Les drogues

En el decurs de les darreres dècades el consum de substàncies tòxiques s’ha generalitzat, no tan sols entre els adolescents sinó també entre els preadolescents. En aquest grup d’edat, el consum de drogues socialment acceptades com l’alcohol i el tabac representa una amenaça important per a la salut i s’associa a una probabilitat més gran d’addicció als derivats del cànem (marihuana, haixix) i altres drogues il·legals, com la cocaïna i les drogues de disseny, entre les més habituals. Freqüentment s’entra en un policonsum que n’incrementa la perillositat i els efectes tòxics.

Si bé un percentatge elevat d’adolescents són consumidors experimentals que mai no arriben a fer un consum abusiu (fet que sembla més lligat a factors biològics i psicològics), no per això el problema deixa de ser preocupant i requereix un major grau de conscienciació i una intervenció prematura multidisciplinària.

Tot i que els darrers anys s’està observant un cert estancament, i fins i tot una lleu regressió en l’ús d’alguns tòxics, un gran nombre d’adolescents consumidors encara són incapaços de relacionar el seu comportament actual amb les greus conseqüències que tindrà per a la seva salut i el seu futur personal i professional.

Cal no oblidar que, a secundària, una part molt important dels casos de fracàs escolar són a conseqüència de les drogues i que, els darrers temps, el nombre de consultes als hospitals en demanda de tractaments psiquiàtrics, pels efectes de les drogues, s’ha incrementat notablement.

Alguns conceptes

Per saber de què parlem, potser t’anirà bé recollir la definició d’alguns conceptes.

Droga. És tota substància, d’origen natural o químic, que, introduïda al cos, n’altera les funcions i provoca una modificació de la conducta, condicionada pels efectes immediats i persistents, i amb una tendència a fer-ne un ús continuat.

Fàrmac. Científicament té el mateix significat. Des del punt de vista comercial la diferència rau en la legalitat. El fàrmac és un droga legalitzada.

Medicament. És un fàrmac amb efectes terapèutics, que en principi hom suposa beneficiós per a la salut, sempre que la seva administració estigui correctament indicada, s’ajusti a les dosis adients i se’n valorin els possibles efectes secundaris.

Consum experimental, ocasional. Que es produeix molt de tant en tant i no sol generar consciència de perjudici. Significa, però, un primer risc.

Consum habitual. Circumscrit o limitat a determinats àmbits o situacions. És el clàssic del consumidor de discoteca o de caps de setmana, amb un risc força elevat de no poder fer marxa enrere. El risc és més alt en els que comencen més joves.

Abús. Estadi de consum en què ja es poden detectar signes evidents d’afectació física i/o mental.

Drogodependència (Toxicomania). Estat psíquic i sovint també físic, produït per l’acció recíproca de l’organisme i la droga.

Parlem de dependència psíquica o hàbit quan la necessitat d’ús continuat o periòdic de la droga està més condicionada pel benestar que se n’obté i el neguit de la seva mancança que per una veritable necessitat física.

La dependència física o addicció comporta que, en absència de la droga, l’organisme no funcioni adequadament i, a més del neguit i la manca de benestar, es produeixin tot un seguit d’importants trastorns físics i psicològics, que només remeten amb l’administració de la droga o mitjançant tractament farmacològic específic. Aquest estat és el que coneixem com a síndrome d’abstinència i s’esdevé després de la suspensió de l’administració de la droga.

Intoxicació (aguda o crònica). Estat greu d’afectació física i mental, secundari a una ingesta excessiva de droga.

Tolerància. Estat d’adaptació biològica en què es necessita una dosi superior de droga per a aconseguir el mateix efecte.

Factors de risc

Quins són els factors que poden afavorir la inclinació pel consum de drogues? Quins són aquests factors de risc?

Factors personals de risc

Genètics:

• Vulnerabilitat.
• Característiques temperamentals.

Psicopatologia personal:

• Trastorns de conducta: rebel·lia, agressivitat, impulsivitat.
• Afecció a les activitats de risc.
• TDAH (Trastorn per dèficit d’atenció i/o hiperactivitat) no tractats.
• Ansietat, depressió, baixa autoestima.
• Situacions estressants.
• Maltractaments físics i/o sexuals.
• Desig d’exploració.
• Recerca d’identitat i d’assolir l’estatus d’adult.
• Desconeixement del risc. Sentiment d’inviolabilitat.
• Desmotivació.
• Baixa religiositat.

Factors familiars de risc

• Trastorns de la vinculació. Carència afectiva. Rebuig.
• Pobresa educativa. Manca d’hàbits i de normes. Permissivitat exagerada.
• Manca de diàleg. Autoritarisme.
• Infravaloració del fill. Manca de reforç de les conductes positives.
• Actitud no crítica vers el consum de drogues o medicació.
• Desestructuració o disfunció familiar.
• Entorn familiar consumidor.
• Psicopatologia familiar.

Factors escolars de risc

• Consum d’un amic.
• Consum d’altres companys (sovint es tracta d’una iniciació en grup).
• Pressions del grup. Predomini de les influències externes sobre les exigències internes.
• Necessitat de ser acceptat pel grup.
• Fracàs escolar (causa i efecte).

Factors socials de risc

• Marginació. Atur. Pobresa. Delinqüència.
• Acceptació social de l’ús de substàncies modificadores de l’estat d’ànim.
• Grups socioeconòmics més afavorits.
• Associació al temps d’oci.
• Gran difusió sobre els seus efectes.
• Drogues a l’entorn. Fàcil accessibilitat.

Senyals d’alarma

Cal saber que la drogoaddicció no és un fet invisible, per més que es vulgui portar d’amagat. Hi ha senyals que la delaten. Aquests en són uns quants dels més destacables:

• Augment d’interès per la cultura de la droga.
• Retards a l’escola.
• Absentisme.
• Mentides.
• Desmotivació. “Tantsemenfotisme”. “Passar de tot”.
• Sortides intempestives.
• Pèrdua d’interès per activitats que havien estat gratificants.
• Canvi d’amistats. Noves amistats. Distanciament amb els germans.
• Increment d’actituds solitàries estranyes (temps al bany).
• Necessitats econòmiques urgents. Furts.
• Disminució del rendiment acadèmic.
• Abandó dels estudis.
• Deixadesa en els hàbits higiènics personals.
• Cremades a la roba.
• Aparició d’estris, abans inusuals: paper de fumar, pastilles, culleretes cremades, paperets doblegats, tubs de coles o pegament, agulles, xeringues, etc.
• Pèrdua de pes.
• Fatiga crònica.
• Ulls vermellosos.
• Tos crònica.
• Canvi d’hàbits de son. Somnolència. Badalls freqüents.
• Apatia i malestar general.
• Canvi d’hàbits de menjar.
• Canvis d’humor. Labilitat emocional (eufòria–tristesa).
• Agitació. Ansietat. Irritabilitat.
• Desconsideració amb els altres. Comportament antisocial.
• Baixa autoestima. Sentiments de culpa.
• Deteriorament de les funcions cognitives; memòria, atenció, concentració.
• Idees suïcides.

Tipus de tòxics

Depressors del sistema nerviós central

Alcohol

És una droga legal, socialment acceptada, que forma part de la cultura de molts països.

Malgrat que aparentment l’alcohol sembli un estimulant del sistema nerviós central pel seus efectes euforitzants i desinhibidors, en realitat n’és un depressor que retarda el temps de reacció, redueix els reflexos i l’agudesa visual, i produeix una sensació de falsa seguretat que fa disminuir la percepció del risc. Provoca alteracions psicomotrius i sensorials i disminueix les capacitats físiques i intel·lectuals del consumidor.

L’alcohol crea dependència física i psíquica i produeix tolerància.

A més del deteriorament físic a què condueix, l’ús abusiu provoca canvis de caràcter i repercuteix en les relacions personals i familiars, causa conflictes amb la societat i l’ordre establert i incrementa les conductes de risc (conduir sota els seus efectes, tenir relacions sexuals sense control, etc.).

L’alcohol afecta els lòbuls frontals i provoca alteracions de la memòria, fa disminuir la capacitat de prendre decisions, de resoldre problemes i de conceptuar, i per tant afecta també directament el rendiment escolar.

Els cervell dels infants i dels adolescents és més sensible als efectes tòxics de l’alcohol. Els nadons nascuts de mares que han consumit alcohol durant l’embaràs tenen un risc més alt de patir malformacions i retard mental (síndrome alcohòlica fetal).

Totes les begudes porten el mateix tipus d’alcohol, l’únic que les diferencia és el grau de concentració. Els seus efectes depenen, a banda de l’edat, el sexe (el femení és més sensible) i la sensibilitat individual, del tipus de beguda (les begudes escumoses s’absorbeixen més ràpidament), de la velocitat amb què s’ingereix i de si s’acompanya o no de menjar.

L’alcohol s’absorbeix ràpidament en els primers trams de l’aparell digestiu, principalment en el budell prim, passa a la sang i ràpidament es distribueix per tot el cos i arriba al cervell, on provoca ja els primers efectes.

Una dosi relativament minsa d’alcohol, com pot ser el contingut en una cervesa o un got de vi, pot trigar poc més d’una hora a ser metabolitzada i eliminada pel cos. El cafè, anar a prendre l’aire o dutxar-se amb aigua freda, si bé poden espavilar una mica el bevedor, no influeixen en la velocitat d’eliminació de l’alcohol ni en fan minvar els efectes tòxics.

Pel seu alt contingut calòric, l’alcohol predisposa a l’obesitat i a un empitjorament de l’aspecte físic.

El consum abusiu d’alcohol provoca una greu malaltia, la cirrosi, precursora del càncer de fetge (el fetge és l’encarregat de metabolitzar l’alcohol), i els seus efectes sobre el cervell predisposen a patir importants trastorns psiquiàtrics.

Una ingesta forta d’alcohol en un espai de temps molt curt pot arribar a provocar la mort.

Tranquil·litzants-hipnòtics

Barbitúrics

Són medicaments usats preferentment per a tractar els problemes d’insomni. Provoquen un alentiment de les capacitats psicomotores, alteracions de la memòria i del rendiment intel·lectual.

És perillós conduir sota els seus efectes.

L’associació amb alcohol o altres drogues n’incrementa perillosament l’efecte i el risc d’intoxicació.

L’ús continuat provoca dependència i cal abandonar- los progressivament, sota control mèdic, per a evitar la síndrome d’abstinència.

Benzodiazepines

Usades preferentment per a tractar els trastorns d’ansietat. Comporten un cert relaxament amb sensació de benestar. Poden produir confusió mental i també tenen el risc de crear dependència. Cal tenir les mateixes precaucions que en el cas dels barbitúrics.

Analgèsics narcòtics

Derivats de l’opi: morfina, codeïna i heroïna

La morfina i la codeïna es fan servir en medicina per a calmar el dolor i per a calmar la tos, respectivament.

L’heroïna (cavall) és una droga il·legal. Es presenta en forma d’una pols blanquinosa i es pot injectar, fumar o inhalar.

Provoca ràpidament una sensació d’eufòria, benestar, disminució de l’ansietat, apatia, somnolència i alteració de les facultats mentals per l’efecte depressiu sobre el sistema nerviós central. El seu ús pot comportar una disminució de la libido (desig sexual), falta de gana i pèrdua de pes.

A la llarga, el deteriorament progressiu que comporta l’addicció predisposa a tot un seguit de malalties cardiorespiratòries i hepàtiques, i afecta també les venes usades per a administrar la droga. L’administració per via intravenosa suposa, a més, un risc afegit de transmissió de malalties com la hepatitis B i C i la sida.

Crea una ràpida addicció i una forta dependència física i psíquica que interfereix greument en l’activitat normal de la persona, desestructura els estudis, l’activitat laboral, la vida familiar i la convivència social.

El risc d’intoxicació aguda s’incrementa extraordinàriament quan la droga conté additius o s’associa a altres drogues, com l’alcohol o les drogues de síntesi.

Una sobredosi pot provocar el coma i la mort.

Estimulants del sistema nerviós central

Amfetamines

Potencien l’activitat del sistema nerviós central.

Provoquen sensació d’eufòria amb excitació, insomni, hiperactivitat sense fatiga i pèrdua de gana.

Alteren les funcions mentals amb irritabilitat, deliris i al·lucinacions.

Produeixen un increment de la tensió arterial amb taquicàrdia, mal de cap i vertigen.

Èxtasi i altres

Conegudes com a “pastis”. Malgrat que és difícil de saber-ne la composició, els efectes són molt semblants als de les amfetamines i la cocaïna. Tenen efectes al·lucinògens i provoquen alteracions del son, depressió, confusió, amb una afectació important del rendiment intel·lectual que incideix sobretot en la memòria i el càlcul.

A la llarga hi ha una degeneració de les neurones que es manifesta en alteracions psicomotrius importants.

Cocaïna

Droga estimulant del sistema nerviós central, molt potent i altament additiva. En forma de pols blanca, es pren esnifant-se o també fumant-la, barrejada amb tabac, o injectada.

Produeix excitació, sensació de benestar i lucidesa mental, disminució del cansament, el son i la gana.

En algunes persones incrementa la impulsivitat i l’agressivitat. A dosis altes o continuades pot desencadenar paranoia i alteracions mentals greus.

En absència de la droga se sol caure en un estat depressiu del qual hom intenta sortir-ne mitjançant noves dosis, cada vegada més altes per la tolerància desenvolupada.

Hi ha un increment de la tensió arterial i de la freqüència cardíaca amb risc d’hemorràgies cerebrals, infart i importants lesions de la membrana mucosa nasal, per constricció dels vasos sanguinis perifèrics, quan es pren esnifada.

La barreja de cocaïna i alcohol n’intensifica els efectes i comporta un risc més elevat de mort sobtada.

“Crack”

Cocaïna pura. El nom prové del soroll que fa quan s’escalfa per a ser fumada.

Tabac

La nicotina és la droga del tabac. Té un gran poder addictiu.

El fum del tabac penetra als pulmons i la nicotina que s’absorbeix passa a la sang i arriba al cervell en qüestió de segons, on actua com a estimulant i sedant.

A més dels efectes de la nicotina, el fum del tabac conté una gran quantitat de productes químics molt tòxics per a l’organisme i que provoquen importants malalties broncopulmonars i cardiovasculars.

El benzopirè, substància present en el tabac, és un potent agent cancerigen.

El tabac, a part de ser el principal culpable del càncer de pulmó, intervé en la gènesi de molts altres tipus de càncer (laringe, mama, bufeta, etc.).

A Espanya cada setmana moren mil persones a causa del tabac.

Els infants fills de mares fumadores o que conviuen en un entorn fumador tenen un risc més elevat de patir malalties respiratòries, com asma i bronquitis crònica. A més, s’ha evidenciat que aquests nens estan malalts més sovint, la qual cosa comporta un increment d’absències escolars. Si comences pel tabac és més fàcil que t’enganxis a altres substàncies.

Pertorbadors de l’activitat del sistema nerviós central

Marihuana

Preparació a base de les diferents parts del cànem (Cannabis sativa), un cop seques i triturades, que es fuma barrejada amb tabac.

Haixix

Substància que s’obté de la resina del cànem indi (C. sativa var indica), variant índia, destinada a ser mastegada o fumada. Es presenta com una pols fina, comprimida en rajoles de color marró fosc. Actualment és la droga més consumida després de l’alcohol i el tabac.

El tabac ha desplaçat el cànnabis quant a la percepció de risc, de manera que hi ha qui creu més perillós el tabac. Aquest fet, totalment erroni, ha contribuït a banalitzar-ne el consum i a avançarne l’edat d’inici.

El fum que es desprèn de la combustió de la marihuana conté un 70% més de benzopirè (agent cancerigen ) que el del tabac i comporta la possibilitat de patir càncer en una edat més jove.

A més, en cadascuna de les modalitats el cànnabis provoca ja d’entrada canvis físics (taquicàrdia, ulls vermellosos) i psíquics (sensació d’eufòria i desinhibició que alteren la funció normal del cervell).

A curt termini afecta la memòria immediata i la capacitat d’aprenentatge, enterboleix el pensament i disminueix la capacitat d’atenció, distorsiona els sentits, altera la percepció del temps i de l’espai, la coordinació psicomotriu i obre el camí a possibles trastorns psiquiàtrics.

Conduir sota els seus efectes incrementa el risc d’accidents.

A causa de la tolerància, com més en fumes més en necessites per a assolir el mateix nivell d’eufòria, de manera que s’incrementa el risc dels efectes secundaris.

S’ha demostrat que el consum freqüent i continuat, especialment en la gent més jove, disminueix el nivell d’hormones sexuals i augmenta la possibilitat de patir una psicosi (esquizofrènia).

Al voltant del 45% dels consumidors de cànnabis pateixen problemes físics o mentals.

És un fet constatat que la majoria de consumidors de haixix ho són alhora de tabac i d’alcohol i, com sol passar amb la majoria de tòxics, el consum concomitant amb altres drogues suposa un risc afegit per a la salut.

La síndrome d’abstinència genera ansietat, irritabilitat i desig intens de consumir-ne.

L’ús freqüent pot crear dependència.

Al·lucinògens-LSD

Anomenat també àcid (dietilamida de l’àcid lisèrgic). Es ven en forma de tabletes, càpsules o líquid. Se sol prendre impregnat en trossos de paper secant decorat; cada trosset de paper equival a una dosi.

Els efectes psíquics, coneguts com a “viatge”, consisteixen en una alteració de la percepció del temps, del control de les emocions, que varien d’un moment a l’altre; també s’alteren les percepcions visuals, sensitives i auditives, que poden arribar a veritables al·lucinacions i a crear una crisi de pànic.

Al mateix temps afecta la coordinació motora, apareixen tremolors, augmenta la tensió arterial i la freqüència cardíaca, hi ha una midriasi (dilatació de les pupil·les), puja la temperatura corporal amb intensa suor i sequedat de boca i també s’acompanya d’insomni.

Les persones que han fet un consum reiterat d’al·lucinògens poden patir recurrències, que consisteixen a experimentar, sobtadament, els mateixos efectes de la droga sense haver-ne consumit recentment. A vegades després de mesos de no haver-la provat.

Trastorns psiquiàtrics com l’esquizofrènia són una altra possible conseqüència del consum habitual.

Inhalants

Són vapors químics de diversos productes industrials (coles, dissolvents, gasolines, etc.) que s’incorporen a l’aparell respiratori per aspiració i que, després d’una primera fase d’eufòria i excitació (semblant a una borratxera), provoquen una depressió de l’activitat cerebral, amb alteració de les percepcions sensorials i de la coordinació motora, somnolència i fins i tot pèrdua del coneixement.

L’aspiració intensa i prolongada d’inhalants, en desplaçar l’oxigen del pulmons i interferir en l’oxigenació correcta de la sang i dels diversos teixits de l’organisme, i per l’efecte tòxic del producte, pot provocar greus lesions al fetge, els ronyons i altres òrgans, i fins i tot convulsions i la mort per afectació del cervell.

Els inhalants creen dependència psíquica i física i produeixen tolerància. Aquest fet incrementa el risc d’intoxicació greu, ja que cada vegada es requereixen dosis més altes per a obtenir el mateix efecte.

L’habitual presència d’alguns d’aquests producte a les llars els posa fàcilment a l’abast dels infants. Quan el seu ús sigui necessari per a les activitats casolanes normals, cal prendre la precaució de ventilar bé tots els espais.

La inhalació en un espai molt tancat, o quan deliberadament hom empra una bossa de plàstic per a aspirar-los, incrementa els riscos abans esmentats i el perill de mort per asfíxia.