Resultats de la cerca

El 1418 cobrà pel fet d’haver illuminat un Breviari per compte de Guillem Novell, ardiaca de Llimiana, de la catedral d’Urgell, i el 1426 per d’haver caplletrat un missal mixt del monestir de Jonqueres Collaborà amb Bernat Martorell en la illuminació del Comentari dels Usatges de Ramon Marquilles 1448, Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona bé que els comptes no s’expressin amb gaire claredat sobre el treball d’un i altre, sembla que degué executar les caplletres

Associat amb el ginebrí Pere Brun, publicà a Tortosa, el 1477, la Gramàtica de Perotti, i l’any següent, a Barcelona, els comentaris de Tomàs d’Aquino a l' Ètica i a la Política d’Aristòtil Vers el 1483 degué començar a Barcelona la impressió del Consolat de mar , que acabà Pere Posa l’any següent S'establí a València, on el 1490 imprimí la primera edició del Tirant lo Blanc Tornà a Barcelona el 1500, on treballà fins a la seva mort

Situada dins l’antic terme del castell de Castelladral, al lloc de les Esglésies No degué passar de capella rural Depenia del monestir de Sant Llorenç prop Bagà L’església apareix citada el 983 en l’acta de consagració del monestir de Sant Llorenç prop Bagà, juntament amb Santa Maria, Sant Pere i Sant Joan, que formaven part de les Ecclessias Clavatas , que en un moment indeterminat adquirí el monestir Avui no es coneix el lloc on podia aixecar-se aquesta capella

Situada dins l’antic terme del castell de Fals, al lloc de Torreblanca No degué passar de capella rural El lloc de Torreblanca és documentat des del 995, i l’església apareix citada el 1220 en el testament d’Ermessenda de Torreblanca Durant el segle XIII és documentada dues vegades més 1283 i 1293 Aquesta església, de la qual hom no sabia l’existència, deuria ésser situada en un lloc proper o potser vora l’actual mas Torreblanca del terme de Fals

Els problemes literaris i teològics són encara debatuts De tendència judeognòstica gnosticisme , presenten el Crist com l’eon diví, revelat prèviament a Adam i a Moisès Hom hi veu també influències arianes Contenen altres elements ascètics Pere, vegetarià estricte, degué utilitzar aigua sola a l’eucaristia Rebutja el celibat marca jueva L’escola de Tübingen hi donà molta importància i les considerà un testimoni del suposat conflicte entre els partidaris de Pere i els de Pau en l’Església primitiva

Ocupa una extensa planura de 27 ha i està protegit per una muralla bastida entre el final del segle VIII i el segle X, amb 24 torres rectangulars conservades A l’origen degué tractar-se d’un assentament de tipus militar A partir del segle X adquirí un caràcter urbà, amb una organització viària de traçat ortogonal, cases amb pati central i un sector ocupat per forns de ceràmica datats del segle XI Hom hi trobà també restes d’un cementiri islàmic

Havent-se enemistat amb la seva madrastra Almodis, probablement perquè aquesta el perjudicava en benefici dels seus fills propis, romangué allunyat dels comtes des del 1068, fins que el 1071 assassinà Almodis en circumstàncies que hom ignora En un moment posterior al 22 d’abril del 1073 fou condemnat pel collegi cardenalici a una dura penitència per espai de vint-i-quatre anys i exiliat a Jerusalem Hom li degué commutar el lloc d’exili perquè morí sense fills a Espanya terra de sarraïns sota penitència

El nom prové d’haver pres com a nom propi el de la dignitat de dapifer ‘senescal’ pronunciat segurament a tort com a agut que exerciren durant segles determinats membres de l’esmentada família Degué ésser Pere Tomic 1438 el creador del personatge i qui li imposà el nom en la forma Napifer En un desenvolupament posterior Pere Anton Beuter 1540 el féu del llinatge dels ducs de Baviera El primer a corregir la forma Napifer en Dapifer fou Rafael Martí de Viciana 1563

Durant el setge de la ciutat pels sabins, Tarpeia s’oferí a obrir la porta de la roca als enemics a condició que li donessin els braçalets i els anells Els sabins, però, l’occiren amb llurs escuts Hom creu que, en els seus orígens, Tarpeia degué ésser una divinitat del mont Tarpeu, o roca Tarpeia , que designava un espadat del Capitoli on eren estimbats, des dels temps més antics fins al s I de l’Imperi, els culpables de delictes contra l’estat

Miquel Fiter el 1690 construïa l’església de Caldes de Montbui, continuada després des del 1705 per Joan Fiter —el qual havia acabat l’església de Sant Sever a Barcelona— i per Francesc i Josep Fiter Cap no és l’autor, però, com s’havia dit, de la part ornamental de la portalada, que fou executada per Pere Ruppin i Pau Sorell També degué ésser membre d’aquesta família Antoni Fiter , que treballà del 1703 al 1718 a les obres de l’església de Santpedor