Triquinosi

Definició

La triquinosi és una malaltia d’origen parasitari deguda a un cuc petit anomenat Trichinella spiralis, habitual en alguns animals —especialment els porcs—, que pel consum de carn poc cuita es pot transmetre a l’ésser humà i generar un trastorn greu o, de vegades, originar complicacions importants.

Causes

La Trichinella spiralis és un cuc petit que pertany al grup dels nematodes. Els adults tenen entre 1 mm i 4 mm de longitud.

L’hàbitat natural del paràsit és l’organisme de diversos animals, sobretot porcs, senglars i ocasionalment rates, tot i que també pot parasitar l’organisme humà. La T. spiralis desenvolupa el cicle vital gairebé íntegrament dins l’organisme dels animals o persones infestades. El contagi es produeix quan l’animal o l’ésser humà ingereix carn d’un animal contaminat que té quists petits en el teixit muscular, a l’interior dels quals hi ha larves que poden sobreviure amb capacitat infecciosa durant anys. Al nostre medi, el contagi de l’ésser humà es produeix gairebé sempre per la ingestió de carn de porc o de senglar poc cuita, ja que la temperatura d’una cocció adequada destrueix els quists.

Després d’ingressar a l’organisme humà —o bé al d’altres animals carnívors—, la paret dels quists és dissolta per l’acció dels sucs gàstrics, i les larves alliberades penetren en la mucosa de l’intestí prim, on s’estableixen, maduren i al cap d’uns dos dies esdevenen cucs adults i comencen a copular. Després de la còpula, els mascles moren aviat. Les femelles fertilitzades, en canvi, dipositen milers de larves diminutes en la mucosa intestinal i moren al cap d’uns dies. Les larves, a través de la sang i els vasos limfàtics, es distribueixen pràcticament per tots els teixits de l’organisme, per bé que només sobreviuen les que s’estableixen al teixit muscular, on s’enquisten i es poden mantenir amb vida durant molts anys. El cicle vital del paràsit es completa quan els quists establerts al teixit muscular d’un animal són ingerits per un altre animal o per l’home.

Aquesta malaltia es produeix sobretot a causa de la reacció inflamatòria que origina en els músculs l’enquistament de les larves. Els músculs més sovint parasitats són el diafragma, els intercostals, els de l’espatlla i els del globus ocular, inclosos els de les parpelles. A més, l’arribada de larves a d’altres teixits de l’organisme pot causar una reacció inflamatòria difusa.

Freqüència

La triquinosi és especialment freqüent als països en què és molt estès el consum de carn de porc, especialment Europa i Amèrica Central i del Nord. A l’Estat espanyol es diagnostiquen anualment entre 60 i 120 casos de triquinosi.

Manifestacions, evolució i complicacions

El trastorn sol ésser asimptomàtic, ja que habitualment correspon a la ingestió de poca quantitat de larves. Quan es presenten manifestacions, en general mantenen una relació estreta amb la propagació del paràsit per l’organisme. Així, al cap d’una setmana d’ingerir la carn contaminada, durant la fase intestinal del paràsit, de vegades es presenten diarrees, molèsties abdominals difuses, nàusees i vòmits. En la segona setmana s’inicia el període d’invasió muscular que, quan és simptomàtic, es manifesta bàsicament amb dolor i debilitat muscular, especialment a la cara, el coll i les espatlles, inflor de les parpelles i, de vegades, febre i conjuntivitis.

Les complicacions, que només es presenten en els casos més greus, es produeixen a conseqüència de la inflamació difusa que ocasiona l’establiment passatger de les larves en diversos òrgans interns. Les més greus són miocarditis, pneumònia i encefalitis.

El pronòstic del trastorn és benigne, ja que en la majoria dels casos no té complicacions i els símptomes remeten a partir de la tercera setmana. Això no obstant, aproximadament entre un 5% i un 10% dels casos són mortals, gairebé sempre a conseqüència d’una insuficiència cardíaca aguda o una encefalitis.

Diagnosi, tractament i profilaxi

Hom sol establir-ne la diagnosi a partir dels símptomes i l’antecedent d’ingestió de carn de porc o senglar contaminada, sobretot quan afecta persones que han compartit un àpat. Hom sol·licita igualment una anàlisi de sang, on es poden observar diverses alteracions característiques, com per exemple un increment substancial de la concentració de glòbuls blancs de tipus eosinòfil. Sovint s’efectuen proves serològiques, amb l’objectiu de detectar la presència de cèl·lules i anticossos de T. espiralis, que l’organisme elabora quan entra en contacte amb el paràsit. De vegades, per confirmar la diagnosi, hom efectua una biòpsia muscular amb l’objectiu d’observar microscòpicament els quists parasitaris.

El tractament consisteix bàsicament en repòs al llit i administració d’analgèsics i antiinflamatoris. També se sol administrar algun fàrmac antiparasitari, com ara tiabendazole, durant uns cinc dies, que pot eliminar els cucs, però que no és gaire eficaç contra els quists. En els casos greus s’administren corticosteroides per atenuar la inflamació dels òrgans afectats.

La profilaxi es basa, al nostre medi, en la inspecció sanitària de la carn de porc amb l’objectiu de rebutjar la que es troba contaminada. D’altra banda, els quists es destrueixen en una cocció per damunt dels 60°C; en canvi, es mantenen infecciosos si la carn només se sala o si es congela a una temperatura superior als -15°C o durant menys de 20 dies.