Resultats de la cerca
Es mostren 216 resultats
teixit cartilaginós
Biologia
Varietat de teixit de sosteniment modelat, anomenat també cartílag.
És d’origen mesodèrmic i es caracteritza pel fet d’ésser resistent, elàstic i deformable És constituït per condròcits cèllules cartilaginoses i per una substància intercellular, a través de la qual s’efectua el transport de substàncies És desproveït de vasos sanguinis, la qual cosa implica una escassa activitat metabòlica Hi ha tres varietats de teixit cartilaginós el cartílag hialí, el fibrocartílag i el cartílag elàstic La varietat anomenada cartílag hialí , en l’home, forma una gran part de l’esquelet embrionari, el revestiment de les superfícies articulars de l’adult, els cartílags…
càpsula articular
Anatomia animal
Sac fibrós, recobert per la membrana sinovial, que envolta una articulació, format per teixit conjuntiu dens, amb fibres col·làgenes i elàstiques.
Els vasos sanguinis
Anatomia humana
Els vasos sanguinis són conductes tubulars, d’un diàmetre variable que oscilla entre algunes millèsimes de millímetre i alguns centímetres, la funció dels quals és transportar i distribuir la sang des del cor cap als teixits i viceversa Segons la funció i les característiques morfològiques, hom diferencia tres menes de vasos sanguinis les artèries, els capillars i les venes Les artèries s’encarreguen de dur la sang des del cor fins als teixits de tot l’organisme El diàmetre de la llum de les artèries oscilla d’1 mm a 3 cm Les parets arterials són formades per tres capes de teixits la més…
úvula
Anatomia animal
Petita eminència cònica de la part mitjana del vel del paladar, formada pel múscul palatostafilí, el teixit conjuntiu i la membrana mucosa.
És anomenada correntment campaneta o gargamelló
membrana de Reissner
Anatomia
Làmina ferma de teixit conjuntiu que forma la paret interior del conducte coclear i separa aquest conducte del segment vestibular del cargol.
estructura adventícia
Biologia
Estructura del teixit conjuntiu que forma la capa externa dels òrgans en forma de tub, com les artèries i el tracte digestiu.
teixit adipós
Biologia
Varietat de teixit conjuntiu que té funcions de reserva energètica, de suport estructural i de protecció de l’organisme dels animals vertebrats.
És constituït per cèllules voluminoses molt especialitzades adipòcit que emmagatzemen en el seu interior àcids grassos sota la forma de triglicèrids, els quals se sintetitzen a partir de sucres, aminoàcids o lactat Així, el teixit adipós representa una reserva energètica lipídica molt important, que l’organisme consumeix quan en té necessitat mitjançant la hidròlisi dels triglicèrids Una part dels àcids grassos alliberats es transporta als diversos teixits corporals, i una altra es transforma en cossos cetònics, utilitzables pel cervell El teixit adipós acompleix també funcions de suport i…
os

Estructura d’un os humà
© Fototeca.cat
Biologia
Zoologia
Teixit connectiu, de notable elasticitat i de gran duresa, que en els vertebrats efectua una triple funció: la de sosteniment del cos, la de protecció d’alguns òrgans (cervell, cor, pulmons) i la de possibilitar el moviment (a tall de palanques mogudes pels músculs) (esquelet).
Estructura i classificació dels ossos En dependència de llur funció, els ossos presenten formes diverses Hom els divideix en llargs com els del fèmur, amples com l’omòplat, i curts com els del puny Els llargs consten de cos o diàfisi part dura i compacta, amb una cavitat interior ocupada per la medulla o moll , de color groc i de dos extrems o epífisis L’estructura dels ossos amples i curts és semblant a la de la diàfisi dels llargs les vèrtebres i els ossos de la cara presenten formes molt irregulars Les prominències arrodonides que als extrems d’un os encaixen dins la conca d’un altre són…
Digestió i absorció dels pròtids
Els nutrients proteics són ingerits majoritàriament en forma de proteïnes Tanmateix, molts aliments contenen petites proporcions de polipèptids lliures La digestió de les proteïnes comença amb la masticació i l’acció trituradora de la cavitat gàstrica que, en fraccionar el conjunt dels aliments, augmenta la superfície d’exposició d’aquests nutrients Per això, una adequada masticació facilita la digestió i l’absorció de les proteïnes contingudes en els aliments La digestió química de les proteïnes comença a l’estómac, mitjançant l’acció del suc gàstric El suc gàstric està format bàsicament per…
inflamació
Patologia humana
Reacció inespecífica que té lloc al teixit conjuntiu i amb la qual l’organisme es defensa de l’acció d’un agent agressor.
Els agents agressors poden ésser físics, químics o microorganismes Hom distingeix dos tipus d’inflamació l’aguda i la crònica, bé que aquesta divisió més aviat indica dues fases d’un mateix procés Els símptomes clínics locals de la inflamació aguda són la calor, la vermellor, la inflor i el dolor com a símptomes generals cal esmentar la febre i la taquicàrdia A conseqüència de la lesió, apareixen al focus inflamatori mediadors químics bradicinina, histamina i serotonina, fonamentalment, els quals són els responsables d’una vasodilatació dels capillars i arterioles i d’un augment de llur…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina