Resultats de la cerca
Es mostren 846 resultats
refractivitat molecular
Química
Propietat molecular, parcialment additiva i parcialment constitutiva, introduïda per H.Lorentz el 1880, i que és donada per l’expressió [R]=(n 2-1)V/(n 2+2), on n és l’índex de refracció i V el volum molar, mesurats els dos valors a la mateixa temperatura.
Atès que hom disposa de taules empíriques de refractivitats atòmiques i estructurals, la refractivitat molecular ha estat emprada en la determinació estructural de composts orgànics, així com en l’estudi dels sistemes tautomèrics Tanmateix, l’existència de diverses causes de no-additivitat de les refractivitats atòmiques condueix sovint a determinacions errònies, pel qual fet l’ús d’aquesta tècnica és en l’actualitat molt limitada
pol terrestre
Geografia
Cadascun dels dos punts en els quals l’eix de rotació de la Terra talla la seva superfície; són anomenats, respectivament, pol nord, pol boreal o pol àrtic i pol sud, pol austral o pol antàrtic.
Vist des de cada pol terrestre, el corresponent pol celeste es troba al zenit La determinació exacta de la situació dels pols terrestres és essencial per al càlcul de les coordenades geogràfiques dels diferents punts de la superfície terrestre La situació dels pols terrestres no es correspon amb la dels pols magnètics terrestres , els quals poden estar desplaçats fins a un miler de quilòmetres
iodimetria
Química
Mètode volumètric d’anàlisi de substàncies reductores mitjançant una solució valorant de iode, la qual conté un excés de iodur i forma el complex triiodur I- 3
.
La força oxidant del iode, segons la semiequació I - 3 + 2e - ⇋ 3I - , és suficient per a permetre la determinació de les substàncies reductores com sulfurs, sulfits i àcid sulfurós, ferrocianurs, etc, emprant midó o α-naftoflavona com a indicadors Per a valorar la solució de iode en medi neutre o lleugerament bàsic hom empra el triòxid d’arsènic o una solució de tiosulfat, en medi àcid
deontologia
Filosofia
Ciència dels deures.
Com a determinació empírica de les normes morals, la teoria deontològica tracta dels deures que cal acomplir a fi d’arribar a l’ideal de la felicitat més gran possible per al major nombre d’individus Jeremy Bentham en fou el màxim exponent Segons Rosmini, la deontologia ciència de l’ésser com ha d’ésser s’oposa a l’ontologia ciència de l’ésser com és
Walter Sidney Adams
Astronomia
Astrònom nord-americà.
Director de l’observatori de Mount Wilson 1923, observà i estudià l’espectre de les taques solars i demostrà que llur temperatura era inferior a la del disc Desenvolupà l’espectroscòpia estellar afirmant-ne la utilitat com a mètode per a estudiar les propietats físiques, moviment i distàncies dels estels i la determinació de les magnituds absolutes dels estels Estudià també les atmosferes de Mart i Venus
Jerome Karle
Física
Químic i físic nord-americà.
Estudià a les universitats de Harvard i Michigan D’ençà del 1968 fou responsable de recerca sobre l’estructura de la matèria al laboratori de recerques navals de Washington Fou president de la Unió Internacional de Cristallografia 1981-84 Li fou concedit el premi Nobel de química del 1985, compartit amb Herbert Hauptman , pel desenvolupament de tècniques per a la determinació de l’estructura dels cristalls
polarografia

fototeca.cat
©
Química
Branca de l’electroquímica que estudia la variació de la intensitat de corrent en funció del potencial aplicat a un microelèctrode en unes condicions en les quals la velocitat d’electròlisi és determinada per la difusió de l’espècie oxidable o reductible cap a l’esmentat elèctrode.
En les determinacions polarogràfiques hom empra una cella electrolítica consistent en un elèctrode d’àrea petita o microelèctrode El microelèctrode més comunament emprat és el de gotes de mercuri, consistent en un tub capillar molt fi a través del qual flueix lentament mercuri, que es desprèn en forma de gotes petites, les quals cauen sobre una gran superfície del mateix element, que constitueix l’altre elèctrode Quan hom aplica un voltatge variable a la cella, l’elèctrode de gran superfície resta inalterat, mentre que el microelèctrode experimenta un canvi de potencial, és a dir, es…
S’anuncia un programa d’intel·ligència artificial que prediu el plegament de les proteïnes
Científics del laboratori Deep Mind de Londres anuncien la creació d’un programa que prediu el plegament tridimensional de les proteïnes Aquestes formes determinen en bona part com les proteïnes desenvolupen les seves funcions en els organismes, i lleugers canvis poden donar com a resultat malalties o alteracions en les funcions vitals Fins ara la determinació d’aquestes formes només es podia fer amb mètodes de laboratori llargs i costosos
cronologia
Geologia
Ciència que determina l’edat i la durada de cada formació geològica i de cada fase de plegament i dels períodes entre fases.
Hom pot distingir una cronologia relativa , basada en l’ordre de sedimentació dels estrats o de successió dels fenòmens, i una cronologia absoluta , basada en la determinació dels anys que han passat des que s’esdevingué un fenomen concret És basada en l’estudi dels fòssils característics o bé en les tècniques de datació Per al quaternari hom empra mètodes de les varves, la dendrocronologia i les platges i terrasses
proposició completiva
Gramàtica
Proposició que exerceix una funció sintàctica equivalent a la de qualsevol complement de la proposició simple.
Pot fer l’ofici de subjecte, d’objecte, de complement indirecte o circumstancial, o bé formar part d’algun d’aquests complements Hom l’anomena substantiva o adjectiva , segons que la determinació que estableixi sigui feta a la manera d’un substantiu o a la d’un adjectiu M'agrada ‘que estudiïs música' substantiva funció de subjecte Hem trobat el llibre ‘que havíem perdut' adjectiva completa el substantiu llibre
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina