Resultats de la cerca

El lloc d’Envall pot ser identificat amb el topònim Invalle , on l’any 834 se situen unes terres que foren venudes per Levesind a la congregació del monestir d’Alaó per dos sous Envall es correspondria amb el lloc d’ Invalle de la interpolació de l’auctoritas de l’acta fundacional del monestir de Gerri L’any 1220 Guillem Bellera confirmava a l’abat de Gerri la donació que, anteriorment, li havia fet de la vila d’Envall Motiu de conflicte entre els comtes de Pallars i els abats de Gerri, Envall fou inclòs en el pariatge del 1368, conforme la jurisdicció del lloc i les rendes que se’n derivaven…

La primera referència d’aquest castell es remunta a l’any 1105, en què el bisbe Ot d’Urgell restituí al monestir de Gerri tot un seguit d’esglésies que li havien estat usurpades, entre les quals es trobaven Santa Coloma, Sant Andreu i Sant Martí de Maçana, “ cum ceteris capellis que sunt in territorio castri que dicitur Sersui ” L’any 1118 Pere Ramon de Sersui donà amb reserva vitalícia d’usdefruit la meitat del castell, de la torre, de la vila, dels homes i de la dominicatura de Sersui a l’almoina de Santa Maria de la Seu d’Urgell Deu anys més tard, Guillem Pere de Sersui —fill de Pere Ramon…

L’antiga església parroquial de Sant Joan, avui desapareguda, era situada a l’actual cementiri de Tuissan, ubicat al sud de la vila, a la carretera de Pasiòls, prop de l’encreuament de dues vies Encara en un plànol del segle XVIII que ha pervingut, hom pot veure que dins el cementiri estaven dibuixades les seves ruïnes, anomenades la Glèisa Vièlha L’ ecclesia Sancti Johannis de Tuscianofou ratificada com a propietat de l’abadia de Santa Maria de la Grassa en la butlla de confirmació de béns que el papa Gelasi II atorgà a l’esmentat monestir l’any 1119 En aquest indret, al voltant de l’…

El petit nucli de Torèn és situat a uns 2 km a ponent del poble de Saorra, cap de municipi El castell, del segle XIII, fou totalment restaurat a la darreria del segle XIX, i avui s’amaga dins un bosc, de manera que no és visible des del poble El lloc de Torèn Toresin és consignat en la documentació l’any 901, quan el seu terme territorial es menciona entre els límits dels llocs de Saorra, Pi, Escaró i Fullà Posteriorment, dues butlles de confirmació de béns datades els anys 950 i 968 i atorgades respectivament pels papes Agapet II i Joan XIII al monestir de Cuixà, citen, entre les…

No foren escrits fins que en el privilegi reial de la Querimònia 1313 obtingueren confirmació de les llibertats, les franqueses, les immunitats i els costums respectats pels reis predecessors, privilegis confirmats per Alfons III el 1325 Aquest dret consuetudinari havia rebut la influència del dels territoris pirinencs veïns Pere III, que el 1337 moderà algun dels costums sobre danys causats per animals, el 1352 confirmà les consuetuds araneses en matèria de dret successori i patrimonial del matrimoni Per una provisió reial del 1595, les Constitucions de Catalunya foren declarades dret…

Anà amb l’infant Martí a Sicília 1392, i després fou conseller i camarlenc seu Fou testimoni de la confirmació de la pau amb Gènova 1403 La reina Maria li permeté de residir a Alaquàs si no feia bandositats 1404 En morir Berenguer de Vilaragut i de Boïl, li fou concedida, pro indiviso amb el seu germà Ramon, una part de les baronies de Corbera i Albaida 1406, però Carrossa de Vilaragut reclamà, i el plet continuà Amb el bastard Joan de Vilaragut, combaté en torneig contra Pere Pardo de la Casta, en defensa de l’antiguitat dels llinatges respectius 1407 Acatà les treves dels bàndols 1411, però…

La Diputació del General disposava d’un erari públic separat del fisc reial Víctor Ferro el considera “un dels eraris públics més antics d’Europa” Aquest tenia el seu origen en els impostos permanents i temporals i en el dret d’emetre un deute públic censals Creat per les corts, l’erari servia tant per a sufragar els serveis al rei com per a pagar les obligacions públiques de la Diputació, des de les vinculades als seus deures en matèria de defensa de la legalitat contra les contrafaccions fins a les lligades al manteniment de la mateixa institució i a les derivades de l’exercici de la…

El deure episcopal de visitar la pròpia diòcesi, fonamentat en el costum antic, fou sancionat en diversos concilis de Tarragona 516, 1230, 1239, etc i recollit en constitucions sinodals dels altres bisbats s XIII El terme d’un any previst per a una ronda completa de visites —mai no atès— es doblà després concili de Trento i s’amplià a un quinquenni dret canònic Es poden distingir diversos períodes, segons que el visitador posés l’interès a vetllar per la conducta de les persones s XIII-1350 o a descobrir l’estat dels edificis, el mobiliari litúrgic, el personal i les fundacions 1350-1800, o…

A la Bíblia ja existeix aquest terme, en sentit politicoreligiós, i s’aplica a la infidelitat davant del Déu d’Israel Abandonar la pertinença a l’Església catòlica, conegut popularment com “esborrar-se del baptisme” o “donar-se de baixa de l’Església”, és un procediment llarg i, actualment, facilitat per les noves tecnologies, encara que no es pot apostatar virtualment, tot i que a la xarxa existeixen mòduls de cancellació de dades promoguts per algunes entitats, especialment d’ateus i agnòstics A l’Estat espanyol, l’Agència Espanyola de Protecció de Dades pot demanar a l’Església catòlica,…

La capella de Sant Medir, ara convertida en santuari, es troba a l’antiga vall de Gausac o de Sant Medir, als vessants de la serra de Collserola, al sud del terme municipal Existia ja el 1046 i consta que l’any 1084 fou dotada pels monjos de Sant Cugat, els quals n’exercien la senyoria La dependència del temple de Sant Medir del cenobi santcugatenc és ratificada per una escriptura de confirmació de béns atorgada a la dita comunitat pel papa Calixt II l’any 1120, en la qual, entre les nombroses propietats i esglésies que posseïa, se cita la de “S Emeterii” Es desconeix el moment…