Resultats de la cerca
Es mostren 268 resultats
clavell
Indústria tèxtil
Pilot de caps fluixos que, en les màquines de filar jute i en les metxeres del cotó, es produeix damunt l’aranya per l’aturada de les pues.
Els Rifà, la fàbrica de Malards i els Botey a Manlleu, Gurb i Ripoll
El fil roig de la família Rifà permet seguir una sèrie d’empreses cotoneres que coincideixen en actuar a la conca del riu Ter Separades, les històries no diuen gran cosa Presentades alhora poden tenir una mica més de sentit Jaume Rifà, a Manlleu Etiqueta de la fàbrica Fils de Jaume Rifà “Plano industrial y comercial de Manlleu”, 1883 Jaume Rifà i Sabatés s’establí a Manlleu el 1838 com a teixidor de cotó No estava sol, ni de lluny El 1842 hi havia una quarantena de tallers com el seu, situats la majoria en el carrer del Pont Vuit anys més tard tenia 12 telers senzills, o sigui manuals, i 18…
Les patents Casablancas: una innovació tèxtil d’abast internacional
Ferran Casablancas i Planell Retrat de Ferran Casablancas i Planell AHS Ferran Casablancas i Planell va néixer a Sabadell el dia 28 d’octubre de 1874 en el si d’una família de petits empresaris de la indústria tèxtil llanera, dedicats als acabats i a la filatura de carda Era el petit de tres germans i l’únic noi Va anar a diferents escoles de la ciutat, però només fins als 14 anys A aquesta edat va començar a treballar d’aprenent en l’empresa del seu pare, en la qual va passar per totes les seccions La seva infància i la primera adolescència van estar directament associades al Vapor de la O…
música del Pakistan
Música
Música desenvolupada al Pakistan.
La seva música es considera dins els límits de la música índia, encara que amb influències perses, afganeses i de la tradició islàmica de l’Orient Mitjà Al Pakistan hi ha quatre regions culturalment i lingüísticament diferenciades el Panjab, el Sind, el Balutxistan i la província de la frontera del nord-oest La llengua oficial és l’urdú, que és la pròpia de les elits indomusulmanes La població, majoritàriament rural, viu en pobles, excepte les tribus ramaderes del nord-oest La música pakistanesa va lligada als cicles de la vida, i expressa els sentiments apropiats en cada ocasió naixement,…
drap
Indústria tèxtil
Teixit de llana, fil, seda o cotó; quan la paraula era emprada sense al·ludir a la matèria, designava generalment el teixit de llana.
Des del segle XII hi ha constància de la fabricació de draps de llana a diversos llocs de Catalunya, principalment a la zona pirinenca i prop dels rius, però fins a mitjan segle XIII fou una indústria menestral modesta, destinada a cobrir les necessitats locals, mentre que els draps fins eren importats de França Des del segle XIII, i especialment del XIV, la fabricació de draps de llana s’estengué, amb la protecció de les autoritats locals i estatals, a gairebé tot el Principat de Catalunya i també a Mallorca i a València, i esdevingué una activitat bàsica en el conjunt de l’economia catalana…
Els Prat. De Sallent a Puig-reig
Fàbrica i colònia Prat postal de principi de segle La població de Sallent —Bages— recorda molt bé que va ser allí on funcionaren per primera vegada uns telers mecànics, moguts per una roda hidràulica que treia profit de l’aigua del Llobregat i dels petits desnivells que té el riu quan travessa el poble Va ser la fàbrica de Vilaregut i Bonaplata Sallent tenia una llarga tradició tèxtil, que venia de lluny, però que al final del primer terç del segle XIX s’incrementava en veure les possibilitats de les turbines hidràuliques El 1842 els establiments que filen o teixeixen cotó superen la…
Serra i Balet. Balet i Vendrell
Serra i Balet Anunci publicat a Las joyas de la industria española , 1925 En separar-se Josep Carroggio dels seus socis Codina i Sureda, aquests constituïren societat, i es feren càrrec de la fàbrica de filats a Sant Quirze de Besora i de la de teixits a Barcelona A Sant Quirze tenien 10000 pues de filar El soci Sureda sortí de la societat el 1897 i Genís Codina s’associà amb Josep Isidre Serra i Varoy per a continuar el negoci, que a partir d’ara es dirà Codina i Serra Al costat de la fàbrica Genís Codina construí una església dedicada a la Mare de Déu de Lurdes 1899 Els Serra…
Antoni Feliu i la indústria llinera, SA. Els inicis de la confecció
Fàbrica de Fills d’Antoni Feliu, a Parets postal del començament del segle Antoni Feliu i Peix era filador de cotó a Vilassar de Dalt el Maresme el 1842 Un dels teixidors d’aquesta fibra a la població era Mateu Serra i Tauran, fundador de la colònia de l’Ametlla de Merola, amb el qual la descendència dels Feliu s’emparentarà, tot creant Serra i Feliu El taller de filatura de Vilassar era d’allò més modest El 1850 treballava amb màquines mule-jennies amb 360 pues de filar, mogudes per cavalleries Hi havia 12 obrers Dotze anys després, les coses no havien canviat les mateixes pues…
La transferència de tecnologia en la industrialització llanera
El cas de la indústria llanera mostra molt bé com la difusió de tecnologia tèxtil operava, ja des d’abans de la industrialització, en ones concèntriques des dels centres d’innovació A l’igual que passa amb les ones de l’impacte d’una pedra en l’aigua, la rapidesa i la intensitat de la difusió estaven en funció de la distància –mesurada aquí en termes econòmics– respecte als focus innovadors nord d’Anglaterra de manera destacada, França septentrional i Liegois a continuació Tanmateix, des de molt aviat, les ones concèntriques provocades des dels grans centres d’impacte es van veure tallades en…
Els Casanovas, a Sabadell
Antoni Casanovas i el Vapor d'en Rovira Antoni Casanovas i Bosch 1785-1867 Personalidades Eminentes de la Industria Textil Española , 1952 Antoni Casanovas i Bosch serà el titular de l’empresa llanera més important de Sabadell durant la primera meitat del segle XIX Antoni Casanovas i Bosch 1795-1867 serà el titular de l’empresa llanera més important de Sabadell durant la primera meitat del segle XIX Nascut a Sabadell, els seus pares eren pagesos, segons les referències de la família, però el seu pare figura ja com a fabricant de draps des de l’any 1803, en un conjunt de 40 empresaris més de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina