Resultats de la cerca
Es mostren 742 resultats
Bertel Thorvaldsen
Escultura
Escultor danès.
Fill d’un tallista d’origen islandès, fou deixeble de NAAbilgaard a la Royal Academy de Copenhaguen 1781-93 Des del 1796 amplià estudis a Roma, on residí d’una manera gairebé ininterrompuda fins l’any 1838 adoptà el nom d’Alberto Membre de l’Accademia di San Luca 1808, n'esdevingué president en 1827-28 Assolí un gran prestigi internacional Bé que continuà mantenint estudis a Roma, el 1838 tornà a Copenhaguen, ciutat a la qual llegà les seves obres, les seves colleccions i la seva fortuna, que foren consagrades a la creació del museu que duu el seu nom, acabat el 1848 És considerat l’escultor…
Samuel
Bíblia
Jutge, profeta i sacerdot d’Israel.
Darrer dels jutges, la imatge que en dóna la Bíblia recull diverses tradicions Consagrat a Jahvè des de la infantesa, cresqué sota la tutela del sacerdot Helí Representà Jahvè en la seva relació amb el poble, defensà els seus drets i n'executà els plans Promogué el jahvisme més estricte, tot rebutjant qualsevol sincretisme religiós Instituí a contracor la monarquia i ungí Saül i David, els dos primers reis D’ell prenen nom els llibres de Samuel , dos llibres històrics de l’Antic Testament coneguts en les versions grega i llatina de la Bíblia com a llibres I i II dels Reis Tret…
Brunei 2011
Estat
La vida política del país va estar marcada un any més pel domini del soldà, que al juliol, en el discurs de celebració del seu 65è aniversari, va anunciar un augment de les taxes d’electricitat a partir del gener del 2012 per a promoure l’estalvi energètic Al mateix mes, el Govern va anunciar també l’aprovació d’una nova llei per a combatre el terrorisme d’acord amb les normes internacionals, amb una definició més àmplia del terrorisme, un estricte sistema per a controlar-ne el finançament i unes sancions més dures per als responsables d’actes terroristes L’aprovació d’aquesta…
pla de Lleida

El pla de Lleida
© Fototeca.cat
Subcomarca del Segrià, de límits imprecisos, centrada en la ciutat de Lleida.
Fins al segle XIX coincidiren aproximadament amb els de l’ horta de Lleida o sector dels regadius antics, regats essencialment amb el fragment parallel al Segre del canal de Pinyana o séquia del Segrià el sector parallel a la Noguera és la subcomarca del Segrià estricte i, a la riba esquerra del Segre, amb la séquia de Fontanet Enllà d’aquesta horta, hom parlava d’Urgell i Garrigues a l’esquerra del Segre i de Llitera a la dreta El trasbalsament demogràfic i econòmic provocat pels regatges del canal d’Urgell i els de l’imminent canal d’Aragó i Catalunya feren…
pla de Quart
Contrada de l’Horta de l’Oest, a l’W de la ciutat de València, entre l’Horta estricta a l’esquerra del Túria i Catarroja, al S, el Camp de Túria a l’W i la Foia de Bunyol al NE.
Ocupa 68,25 km 2 Fisiogràficament és un fragment de la plana litoral valenciana, quaternària, en contacte amb la plana miocènica d’esfondrament, per a alguns el pla de Quart estricte, reservat al conreu de secà El regadiu és fet amb aigua del Túria límit NE derivada per les séquies de Quart i de Mislata Els turons miocènics de Parentxisa 344 m alt separen en part la conca del Túria de la del barranc d’Aldaia, que aflueix al de Torrent La població, 157 660 h 1986, assoleix la densitat suburbana de 2 310 h/km 2 i en bona part treballa a la ciutat de València, parcialment soldada…
Gregor Joseph Werner
Música
Compositor austríac.
En 1715-16 serví com a organista a l’abadia de Melk, plaça que abandonà per traslladar-se a Viena El 1728 era mestre de capella a la cort dels Esterházy, a Eisenstadt, com a successor en el càrrec de Wenzel Zivilhofer Werner, amb el qual la capella assolí gran prestigi, exercí aquesta tasca fins que el 1766 fou substituït per J Haydn, que el 1761 havia entrat al servei de la família Esterházy en qualitat de sotsmestre de capella Les relacions entre tots dos compositors foren sempre tenses Werner compongué una gran quantitat de música religiosa, en què destaquen els oratoris, misses i…
trèmolo
Música
Tipus d'ornamentació consistent en la repetició ràpida i, generalment, indefinida d’una nota.
També rep aquest nom l’efecte que produeix l’execució alternativa de les notes d’un interval o d’un acord Originàriament l’expressió tremolo s’aplicava a ornaments més pròxims al trinat segona meitat del segle XVI, mentre que l’efecte de reiteració d’un so s’anomenava trillo C Monteverdi, al principi del segle XVII, fou un dels primers compositors que descriviren el trèmolo en el sentit actual del terme El tremolo apareix principalment en la música per a instruments d’arc pel que fa a la seva escriptura, vegeu l’exemple 1 d' abreviació El piano també utilitza aquest recurs, generalment en…
triquinosi
Patologia humana
Malaltia parasitària, causada per la triquina, deguda a la ingestió de carn de porc parasitada amb larves de triquines encistades.
La ingestió de la carn, crua o poc cuita, va seguida d’un quadre agut d’intolerància alimentària febre, dolor abdominal, nàusees, vòmits, diarrees, etc Després d’una setmana, quan els nous embrions arriben als músculs esquelètics, apareix dolor muscular i debilitat, febre, edemes periorbitaris, conjuntivitis, inquietud i insomni Entre les complicacions més freqüents hom pot destacar l’encefalitis, la miocarditis i la peumonitis Analíticament hom detecta eosinofília Les proves serològiques tenen un valor positiu a partir de la segona setmana i la biòpsia muscular permet de fer-ne la diagnosi…
exfoliació
Geologia
Capacitat o tendència que tenen les roques a trencar-se amb més facilitat al llarg d’uns plans paral·lels.
En sentit estricte fa referència a les superfícies estructurals primàries, com, per exemple, els plans d’estratificació de les roques sedimentàries Sovint el terme es fa servir també per a designar estructures secundàries, provocades per processos mecànics que forcen la roca a disgregar-se o a lliscar parallelament a les superfícies relacionades amb les forces de tensió i compressió que s’originen a l’interior de la Terra Un exemple molt clar de roca de gra fi amb exfoliació notable és el de la llicorella, on les distàncies entre les diferents superfícies planes són de prop de 0,…
primeres matèries
Economia
Tecnologia
Recursos que hom extreu directament de la natura per tal d’utilitzar-los en un posterior procés de producció.
En sentit estricte, hom considera primeres matèries els recursos agrícoles i els d’origen mineral, bé que pot estendre's a tots aquells productes resultants d’una elaboració prèvia que són emprats amb caràcter de generalitat com a mitjans de producció Així, hom parla de primeres matèries per a referir-se als elements, productes o substàncies que hom sotmet a un procés de fabricació o de transformació per tal d’obtenir-ne un producte acabat Les primeres matèries sempre fan referència a un procés concret, de manera que els productes acabats d’un procés poden ésser les primeres…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina