Resultats de la cerca
Es mostren 158 resultats
metall-òxid-semiconductor
Electrònica i informàtica
Qualsevol dels dispositius d’estat sòlid constituïts per transistors d’efecte de camp.
La tecnologia MOS és la base de la majoria dels circuits emprats en memòries digitals i en microprocessadors L’avantatge més important dels circuits MOS respecte als circuits bipolars, quant a integració a gran escala, és que amb tecnologia MOS hom pot integrar més transistors i més funcions en un sol xip, perquè un transistor MOS individual ocupa menys superfície i no conté tants defectes per unitat d’àrea, atès el procés de fabricació amb menys passos d’altra banda, els circuits dinàmics, que requereixen menys transistors per a realitzar una funció determinada, són possibles de construir…
buit
Tecnologia
Regió de l’espai en la qual la pressió atmosfèrica ha estat reduïda tant com ha estat possible mitjançant sistemes de bombament, o tant com ha calgut per a evitar la influència de l’atmosfera sobre els processos que hom duu a terme a l’interior de l’espai clos.
El primer intent d’obtenir el buit fou fet per Otto von Guericke, el 1632, en intentar d’extreure l’aigua d’un recinte completament ple, per tal de produir-hi el buit el fracàs d’aquestes temptatives el portà a assajar amb un recipient ple d’aire, i arribà així a la màquina pneumàtica, posteriorment millorada per Robert Boyle i Christian Huygens Correntment hom ha establert les denominacions següents per a classificar els graus de buit buit baix p > 10 2 Pa, buit mitjà 10 - 1 < p < 10 2 Pa, buit elevat 10 - 5 Pa < p < 10 - 1 Pa i ultrabuit p < 10 - 5 Pa Aquests…
pol
Electrònica i informàtica
Cadascun dels borns o terminals d’un generador, d’un aparell o d’una màquina elèctrics, especialment dels connectats als elèctrodes d’una pila.
Hom parla de pol positiu o de pol negatiu segons la seva polaritat positiu, negatiu
descàrrega de Townsend
Electrònica i informàtica
Tipus de descàrrega, dita també no automantinguda, que es produeix en una atmosfera gasosa per ionització quan hom aplica una determinada tensió entre dos elèctrodes.
En produir-se la descàrrega, el corrent resulta pràcticament independent de la tensió i es produeix una allau d’electrons a causa de la ionització per xoc produïda pel seu moviment
díode
Díode: 1, característica V-1 d’un díode ideal pn; quan està polaritzat en inversa, pel circuit circula un feble corrent Io anomenat corrent invers de saturació; 2, característica V-I d’un díode de germani; hom observa l’existència d’un voltatge llindar de 0.1 V; 3, distribució de càrrega en una junció pn en equilibri termodinàmic; 4, diagrama de les bandes d’energia d’una junció pn a l’equilibri termodinàmic; ECN i ECP representen els nivells d’energia de la banda de conducció en les regions n i p respectivament, mentre que EVN i EVP es refereixen a la banda de valència; 5, diagrama de bandes d’energia d’una junció pn polaritzada en directa; 6, diagrama de bandes d’energia d’una junció pn polaritzada en inversa; els portadors lliures que tenen l’energia tèrmica suficient poden travessar la zona de càrrega espacial i donen lloc al corrent invers de saturació Io
Electrònica i informàtica
Dispositiu electrònic proveït de dos elèctrodes, ànode i càtode, que té la propietat d’ésser conductor en el sentit càtode-ànode, però no al revés.
Aquest funcionament li confereix propietats rectificadores dels senyals elèctrics, les quals ja foren observades per F Braun el 1876 en collocar una punta metàllica sobre sulfur de plom Això donà lloc a la utilització de la galena com a detector en els primers receptors de ràdio Els primers díodes, com a tals, eren basats en tubs de buit o de gas Fleming i de Forest, 1909 on era produïda una emissió termoiònica descoberta per Edison el 1893 i explicada per DW Richardson, el 1903 Els tubs posseeixen un càtode calent escalfat mitjançant un filament incandescent que emet electrons per emissió…
tiristor
A dalt, tiristor planar amb radiador l’aleta per a la refrigeració; la centre, connexions i símbol del tiristor; a baix, estructura de capes del clau de semiconductor d’un tiristor
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Dispositiu electrònic amb quatre capes de semiconductor p
i n
alternades, generalment de silici, proveït de tres elèctrodes: ànode, càtode i porta o elèctrode de control.
És un rectificador controlat, de funcionament semblant al d’un tiratró és conegut també com a tiratró sòlid i amb la sigla SCR de l’anglès silicon controlled rectifier És indispensable com a element de control en circuits de potència tant de corren continu com altern i per això resulta un dispositiu bàsic en electrònica industrial i és a més l’origen d’altres components, com ara el triac , el transistor PUT i el fototiristor Hi ha tipus especials de tiristors sensibles, ràpids, blocables, etc Cal esmentar també el tiristor complementari , poc corrent encara, que es basa en la mateixa idea…
arc voltaic
Electrònica i informàtica
Arc lluminós que es forma entre dos elèctrodes de carbó lleugerament separats, produït per un corrent elèctric d’intensitat i diferència de potencial adequats ( efecte termoiònic)
.
Si els carbons són horitzontals, l’arc pren la forma d’esquena de gat, i d’ací li ve el nom d’arc que fou proposat per Davy Els carbons fan els terminals del circuit per encendre l’arc hom els posa en contacte, i, establir-se el corrent, se separen una mica Fa una llum de gran intensitat amb una temperatura elevadíssima Els extrems dels carbons són afectats de manera molt diversa mentre el carbó positiu es desgasta formant al seu cap una petita cavitat o ‘cràter’, el carbó negatiu, bé que també es desgasta, sembla que creix a causa de l’afegiment de les partícules que provenen del pol positiu…
acumulador
Secció d’una bateria d’acumuladors
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Aparell capaç de transformar l’energia elèctrica que rep en energia química per a retornar-la després, bé que amb algunes pèrdues.
Anomenat també pila secundària o transformador diferit És format per dos elèctrodes submergits en un bany comú L’un fa de placa positiva i l’altre de negativa Les característiques més importants són el cabal o intensitat que pot descarregar la potència disponible als borns la quantitat en Ah que pot retornar i que depèn del règim de descàrrea la quantitat d’energia que pot alliberar el rendiment en quantitat, és a dir, la relació per quocient entre els A-h retornats i els rebuts durant la càrrega el rendiment d’energia o relació per quocient entre l’energia alliberada i l’…
Climent Asols i la Companyia Fabril de Carbons Elèctrics
Acció de l’empresa Climent Asols i Bovets creà la primera fàbrica catalana i de l’Estat de carbons elèctrics el 1898 Ell era, aleshores, un industrial del sector tèxtil, que passà sense traumes al sector del material elèctric La fàbrica s’installà al terme de Castellgalí Bages El seu despatx de cotoner al carrer de Bergara, núm 5, de Barcelona, es convertí en el despatx d’un fabricant de carbons elèctrics En el canvi influí considerablement l’acció i els coneixements tècnics de l’enginyer Cruset, que fou el director de la fàbrica Amb el canvi de segle, l’enllumenat per electricitat està…
tub de feix electrònic
Electrònica i informàtica
Tub proveït de diversos elèctrodes (alguns dels quals formen un canó d’electrons), destinat a produir un o més feixos electrònics, que poden ésser, a més, dirigits i controlats a voluntat.