Resultats de la cerca
Es mostren 520 resultats
Gustavo Bueno Martínez
Filosofia
Filòsof castellà.
Estudià a les universitats de Saragossa i Madrid, on obtingué el doctorat 1949 Catedràtic d’institut a Salamanca, el 1960 guanyà la càtedra de fonaments de la filosofia a la Universitat d’Oviedo, que exercí fins a la jubilació 1998, associada a una polèmica sobre la seva ideologia política Adscrita a un punt de vista marxista, la seva obra ha assajat una refonamentació del materialisme dialèctic que malda per la realització de models epistemològics El nucli central de la seva proposta rau en la noció de cierre categorial , exposada en el llibre Idea de ciencia desde la teoría…
Joan Corminas i Güell
Historiografia catalana
Historiador de la literatura catalana i prevere.
Vida i obra Fou canonge de Tarragona i de Burgos i catedràtic de retòrica a la Universitat de Cervera Fou membre corresponent de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona des del 1852 Escriví narrativa històrica, discursos acadèmics i necrològics, articles literaris i poesia, utilitzant el català, el castellà i el llatí com a llengües literàries És autor d’un important compendi d’escriptors catalans, Suplemento a las Memorias para ayudar a formar un diccionario critico de los escritores catalanes 1849, que completava les Memorias 1836 de Fèlix Torres i Amat de Palou, de qui Corminas fou…
Ferran d’Aragó i de Borja
Història
Comte de Ribagorça (Joan Alfons I: 1565-73) i duc de Vilafermosa, fill de Martí d’Aragó i de Lluïsa de Borja, anomenada la Santa Duquessa
.
Es doctorà en teologia a Salamanca i fou prior de Casserres, monestir del qual féu donació el 1573 al collegi de Cordelles de Barcelona Heretà el comtat de Ribagorça per la mort del seu pare 1581 i del seu germà Joan Alfons 1573 ben aviat hagué de fer front a la revolta dels seus vassalls ribagorçans, als quals derrotà, el 1587, amb la presa de Benavarri, on prengué i féu degollar el capitost Joan d’Àger Ajudats, però, els revoltats per bandolers catalans i pel comte de Chinchón, tresorer general del consell d’Aragó i enemic de la casa de Vilafermosa, es veié forçat a renunciar a favor de la…
Gustavo Gutiérrez Merino
Cristianisme
Teòleg peruà.
Ordenat de sacerdot el 1959, es llicencià en psicologia a la Universitat Catòlica de Lovaina Bèlgica i en teologia a l’Institut Catòlic de Lió França Fou professor de teologia i de ciències socials a la Universitat Catòlica de Lima i consiliari nacional de la Unió d’Estudiants Catòlics És considerat el pare de la teologia de l’alliberament El seu llibre Teología de la liberación 1971 recull una conferència que pronuncià el 1968, en la qual propugnava el pas d’una teologia del desenvolupament a una teologia de l’alliberament Entre les seves obres destaquen també La fuerza histórica de los…
Javier Muguerza Carpintier
Filosofia
Filòsof andalús.
Es llicencià en filosofia 1963 a la Universitat de Madrid, on es doctorà 1965 amb la tesi La filosofía de Frege y el pensamiento contemporáneo Professor a les universitats de Madrid 1963-65, Autònoma de Madrid 1965-72 i de La Laguna 1972-77, fou catedràtic de la Universitat de Barcelona 1977-79 i d’ètica de la Universidad Nacional de Educación a Distancia UNED 1979-2006 Fou director de l’Institut de Filosofia del Consell Superior d’Investigacions Científiques CSIC 1986-90 És considerat el principal introductor i propagador de la filosofia analítica a l’Estat espanyol Hom pot destacar en…
Lluís Batlle i Prats
Historiografia catalana
Historiador i arxiver.
Vida i obra Fill d’un procurador, es llicencià en filosofia i lletres a Barcelona 1930 i es doctorà a Madrid 1946 amb un estudi sobre la biblioteca de la catedral gironina Fou company d’estudis de S Sobrequés i de J Vicens i Vives Ensenyà llengua castellana als instituts de Móra d’Ebre, Olot i Girona, i fou arxiver de l’Ajuntament de Girona 1939-78 Membre fundador de l’Institut d’Estudis Gironins, en fou secretari i ànima dels seus annals Pertangué, com a membre corresponent, a la Real Academia de la Historia i a la de Bones Lletres de Barcelona El 1979 fou nomenat cronista oficial de la…
Josep Aparici i Garcia
Història
Militar
Militar del cos d’enginyers.
Destacà per les seves investigacions en història militar i per la seva tasca arxivística Començà la carrera de dret i ingressà en l’acadèmia del cos d’enginyers Acabada la guerra del Francès, en la qual prengué part, es traslladà a Cadis per motius familiars i fou comissionat per a classificar la documentació de l’arxiu de la Dirección General del Cuerpo de Zapadores-Minadores El 1843 se li feu l’encàrrec d’examinar i copiar a l’arxiu de Simancas tots els documents relatius a l’organització i el material de guerra, tasca que dugué a terme durant deu anys de treball ininterromput…
,
Otto Mayer i Serra
Música
Musicòleg català d’origen alemany.
Vida Estudià musicologia a la Universitat de Berlín amb H Abert, C Sachs, J Wolf i EM von Hornbostel Es doctorà el 1929 a la Universitat de Greifswald, amb una dissertació sobre la sonata romàntica per a piano Entre el 1929 i el 1931 treballà com a assistent del director Hermann Scherchen a la ràdio de Berlín i el 1933 tornà a Barcelona, on esdevingué assessor de l’editorial Labor i crític musical El 1939, després de la Guerra Civil Espanyola, emigrà a Mèxic Allà fou crític musical d'"Últimas noticias" i membre fundador i collaborador de les revistes "Tiempo" i "Audio y Música", entre d’…
Ramon Alberdi
Historiografia
Cristianisme
Nom amb el qual fou conegut l’eclesiàstic i historiador basc José Ramon Alberdi Alberdi.
Es formà al seminari de Sant Vicenç dels Horts, on va professar com a salesià el 1946 El 1955, després d’ordenar-se de sacerdot anà a Roma, on es llicencià en història de l’església 1957 i posteriorment a Torí, on es llicencià en teologia 1958 Retornat a Barcelona, es llicencià 1962 i es doctorà 1976 en història per la Universitat de Barcelona De 1958 a 2001 fou professor del Centre Teològic Salesià de Martí Codolar, afiliat a la Universitat Pontifícia Salesiana de Roma, i també de la Facultat de Teologia de Catalunya 1973-78 Seguidor de Jaume Vicens i Vives , publicà nombrosos llibres i…
Gustavo Adolfo Bécquer

Gustavo Adolfo Bécquer
© Fototeca.cat
Literatura
Nom amb què és conegut Gustavo Adolfo Claudio Domínguez Bastida, poeta castellà romàntic.
Fill del pintor José Domínguez Insausti i de Joaquina Bastida Vargas, adoptà el cognom d’un dels avantpassats del seu pare El 1854 es traslladà a Madrid, on exercí de periodista i de funcionari Afeccionat als estudis arqueològics, viatjà per la península Ibèrica per tal de procurar-se dades per a l’obra Historia de los templos de España primer volum, 1857, a imitació dels Recuerdos y bellezas de España 1839, de Pau Piferrer, que restà inacabada La seva obra cabdal fou, però, la d’estricta creació literària La qualitat poètica de les seves Rimas 1871 provingué del fet d’haver superat el…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina