Resultats de la cerca
Es mostren 926 resultats
dharma
Hinduisme
Terme fonamental de la teologia vèdica el significat del qual és molt divers.
Originàriament i etimològicament coincideix amb el ṛta , llei de veritat que suporta tot el cosmos, i equival a la llei del sacrifici Dotat d’un sentit essencialment moral, el dharma no pot ésser transgredit sense que hom deixi d’ésser ari i esdevingui vṛta, dāsa o pāni , és a dir, una entitat netament demoníaca Ultra significar la llei moral universal, dharma esdevé també sinònim del codi de conducta particular d’un individu o d’un grup El Mahabharata el defineix, en aquest sentit, com el deure acomplert pel seu valor intrínsec Entre els significats de dharma sobresurten els de virtut,…
materialisme dialèctic
Filosofia
Doctrina filosòfica establerta per Marx i Engels que, tot prenent les tesis fonamentals del materialisme, i alhora oposant-se al seu plantejament mecanicista, suposa un desenvolupament de la doctrina materialista segons una concepció dialèctica de la realitat.
Per a la dialèctica marxista, arrelada fonamentalment en la mateixa dialèctica de Hegel, el món —segons paraules d’Engels mateix— no pot ésser concebut com un conjunt d’objectes acabats, ans ho ha d’ésser com un conjunt de processos en què les coses —aparentment estables— i llur reflex mental en el cervell humà, els conceptes, resten sotmesos a un canvi ininterromput, a un procés constant d’esdevenir i de desaparèixer El materialisme dialèctic és, doncs, una concepció general del món —la base científica de la qual està en el materialisme…
transparència
Cinematografia
Procediment tècnic que permet de rodar als estudis cinematogràfics escenes d’exteriors, i consisteix a situar els actors davant una pantalla especial, sobre la qual hom projecta l’escenari real en el qual hom situa l’acció (un paisatge o una escena rodats prèviament) i entre aquella i la càmera.
Aquest procediment fou emprat per primera vegada en el rodatge del film King-Kong 1933 i ha estat molt emprat, especialment per a les grans produccions amb efectes òptics especials, però ha estat progressivament abandonat per les exigències del cinema veritat
instant
Filosofia
.
La reflexió sobre el temps ha portat la filosofia a reflexionar sobre l’instant Aristòtil tractà del problema de l’instant a partir del concepte de continuïtat utilitzà el concepte d’instant per a definir el temps i distingí entre un instant viscut i un instant objectiu Els instants objectius són aquells que constitueixen i divideixen el temps Un instant viscut està en el continu i, com a tal, és idèntic a l’instant que vindrà després Els instants són idèntics i diferents un instant mai no és un instant, sinó la memòria de l’instant anterior D’altra banda, per Henri Bergson el…
secret sumarial
Dret processal
Secret encaminat a garantir tant l’administració de la justícia com la defensa dels interessos personals de les parts implicades en un sumari.
Té lloc mentre es fan les diligències tendents al descobriment de la veritat dels fets i normalment dura fins al tancament del sumari El secret s’estén també als vots reservats dels tribunals llevat del cas que la sentència sigui recorreguda en cassació i a tots els judicis celebrats a porta tancada Estan obligades a guardar secret totes aquelles persones que, per una causa o altra, coneixen dels fets del sumari
semàntica
Lògica
Part de la lògica, que correspon més exactament a l’àmbit del que hom anomena metalògica i que estudia els sistemes lògics des del punt de vista de les seves possibles interpretacions, principalment la interpretació normal, o pensada en elaborar el sistema, si és que una tal interpretació existeix.
També dita teoria dels models , la semàntica dels llenguatges formals ha d’ésser distingida de la semàntica lingüística o semàntica dels llenguatges naturals Bé que l’estudi sistemàtic de la semàntica lògica és posterior a l’estudi dels problemes sintàctics teoria de la deducció formal en els sistemes axiomàtics i és obra sobretot de Tarski i de Carnap, algunes nocions semàntiques són tan antigues com la mateixa lògica Aristòtil distingia ja entre forma i contingut, i usava contraexemples per a demostrar que certes formes sillogístiques no eren vàlides els estoics caracteritzaren…
Parmènides
Filosofia
Filòsof grec de l’escola d'Elea.
Influït pel monisme religiós de Xenòfanes de Colofó , el seu poema Sobre la Natura ~500 aC, del qual són coneguts 154 fragments, a diferència dels físics jònics i dels pitagòrics, accedeix al nivell ‘ontològic’ tot admetent un principi constitutiu de la realitat, en defuig la caracterització com aigua o aire, etc per descriure'n els trets més generals i profunds, descoberts apriorísticament per la sola raó Influït per la Teogonia d’Hesíode, en la introducció —allegòrica— la veritat hi és encara presentada més aviat com una revelació divina que com el…
assentiment
Filosofia
Adhesió de la intel·ligència a una proposició o percepció.
És un acte que forma part del judici, en tant que és reconeixement o acceptació de la veritat enunciada per aquest
Antònia Arbona i Santamaria

Antònia Arbona i Santamaria
© A.Arbona
Literatura catalana
Poeta.
Llicenciada en filologia catalana 1997, ha publicat diversos llibres En poesia cal destacar Teories d’amor i desig Recull de sonets 1992, Terra i cendra 1993, Murades de sensacions 1995, Cadència 1998, Mans de carboni 1999, Gènesi 2000, Synthesis 2000, Singàmia 2001, Panys en la penombra 2001, El cromatisme dels mots 2002, Territori d’encluses 2005, La veritat i el límit 2007, Canelobres que enlluernen 2008, Rere la màscara 2008 i Poemes pictòrics 2016 En assaig ha publicat La poesia de Bartomeu Fiol Sense decòrum a la recerca…
,
Tiantai
Escola budista xinesa basada en el sūtra del lotus (Saddharma Puṇḍarīka) tal com fou interpretat pel filòsof Jihkai (531-597), monjo a les muntanyes de Tiantai.
Síntesi de totes les doctrines búdiques potser havien ja estat presents en el pensament del Buda al moment de la illuminació, ensenya la doctrina de la “triple veritat” de la realitat única d’una banda, la vacuïtat de les coses, i de l’altra, llur existència temporal, ambdues enllaçades per la ment La conclusió és que l’u és en el tot i que el tot és en l’u, i que la natura del Buda es troba en totes les coses És un dels fonaments del budisme mahāyāna Aquesta escola fou adaptada al Japó amb el nom de Tendai-Shū
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina