Resultats de la cerca
Es mostren 144 resultats
Christopher Hogwood

Christopher Hogwood
© Teatro La Fenice
Música
Clavecinista i director d’orquestra anglès.
Format a Cambridge 1960-64, estudià amb Rafael Puyana i Gustav Leohnardt, i a la Universitat Carles de Praga Especialitzat en el repertori barroc, del 1965 al 1976 fou clavecinista de l’orquestra de l’ Academy of Saint Martin-in-the-Fields El 1967 creà l’Early Music Consort en companyia del flautista David Munrow El 1973 fundà a Londres la prestigiosa Academy of Ancient Music, orquestra d’instruments originals amb la qual enregistrà totes les simfonies de Mozart, Haydn i Beethoven, i de la qual fou director fins el 2006 Fou director invitat de nombroses orquestres, membre de…
Societat Catalana de Musicologia
Música
Associació científica catalana, filial de l’Institut d’Estudis Catalans, que té per objectiu principal la investigació de la música als Països Catalans.
Fou creada el 1974 per un grup d’investigadors i músics Aquell mateix any es creà una junta provisional, que es reuní a la seu de l’IEC del Palau Dalmases i era formada per Ramon Aramon delegat de l’IEC, Montserrat Albet, Miquel Altisent, Francesc Bonastre, Josep Climent, Romà Escalas, Gregori Estrada, Enric Gispert, Manuel Mundó, Miquel Querol i Ireneu Segarra Es procedí a l’aprovació dels primers estatuts i del reglament intern A continuació es feu l’elecció del consell directiu, el qual restà constituït per Miquel Querol president, Miquel Altisent vicepresident, Manuel Mundó…
Nicolau Manent i Maurant

Nicolau Manent
© Fototeca.cat
Música
Músic.
Inicià els estudis musicals a cinc anys amb B Andreu El 1836 entrà com a flautista i contrabaix a l’orquestra del Teatre Principal de Maó i a dotze anys escriví les primeres obres El 1842 obtingué la plaça d’organista a la parròquia de Sant Francesc de Maó Posteriorment 1845 es traslladà a Barcelona, on el 1847 entrà a l’orquestra del Liceu, en la qual tocà el contrabaix, i des del 1851 fou mestre de capella de l’església de Sant Jaume A Barcelona dirigí diverses temporades d’òpera i sarsuela al Teatre Circo, i també es dedicà intensament a l’ensenyament musical Fou autor de…
,
Eric Allan Dolphy
Música
Saxofonista alt, clarinetista baix i flautista nord-americà de jazz.
Començà a tocar el clarinet a sis anys Estudià a Los Angeles City College i entrà com a primer saxòfon a la banda de Roy Porter 1948-50 Després treballà amb Chico Hamilton, i el 1959, installat a Nova York, amb Charles Mingus Els anys seixanta feu els seus primers enregistraments com a líder, entre els quals Outward Bound 1960, al mateix temps que collaborà amb Ornette Coleman a Free Jazz 1960 i amb John Coltrane a Live at the Village Vanguard 1961 i Impressions 1961 Tocà i gravà a Europa amb músics holandesos i enregistrà Last Date 1964 Músic de difícil classificació, fou una veu única en el…
Alfred Lucchetti i Farré
Teatre
Actor.
Llicenciat en ciències químiques, formà part de diversos grups de teatre independent com el GTI, La Pipironda o El Camaleó, amb el qual estrenà, entre d’altres, El retaule del flautista , de J Teixidor 1972, o també collaborà amb l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual, que representà per segona vegada la Ronda de mort a Sinera de S Espriu i R Salvat 1970 Participà en nombrosos muntatges com ara Primera història d’Esther , de S Espriu dirigit per Ricard Salvat, 1977, L’hèroe , de S Rusiñol dirigit per Fabià Puigserver, 1982, Fleca Rigol, digueu , de J M Muñoz Pujol dirigit per Ramon Ivars, 1985,…
Pau Garsaball i Torrents
Cinematografia
Actor.
Vida El 1935 entrà d’amagat dels seus pares a l’Institut del Teatre, encara que els estudis quedaren interromputs per la guerra i la mobilització de la lleva del biberó En tornar, reprengué la formació teatral i el 1941 debutà en La casa de la Troya de la companyia de Paco Melgares A Madrid triomfà interpretant nombrosos papers de galant, fins que el 1946 tornà a Catalunya per representar obres en català amb la companyia de Pius Daví En la dècada del 1950 dirigí el teatre Romea de Barcelona i hi actuà També comprà el Capsa 1969, i hi estrenà un dels seus grans èxits, El retaule del flautista…
Johann Friedrich Agricola
Música
Compositor, cantant i musicògraf alemany.
Vida Estudià a la Universitat de Leipzig entre els anys 1738 i 1741 i fou deixeble de JS Bach El 1741 estudià a Berlín amb JJ Quantz, flautista de la cort de Frederic el Gran El 1751, arran de l’èxit d' Il filosofo convinto in amore , fou nomenat compositor de la cort de Prússia Aquell mateix any es casà amb una soprano de la companyia de la cort, Benedetta Emilia Molteni A la mort de CH Graun, l’any 1759, assumí les funcions de director de l’òpera reial, en un moment en què la guerra dels Set Anys perjudicava les activitats operístiques de la cort La part més important de la…
Enric Majó i Miró
Cinematografia
Actor.
Vida Abandonà els estudis a tretze anys, i el 1964 s’installà a Barcelona per estudiar a l’Institut del Teatre Un any després, Adolfo Marsillach li donà un paper secundari a Después de la caída Arthur Miller després guanyà protagonisme al costat de Pau Garsaball a En Baldiri de la costa Joaquim Muntañola i El retaule del flautista Jordi Teixidor Des del 1971 i durant tres anys treballà en la companyia de Núria Espert Destacà també en títols com ara Quan la ràdio parlava de Franco 1979, Josep Maria Benet i Jornet, Terra baixa Àngel Guimerà i Tartan dels micos Terenci Moix En el…
Ptolemeu XII
Història
Rei d’Egipte (80-51 aC), conegut també per Auletes (‘flautista’) i Noto (‘bastard’).
Fill de Ptolemeu IX , fou reconegut pels romans Un avalot, provocat per l’annexió romana de Xipre, el mantingué allunyat del 58 al 55 aC Restablert pel procònsol de Síria Gabini , manà matar la pròpia filla Berenice, que havia ocupat el tron durant el seu exili Fou pare de Ptolemeu XIII i Cleòpatra VII , els quals el succeïren al tron, i Ptolemeu XIV
Fabià Puigserver i Plana

Fabià Puigserver i Plana
© Fototeca.cat
Teatre
Escenògraf i director teatral.
Passà la infantesa a França i des del 1951 a Polònia, on es llicencià en escenografia a l’Escola Superior de Belles Arts de Varsòvia De retorn a Barcelona 1959 collaborà un cert temps a l’estudi d’AVallvé Establert pel seu compte, féu decoracions per a grups de cambra, universitaris o independents, i també amb l’ADB i l’Escola Adrià Gual Tingué el títol de llicenciat en escenografía per l’Institut del Teatre de Barcelona, on fou director del departament d’escenografia i membre de la Comissió d’Estudis Realitzà nombrosos espectacles amb un criteri renovador, entre els quals Primera història d’…