Resultats de la cerca
Es mostren 185 resultats
Les lecanoràcies
Fins no fa gaire, hom incloïa en aquesta família els líquens amb tallus crustaci o esquamulós, apotecis lecanorins i algues clorococals L’aplicació dels nous criteris taxonòmics n’ha separat famílies tan importants com les bacidiàcies, les esquamarinàcies, les himeneliàcies, etc Segons el concepte actual, comprèn líquens de tallus crustaci, lobulat o no, rarament peltat fixat per un punt central, amb apotecis lecanorins o lecideïns, i amb un aparell apical del tipus Lecanora , amb un tolus fortament I +, un cos axial més pàllid i cambra ocular Les espores són…
verrucariàcies
Micologia
Família de líquens de l’ordre de les pirenocarpals que comprèn unes 700 espècies saxícoles de tal·lus crustaci, de peritecis solitaris i amb clorofícies gonidials.
galera

Galeres
© C.I.C-Moià
Carcinologia
Crustaci de l’ordre dels estomatòpodes, de la família dels esquíl·lids, que ateny uns 20 cm de longitud, d’un color groguenc i de cos deprimit.
Caracteritzat pel fet de presentar el segon parell de maxillípedes molt desenvolupat i acabat amb un artell en forma d’ungla prensora i dentada, semblant al primer parell de potes del pregadeu Habita en els fons arenosos del litoral, on captura les seves preses Comestible i força apreciat, és comú a les mars dels Països Catalans
cranquet dels nacres
Carcinologia
Crustaci de la subclasse dels braquiürs
, de l’ordre dels decàpodes, que té el cefalotòrax de prop d’1 cm d’amplada i de color blanquinós.
En estat larval s’introdueix en la cavitat branquial d’alguns molluscs nacres, musclos, etc i ascidis S'alimenta del plàncton que porta l’aigua que banya les brànquies
Les pertusarials
Caràcters microscòpics principals de les pertusarials Els dibuixos s’han basat en material tractat primer amb KOH i després amb lugol A Pertusaria heterochroa asc bispòric i detall d’una ascòspora, de paret internament ornamentada B Phlyctis argena asc amb dues ascòspores murals Biopunt, a partir de fonts diverses Constitueixen un grup de líquens crustacis, típicament silicícoles o corticícoles, ben representats a la regió mediterrània, i caracteritzats pels seus ascs amples, de paret gruixuda, amb la túnica interna amiloide I+ blau, engruixida a l’àpex, amb dehiscència per una escletxa, no…
poll de mar

Poll de mar
Sarah Gregg (cc-by-nc-sa)
Carcinologia
Crustaci peracàride marí de l’ordre dels isòpodes, de la família dels cimotòids, de 3 cm, que és de color bru negrenc i viu paràsit extern dels peixos.
Té el cos aplanat i segmentat, i l’últim parell de potes abdominals fan d’apèndix caudal bifurcat
opegrafàcies
Micologia
Família de pirenolíquens de l’ordre de les artopirenials de tal·lus crustaci, continu i fissurat, generalment de color blanc o grisós, que viuen a les zones litorals i sublitorals.
grafidiocàrpides
Micologia
Grup d’ascolíquens de tal·lus crustaci, amb els apotecis linears, rarament arrodonits, enfonsats o sèssils, que habiten principalment a les regions tropicals, bé que algunes espècies atenyen les zones temperades.
Rorqual comú
El rorqual comú Balaenoptera physalus és el més ràpid dels rorquals i pot arribar, de manera puntual, a velocitats superiors a 12 nusos Les seves immersions són d’uns 3 a 10 minuts de durada, a la fi de les quals produeix una successió de bufades que permeten localitzar-lo amb facilitat Es caracteritza per la seva estilització, la pigmentació ventral asimètrica i l’aleta dorsal de mida mitjana El nombre de rorquals comuns a les nostres aigües s’ha reduït d’uns 6000 a començament de segle a poc més de la meitat com a conseqüència de les captures efectuades des de factories baleneres situades…
Les fisciàcies
Un gènere molt ben representat a la regió mediterrània és Buellia , de líquens crustacis, preferentment silicícoles En la fotografia veiem un detall de B italica , una espècie molt freqüent sobre els granits del Maresme Observeu-ne el tallus fissurat, areolat, delimitat per un hipotallus negre, els apotecis lecideïns i les obertures dels picnidis puntets Jordi Vidal Aquesta família comprèn líquens de tallus crustaci, foliaci o, més rarament, fruticulós, de color grisenc o, amb menys freqüència bru, groguenc, o groc verdós No contenen antraquinones al còrtex Les algues són…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina