Resultats de la cerca
Es mostren 132 resultats
cleboprida
Farmàcia
Fàrmac d’acció procinètica del tracte digestiu que, en augmentar el to de l’esfínter esofàgic inferior i el peristaltisme gàstric i relaxar l’esfínter pilòric, exerceix una potent acció antiemètica.
És útil en el tractament simptomàtic dels vòmits sempre que no hi hagi obstrucció, perforació o hemorràgia del tub digestiu No s’aconsella durant el primer trimestre de l’embaràs, ni en cas d’activitats en què calgui un estat d’alerta important La sobredosi pot provocar efectes extrapiramidals Els efectes secundaris més importants són somnolència i, en tractaments prolongats, hiperprolactinèmia, amenorrea, galactorrea, tensió mamària, impotència i ginecomàstia Fou sintetitzada pel laboratori Almirall
Kala-azar
Patologia humana
Definició El kala-azar o leishmaniosi visceral és una malaltia infecciosa crònica, d’origen parasitari, que afecta diversos animals —al nostre medi en concret els gossos— i que pot afectar igualment l’ésser humà El trastorn evoluciona amb febre, engrossiment del fetge i la melsa, i en les fases avançades provoca lesions greus que, en absència de tractament, solen constituir causa de mort Causes, freqüència, edat i zones geogràfiques L’ agent etiològic del kala-azar és la Leishmania donovani , protozou que forma part del gènere Leishmania , que inclou diverses espècies i es caracteritza pel…
Triquinosi
Patologia humana
Definició La triquinosi és una malaltia d’origen parasitari deguda a un cuc petit anomenat Trichinella spiralis , habitual en alguns animals —especialment els porcs—, que pel consum de carn poc cuita es pot transmetre a l’ésser humà i generar un trastorn greu o, de vegades, originar complicacions importants Causes La Trichinella spiralis és un cuc petit que pertany al grup dels nematodes Els adults tenen entre 1 mm i 4 mm de longitud L’ hàbitat natural del paràsit és l’organisme de diversos animals, sobretot porcs, senglars i ocasionalment rates, tot i que també pot parasitar l’organisme humà…
estudi d’ajust de dosi
Farmàcia
Estudi clínic que consisteix a ajustar a l’alça o a la baixa la dosi d’un fàrmac per a cada pacient, a fi d’augmentar-ne l’eficàcia o reduir-ne la toxicitat.
Les drogues
Educació
En el decurs de les darreres dècades el consum de substàncies tòxiques s’ha generalitzat, no tan sols entre els adolescents sinó també entre els preadolescents En aquest grup d’edat, el consum de drogues socialment acceptades com l’alcohol i el tabac representa una amenaça important per a la salut i s’associa a una probabilitat més gran d’addicció als derivats del cànem marihuana, haixix i altres drogues illegals, com la cocaïna i les drogues de disseny, entre les més habituals Freqüentment s’entra en un policonsum que n’incrementa la perillositat i els efectes tòxics Si bé un percentatge…
estudi de recerca de dosi
Farmàcia
Estudi clínic que consisteix a administrar dosis distintes d’un fàrmac a grups diferents de pacients amb l’objectiu d’establir la dosi més adequada des del punt de vista de l’eficàcia i la seguretat.
anestèsia combinada
Medicina
Administració de dos o més fàrmacs cadascun d’ells amb una finalitat diferent; l’objectiu és evitar els efectes tòxics d’un fàrmac a dosis elevades (per exemple, l’associació de barbitúric, protòxid de nitrogen i analgèsic).
cronoteràpia
Estudi del moment més adient per a l’administració d’un fàrmac d’acord amb un ritme biològic circadiari (aproximadament de 24 h) per tal d’aconseguir una potenciació màxima de l’efecte terapèutic i una toxicitat mínima.
pegilació
Farmàcia
Modificació d’una substància química, normalment un fàrmac, consistent a afegir-hi una molècula de polietilenglicol o d’un derivat d’aquest, a fi de disminuir-ne la capacitat immunògena i prolongar-ne el temps de circulació en l’organisme.
antiàcid
Farmàcia
Fàrmac que actua neutralitzant per reacció química l’acidesa, com el clàssic bicarbonat sòdic, el citrat i el fosfat sòdics, el carbonat càlcic i l’òxid de magnesi, o eliminant-la per adsorció, com els silicats i els hidròxids d’alumini.
També han estat provades, amb poc èxit, les resines bescanviadores d’ions