Resultats de la cerca

Es formà al Conservatori de Milà, on estudià amb CA Bossi i I Pizzetti El 1928 es diplomà en piano i composició al Conservatori de Parma Inicià la seva carrera com a concertista de piano, i més tard es decantà cap al món de la composició i la docència Fou professor als conservatoris de Venècia 1933-40 i de Roma 1940-73, director artístic de l’Accademia Filharmonica Romana 1944-46 i superintendent del Teatro La Fenice del 1955 al 1959 Influït inicialment per Pizzetti, en una etapa més madura de la seva carrera s’interessà pel neoclassicisme Escriví el tractat La tecnica dell’orchestra moderna…

Filla de pares valencians, de ben jove anà a València, on estudià al conservatori Després d’una sòlida formació com a pianista, inicià la carrera de cant a la mateixa capital, que posteriorment continuà a Milà Debutà a Madrid i de seguida s’especialitzà en lied i música antiga Realitzà diverses gires arreu d’Espanya i feu enregistraments per a la BBC de Londres Amb el seu marit, Eduard López-Chavarri , portà a terme una important tasca pedagògica Diversos compositors espanyols compongueren cançons per a ella Compaginà la seva carrera pública amb la docència al Conservatori de València És fill…

Rebé les primeres lliçons musicals del seu pare i el 1932 continuà la seva formació musical a Cuba De nou a l’Estat espanyol el 1933, ingressà al Conservatori d’Oviedo El 1940 tornà a Cuba, país on, del 1942 al 1949, formà part del Grupo Renovación Musical, juntament amb compositors com A García Caturla, A Roldán i I Cervantes, i on es dedicà a la crítica musical, la docència i la composició Cultivà la música simfònica, coral, de cambra i per a veu solista Les seves Tres Versiones Sinfónicas 1954 foren premiades en el primer Festival Internacional de Caracas Algunes de les obres d’Orbón…

Estudià a Friburg amb Juliette Bise Debutà a Zuric amb el paper protagonista d' Orfeo , de C Monteverdi, dirigit per N Harnoncourt Aquest mateix director confià en ell per a les representacions i posteriors enregistraments en disc i vídeo del cicle operístic monteverdià duts a terme sota la direcció escènica de JP Ponnelle Ha actuat amb èxit als teatres d’òpera d’Hamburg, Berlín i Milà Malgrat que s’ha especialitzat en el repertori barroc, també ha interpretat obres d’autors del segle XX, com ara M Ravel o D Milhaud Combina les seves actuacions amb la docència al Conservatori de Neuchâtel, d’…

Estudià a Munic amb Schimon-Regan i, posteriorment, a Milà amb Cesare Galliera El 1893 debutà en un concert a Munic i el mateix any fou contractat per l’Òpera de Mannheim, amb la qual actuà fins el 1896 A continuació formà part de la companyia de l’Òpera de Berlín 1896-1923, on s’especialitzà en el repertori wagnerià Entre el 1899 i el 1909 es destacà al Festival de Bayreuth, en els personatges de Walther Els mestres cantaires de Nuremberg , Sigmund La valquíria i el titular de Sigfrid Del 1924 al 1941 exercí la docència a la Hochschule de Munic, on fou professor de cant

Estudià música als conservatoris de Boston i Leipzig Com a crític escriví en les principals publicacions especialitzades, entre les quals "Vox humana" i "Musical Herald" Fou editor del "Boston Courier" i, des del 1888, del "Boston Daily Advertiser" Fou redactor en cap de la University Encyclopaedia of Music El 1882 va ser nomenat cap del Departament de Teoria al Conservatori de Nova Anglaterra, on treballava des del 1880 Exercí la docència en diferents colleges de la mateixa ciutat El seu fill, Arthur Elson 1873-1940, escriví i edità diversos llibres sobre música i collaborà en el Diccionari…

Estudià a la Westminster School i a Cambridge Fou sacerdot i director de cor en diverses esglésies de Londres 1912-22 El 1922 entrà a la comunitat benedictina anglicana de l’abadia de Pershore, de la qual fou el director musical Participà en diverses societats religioses i musicals, com la Societat de Música Medieval i Cant Pla, on exercí diferents càrrecs entre el 1926 i el 1960 Pioner en la recerca de la música medieval i renaixentista, feu aportacions molt importants al Grove’s Dictionary of Music and Musicians i a la segona edició de The Oxford History of Music Del 1932 al 1940 exercí la…

Estudià piano, violí, orgue i composició als conservatoris de Palerm i Bolonya Debutà a Florència el 1938, però aviat caigué malalt a causa d’una afecció nerviosa Cap a la meitat dels anys quaranta abandonà la direcció, i des del 1958 es dedicà a la docència a Perusa, Hilversum 1959, l’Acadèmia de Santa Cecília de Roma 1960 i, sobretot, a l’Acadèmia Musical Chigiana de Siena, on fou professor de direcció orquestral en diversos períodes 1966-67, 1969-76 i 1978-84 Ha estat professor de nombrosos futurs directors que s’han convertit en punts de referència en l’Europa musical dels últims trenta…

Estudià amb André Bloch, Victor Staub, Emil Sauer, Marcel Dupré, Paul Dukas, Philippe Gaubert i Bruno Walter A més, rebé consells d’Yves Nat, Sergej Rakhmaninov, Manuel Infante i Maurice Ravel El 1933 aconseguí el primer premi de piano al Conservatori de París, i el 1937, el de direcció d’orquestra Debutà l’any 1935, i el 1939 guanyà el Premi Louis Diémer A partir de l’any 1969 impartí classes de piano a l’esmentat centre Desenvolupà la carrera professional dintre del repertori més convencional Un cop retirat de la docència i de la vida concertística, fou nomenat professor honorari del…

Pioner de la psicologia i la psiquiatria a Catalunya, ocupà diversos càrrecs en la docència universitària i la pràctica de la psicologia, a més d’intervenir en iniciatives científiques, com la codirecció amb Joaquim Xirau de la Revista de Psicologia i Pedagogia 1933-37 En relació amb aspectes de la psicologia de l’esport, el 1937 publicà la conferència “Influència de la cultura física en la formació ètica de la joventut” Exiliat el 1939, s’installà definitivament al Brasil, on va publicar Futebol e Psicologia 1964 Conrad Vilanou i Xavier Laudo van escriure Emili Mira i els orígens de la…