teixit més voluminós de la dent, es disposa al llarg de la dent, des de la corona, per sota de l’esmalt dentari, fins a l’arrel dentària també es compon de microcristalls de sals de calci, per bé que aquests formen un entramat…
Erectèon

L’Erectèon
Denis Brothier (CC BY-NC-SA 2.0)
Temple
Temple jònic, centre del culte de l’Acròpolis d’Atenes.
Prengué el nom d’Erecteu, una de les primeres divinitats d’Atenes Situat al lloc de la lluita entre Atena i Posidó i de la tomba de Cècrops, fou construït per Fílocles 421-306 aC, amb interrupcions Es compon de tres cossos una nau central, pròstil, amb tres cambres la d’Atena Poliàs, la imatge més antiga de la deessa, i dues més i, a una banda i a l’altra, dos pòrtics el de les cariàtides , amb escala, i un altre que tancava les traces del llamp de Zeus que havia matat Erecteu, que servien per a igualar les diferències de nivell del terra
expressió
Lingüística i sociolingüística
En l’escola glossemàtica, pla del significant al qual s’atribueix una substància i una forma.
La primera és la matèria fònica que compon les realitzacions fonemàtiques de tota mena La forma de l’expressió consisteix en les unitats fonològiques en elles mateixes com a unitats de relació funcional Pel que fa a les líquides, per exemple, el català i el coreà presenten unes realitzacions r i l En aquest sentit, doncs, ambdues llengües coincideixen en llur substància de l’expressió però, en català, r i l són representacions de dos fonemes, relacionats encara amb /r/i/l/, mentre que en coreà són variants contextuals d’un sol fonema, no relacionats, tanmateix, amb cap…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina