Resultats de la cerca
Es mostren 183298 resultats
béns d’equipament d’
Economia
Conjunt de béns materials, tals com plantes industrials, maquinària, instal·lacions, serveis, etc, necessaris per al funcionament d’una unitat de producció.
Són part integrant de l’actiu d’una empresa i equivalen al concepte de capital fix
catedral d’Urgell
Temple principal del bisbat d’Urgell, dedicat a Santa Maria, al qual la capital del bisbat deu alhora l’origen i el nom de la Seu d'Urgell (villa Sedis o Sedes Urgelli).
Destruïda pels sarraïns, probablement l’any 793, juntament amb la ciutat romanovisigòtica Orgia o Orgellia , la primitiva església episcopal fou substituïda per una altra, bastida en temps de Carlemany , que el bisbe Sisebut consagrà, el 839, en presència del comte Sunifred I d’Urgell-Cerdanya Refeta, en estil art romànic , pel bisbe Ermengol 1010-35, fou objecte d’una nova dedicació, l’any 1040, durant el pontificat del seu successor Eribau A més de l’altar de Santa Maria, que ocupava l’absis central, en els documents coetanis són esmentats uns altres cinc altars…
estany d’Espolla

Estany d’Espolla després d’una temporada de pluges
Museu de Banyoles
Estany
Petita llacuna que apareix al N-NE de l’estany de Banyoles només després d’una temporada de pluges fortes situada entre els municipis de Fontcoberta i Porqueres (Pla de l’Estany).
L’aigua brolla a 20 o 30 cm del travertí d’origen lacustre que constitueix l’altiplà d’Usall, i s’escorre cap al Ser, afluent del Fluvià, tot reconstruint part de l’estany primitiu L’aigua sembla que procedeix del nord del Fluvià com la de l’estany de Banyoles, al qual serveix de sobreeixidor, on s’infiltra travessant calcàries i guixos eocènics enfonsats al llarg d’una falla que es prolonga cap al sud quan la pressió de l’aigua és excessiva travessa els guixos i travertins dipositats al llac antic 100 m de gruix Les aigües sortints d'aquest estany formen un rec que transcorre a través del…
Federació Catalana d’Esports d’Hivern

Cartell anunciant el Segon Memorial Albert Pardo, organitzat per la Federació Catalana d’Esports d’Hivern
Federació Catalana d’Esports d’Hivern
Esports d’hivern
Organisme rector dels esports d’hivern a Catalunya.
Creada el 1933, ha rebut diferents noms Federació Catalana d’Esquí 1933-35, 1941-1978 Federació d’Esquí de Catalunya 1935-39, Federación de Montañismo y Esquí de los Pirineos Orientales 1939-41, fins a l’actual denominació, adoptada a partir del 1978 El seu primer president fou Rossend Carrasco Formiguera Dirigeix i regula la pràctica dels esports d’hivern a Catalunya en les seves diverses modalitats –neu, gel i trineu– i les següents disciplines esquí alpí, esquí de fons, freeski, surf de neu, trineu amb gossos, hoquei sobre gel, patinatge artístic,…
brúixola d’aliada

Brúixola d’alidada
Física
Geografia
Brúixola equipada amb una alidada, generalment d’ullera, fixada a la caixa, que permet mesurar declinacions o azimuts.
L’alidada és formada per una pínnula i un prisma triangular situats als extrems d’un mateix diàmetre sobre la caixa de la brúixola, i permet fer alhora la visió del cercle graduat i la definició de visuals juntament amb la pínnula En aquestes condicions, en visar un punt, la lectura feta al cercle graduat fix a l’agulla a través del prisma serà l’azimut magnètic d’aquell punt respecte a l’estació El fons de la caixa sol ésser constituït per un mirall a fi de disminuir l’error en la lectura Difereix d’un azimutal en el fet que el cercle graduat gira amb…
Horta d’Avinyó

Santa Maria d’Horta, a Horta d’Avinyó (Bages)
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi d’Avinyó (Bages), a l’esquerra de la riera Gavarresa, al S del terme.
La parròquia de Santa Maria d’Horta té tot el seu passat lligat a la història d’Artés, com a part integrant de l’antiga baronia episcopal El 1553 tenia només 15 masos que formaven la feligresia de la seva parròquia de Santa Maria d’Horta , situada en un pla, a 330 m, al S del terme i a l’esquerra de la riera Gavarresa i a poca distància de la carretera de Sabadell a Prats de Lluçanès El seu cens era només de 18 masos el 1686, però a la fi del segle XVIII creixé, segurament a causa del conreu intensiu de la vinya així, es formaren petits grups de cases o carrers molt separats entre si, com el…
clavell d’espècia

Clavell o clau d'espècia
© MPG
Alimentació
Espècia molt aromàtica i de sabor delicada, que consisteix en els pistils deshidratats de les flors del claveller.
El component aromatitzant es pot desglossar, per destillació en corrent de vapor lliure, en un oli volàtil que conté el 85-95% d’eugenol, cariofillina, vanillina i d’altres substàncies, i en una fracció oliosa fixa 6-10% A part el seu ús culinari, hom l’empra també en medicina i perfumeria
ducat d’Alba
Història
Designació habitual del ducat d’Alba de Tormes, títol de Castella.
Els membres d’una de les branques de la família Álvarez de Toledo eren els senyors de Valdecorneja, que figuraven com a magnats de la cort de Castella, i grans terratinents a les actuals províncies d’Àvila i de Salamanca Prosperaren durant l’etapa dels Trastàmara, i un d’ells, Gutiérrez Álvarez de Toledo y de Ayala, arquebisbe de Sevilla i de Toledo, rebé la senyoria d’Alba de Tormes 1430 El títol fou elevat a comtat el 1459 a favor del seu nebot i successor, Fernando Álvarez de Toledo y Sarmiento el seu fill, García, es casà amb una Enríquez, filla de l’almirall de Castella i tia de Ferran…
comtat d’Albalat
Història
Jurisdicció senyorial que comprenia la vila d’Albalat dels Sorells (Horta del Nord).
La senyoria, obtinguda el 1330 a favor de Berenguer de Codinats, al segle següent passà als Aguiló i Romeu de Codinats El 1480 fou adquirida per Tomàs Sorell i Sagarriga, armat cavaller el 1491 El seu nebot i successor, Bernat de Sorell i d’Aguiló, fundà el vincle agnatici d’Albalat el 1500 El besnet d’aquest, Jaume de Sorell i de Boïl, obtingué el 1626 el títol de comte, el qual passà als Toran, als Gil Dolç del Castellar i als Vallès
mar d’Aràbia
Mar
Part nord-occidental de l’oceà Índic, entre la costa occidental de l’Índia, la costa sud d’Aràbia i Somàlia (7 500 000 km2).
Comprèn el golf d’Aden, que el comunica amb la mar Roja i el golf d’Oman, que el comunica amb el golf Pèrsic, i d’altres, més petits, com el Kutch i el Khambhāt Conté les illes de Lakshadwep Índia, Socotra Somàlia i Khūryān Mūryān Aràbia La temperatura i la salinitat són elevades, i les aigües, poc profundes Els rius principals que hi desguassen són l’Indus, el Narbadā i el Tāptī, i els ports més importants, Bombay, Karāchī i Aden Els vents monsònics produeixen corrents marins durant els mesos de març, juny i juliol, que dificulten la navegació
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina