Resultats de la cerca
Es mostren 600 resultats
Al Hirschfeld
Disseny i arts gràfiques
Dibuixant nord-americà.
Caricaturista de traç senzill, s’especialitzà a dibuixar els rostres de les grans celebritats de Broadway i Hollywood, però també féu retrats i caricatures, que arribaren a ésser molt populars En conjunt aplegà fins a 7 000 retrats, que representen una galeria dels actors, les actrius, els directors i els polítics més famosos dels EUA des de la dècada del 1930 La majoria d’aquests dibuixos es publicaren en el diari “The New York Times” Diverses obres de Hirschfeld formen part dels fons del Museu d’Art Modern de Nova York MOMA, del Whitney o del Metropolitan El 2003, el Martin…
Bresse
País de França, considerat com a part de Borgonya, el qual comprèn part dels departaments d’Ain, Saona i Loira i Jura.
És una àrea de sòls pobres, amb bosc a les parts més altes, l’economia de la qual es basa en l’agricultura farratge i, sobretot, en la ramaderia i l’avicultura són famosos la raça de Bresse —de pollastres i d’oques— i el formatge de Bresse Els centres comarcals són Louhans i Bourg-en-Bresse La part nord, o Bresse Chalonnaise, estigué sota el domini dels ducs de Borgonya fins a la mort de Carles el Temerari 1477, que, juntament amb Borgonya, fou annexada a la corona francesa La part sud, o Bresse Bressane, fou propietat dels senyors de Bagé fins que el 1272 passà a…
Lluís Calpena i Ávila
Historiografia catalana
Estudiós de la història religiosa, teòleg i orador.
Fou nomenat membre de l’Academia de Bellas Artes de San Fernando i de la Real Academia de la Historia Arribà a ésser un dels predicadors més coneguts de la seva època, i els seus discursos i sermons estaven plens de referències històriques de caràcter patriòtic i apologètic Els més famosos foren els discursos que pronuncià amb motiu de les solemnitats nacionals, gairebé tots editats Oración del Dos de Mayo , Elogio fúnebre de León XIII , Discurso del Centenario de la Guerra de la Independencia i Oratoria fúnebre de las víctimas de Melilla El llibre La luz de la fe en el siglo XX…
John James
Música
Organista i compositor anglès.
El 1730 feu d’organista a Saint Olave en substitució de John Shuttleworth, i el 1738, a Saint George-in-the-East El musicògraf J Hawkins escriví d’ell que les seves interpretacions "es distingien per la singularitat del seu estil, el qual era docte i sublim a la vegada" La seva reputació com a virtuós de l’orgue feu possible que compositors del talent de GF Händel, F Geminiani, T Roseingrave, M Greene, JCh Pepusch i d’altres anessin a sentir-lo La seva aportació més significativa a la literatura organística consisteix en els famosos voluntaris, admirables peces de caràcter…
Manuel Ramírez
Música
Constructor d’instruments de corda aragonès.
De molt jove anà a viure a Madrid amb el seu germà José i junts treballaren durant molts anys en la construcció de guitarres, fins que Manuel s’independitzà Les seves guitarres presentaven unes modificacions a les barres harmòniques que els conferien més sonoritat Foren utilitzades per Andrés Segovia en alguns concerts que feu entre el 1912 i el 1937, cosa que els proporcionà fama internacional En el taller de Ramírez treballaren els operaris Santos Hernández Rodríguez i Domingo Esteso, que també es feren famosos quan s’establiren pel seu compte Nomenat lutier del Conservatori de…
Iris Films
Cinematografia
Productora fundada a Barcelona el 1909, per Andreu Cabot i el seu soci i cunyat Joan Verdaguer.
Com a director artístic tingué el fotògraf Narcís Cuyàs La firma s’especialitzà en melodrames sentimentals sense defugir la tendència general del Film d’Art francès amb adaptacions literàries Aquests melodrames foren protagonitzats per intèrprets teatrals famosos com Margarida Xirgu o Jaume Borràs Entre els títols realizats figuren Amor heroico , La esclusa , La muerte del tirano i Violante la Coqueta , codirigits entre N Cuyàs i Enric Giménez Don Álvaro o la fuerza del sino , Don Quijote de la Mancha i Mar i cel 1910-11, que foren acollits fredament pel públic El 1911, A Cabot…
Le Mans
Ciutat
Capital del departament de Sarthe, al Maine, França, a la confluència del riu Sarthe amb l’Huisne.
La construcció de ferrocarrils i la implantació de diverses indústries n'han impulsat el progrés i l’han convertida en un nucli industrial molt destacat material ferroviari, maquinària agrícola, manufactura de tabac i indústria alimentària, química i electrònica Cal destacar la seva aportació al perfeccionament de l’aviació i de l’automòbil És un nus ferroviari Hom hi celebra anualment una cursa automobilística internacional, coneguda amb el nom de les vint-i-quatre hores de Le Mans Antiga capital de la regió històrica i ducat de Maine comtat del Maine, és seu episcopal la catedral és…
Los Millares
Jaciment arqueològic
Jaciment arqueològic situat a Santa Fe de Mondújar (Almeria).
Representa una cultura prehistòrica de la primera edat del bronze ibèrica i correspon al moment de la florida del megalitisme cultura d'Almeria Conté un gran poblat protegit per tres muralles, datat de vers el 2340 aC, i una gran necròpoli amb més de 100 tombes megalítiques, que consten d’una cambra circular coberta amb falsa cúpula i d’una galeria d’accés Altres centres importants d’aquesta cultura són Almizaraque, Llano de la Atalaya, Llano de Jautón i Mojácar Sembla que es formà a causa del comerç dels metalls, que la regió posseïa en abundor Resten peces de ceràmica incisa, feta a mà i…
romanç de cec
Literatura
Narració en vers que era recitada o cantada per cecs especialment a les fires i festes dels pobles.
La temàtica es basava en fets famosos, reals o fantasiosos, capaços de satisfer l’interès i excitar la impressionabilitat del poble Amb la impremta fou posada a l’abast d’un gran públic la producció literària oral i tradicional existent alhora que es creà una concreta cadena comercial el text era encomanat per l’editor a un autor especialitzat i, després d’imprimir-lo en fulls o plecs solts de mòdic cost, el venia a llibreters i aquests als cantaires i recitadors populars, que directament el propagaven i el venien Hom pot considerar el cec difusor com un continuador del joglar de…
popurri
Música
Composició formada per un seguit de melodies o motius melòdics extrets d’altres obres.
Molts cops, els diversos fragments es lliguen entre ells mitjançant breus passatges modulants El seu nom prové de l’expressió francesa pot-pourri , la qual tradueix al seu torn la castellana olla podrida escudella Tot i que la primera obra a què s’aplicà el terme pertany al segle XVII Pot poury burlesque , París, 1649, fou cap al segle XIX que el popurri esdevingué una forma popular, amb transcripcions o elaboracions per a piano o conjunt instrumental amb piano de motius procedents majoritàriament de l’òpera La Marche et réminiscences pour mon dernier voyage , de G Rossini, és un exemple de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina