Resultats de la cerca
Es mostren 1814 resultats
Honoré d’Urfé
Literatura francesa
Escriptor provençal en llengua francesa.
Pertanyent a la gran noblesa, rebé una educació acuradíssima, i lluità, juntament amb el duc de Nemours, a favor de la Lliga Empresonat dues vegades, es retirà a Savoia, on es dedicà al conreu de la literatura A part un poema pastoral, Sireine 1604, i de les Epîtres morales 1598, l’obra que el consagrà fou la novella pastoral L’Astrée en cinc parts 1607, 1610, 1619 i 1627, dintre la millor tradició italiana del gènere Sannazaro, Tasso, Guarini Aquesta obra assolí una fama extraordinària, i exercí una forta influència durant tota la centúria Morí en campanya, amb el duc de Savoia
Michael Thonet
Moblista.
L’any 1841 patentà un sistema per a corbar fustes, que aplicà a la fabricació de cadires Obtingué el nomenament d’ebenista de la casa reial i com a tal treballà en la decoració del palau Liechtenstein, a Viena, mantenint-se dintre de les pautes del gust Biedermeier Posteriorment industrialitzà la producció de cadires, que evolucionaren cap a formes més simplificades que en certa manera anticipaven l’Art Nouveau A la seva mort, les indústries Gebrüder Thonet foren continuades pels seus fills Alguns dels models de cadires i balancins Thonet assoliren una extraordinària difusió, i…
Santa Creu del Castell (Taradell)
Art romànic
Aquesta església es trobava dintre l’antic terme del castell de Taradell, prop de la fortalesa, ja que la seva funció fou la de capella castellera Les primeres notícies de l’església apareixen l’any 1185 Tenia cura del culte un sacerdot beneficiat que també tenia al seu càrrec la capella de Sant Quirze de Subiradells L’abandonament del castell motivà al seu torn la destrucció de la capella castellera, i l’any 1599 ja es trobava derruïda Avui un petit pedró amb una creu de ferro recorda la ubicació de l’antiga capella totalment desapareguda
Francesc Saurina i Serra
Autor d’obres de medicina.
Estudià al seminari de Vic, on s’ordenà el 1876 Es dedicà des de jove a l’estudi de la medicina El 1884 entrà a la congregació claretiana Fou infermer del collegi de Cervera i tingué diversos càrrecs dintre la congregació Es dedicà a les missions populars i practicà sempre la medicina pels llocs on predicava És autor de tractats de divulgació, com Notas terapéuticas o Recetario práctico 1811, Instrucciones a los enfermos 1908, La medicina a domicilio 1909, i d’una obra de tipus més científic, Fitografía aplicada a la terapéutica 1916, impresos a Barcelona
Els minerals i les roques industrials als Països Catalans
Concepte de mineral i roca industrial Explotació de roques industrials situació de les localitats on apareixen, als Països Catalans, les principals explotacions d’argiles, de roques carbonatades i de gresos i sorres Maber, original de l’autor Definim els minerals i les roques industrials com aquelles primeres matèries que s’obtenen de la litosfera i que es poden utilitzar directament o bé són sotmeses a uns processos de preparació prèvia més o menys senzills en cap cas no se’ls explota per les substàncies que se’n puguin extreure mitjançant complexos processos de benefici, ni per l’energia…
Raymond Trouard
Música
Pianista francès.
Estudià amb André Bloch, Victor Staub, Emil Sauer, Marcel Dupré, Paul Dukas, Philippe Gaubert i Bruno Walter A més, rebé consells d’Yves Nat, Sergej Rakhmaninov, Manuel Infante i Maurice Ravel El 1933 aconseguí el primer premi de piano al Conservatori de París, i el 1937, el de direcció d’orquestra Debutà l’any 1935, i el 1939 guanyà el Premi Louis Diémer A partir de l’any 1969 impartí classes de piano a l’esmentat centre Desenvolupà la carrera professional dintre del repertori més convencional Un cop retirat de la docència i de la vida concertística, fou nomenat professor…
belga
Etnologia
Relatiu o pertanyent a Bèlgica o als seus habitants.
L’heterogeneïtat ètnica de Bèlgica fa que solament sigui possible un tractament unitari d’aquelles manifestacions culturals que reflecteixen amb major o menor unitat la societat condicionada per l’existència de l’estat belga, dintre els límits cronològics de la seva realitat política art belga, cinemabelga, mentre que d’altres han d’ésser estudiades sobre la base dels dos majors components ètnics de l’estat, els quals, tot i palesar en grau divers llur peculiaritat regional, s’insereixen en els dos conjunts, neerlandès i francès, i es remunten als orígens d’aquests mateixos…
Santa Cecília

Aspecte de l’ermita de Santa Cecília
© CIC-Moià
Ermita
Ermita del municipi de Granera (Moianès).
Situada a l’entrada dels nuclis que formen Granera, al seu costat es va erigir el cementiri parroquial 1892 Aquesta capella conserva un magnífic absis romànic, amb decoració llombarda, i dintre seu té restes força esvaïdes d’unes pintures romàniques molt rústegues, fetes amb mangra i ocre, que representen el Crist Pantocràtor i quatre àngels entorn de la màndorla que l’envolta Fou construïda al segle XI en un alou donat a Santa Cecília de Montserrat el 971 La capella estigué en ruïnes i abandonada des del 1940, fins que es restaurà totalment i es retornà al culte el 5 de setembre de 1976
Ballet Contemporani de Barcelona
Dansa i ball
Col·lectiu fundat a Barcelona el 1976 pels ballarins i coreògrafs Amèlia Boluda, Dinora Valdívia i Anselm García, entre d’altres.
El 1989, Amèlia Boluda assumí completament la direcció artística Han estrenat els següents muntatges Elegía , Silenci , Andrómaca Temporal 1977 Opció d’una diferència , Dos dintre d’un 1978 Batucada , La dona en sa vella casa , L’hivern , Els amants , Història d’un soldat , Preludi 1979 Gelosia , Coloms de fil i cotó , Viatge amb mosaic , Muda imatge de la mort 1980 Zebra , Valeri cor de lleó 1982 Sis al cub , Evidència , Plexiglàs , Metamorfosi , Fases , Dos dies i mig 1983 Blau i blanc , Saxo de hielo , Calligrama 1986 Olímpia 87 , Perfectament pedra 1987 Quomix 1989 Fetitxe ,…
Sant Climent d’Aulet (Sopeira)
Art romànic
La primera referència segura de l’església de Sant Climent data del 1123, any en què el bisbe Ramon Guillem de Roda, amb motiu de la consagració de l’església abacial de Santa Maria d’Alaó, la dotà amb les quartes episcopals de Sant Climent d’Aulet, delmes i defuncions Un capbreu d’aquest monestir cita també les quartes i el delme d’Aulet, serveis de cena i dos homes amb tot el delme Fins a la desamortització del segle XIX consta dintre l’abadiat exempt alaonès Per tant, caldria identíficar-la amb l’església del poble d’Aulet, tot i que actualment és dedicada a sant Sadurní
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina